{"id":42,"date":"2011-02-28T09:52:31","date_gmt":"2011-02-28T09:52:31","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=42"},"modified":"2011-02-28T09:54:30","modified_gmt":"2011-02-28T09:54:30","slug":"42","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/02\/28\/42\/","title":{"rendered":"Fidelitat amb sentiment"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a><\/p>\n

Amb aquesta imatge de l’Ot, el Border Collie de la fam\u00edlia, re\u00fcllant la plana de l’Alt Camp, canvio el to dels darrers apunts que he dedicat principalment a comentar l’actualitat internacional. Aquest dissabte a la nit, mentre el Real Madrid no passava de l’empat a la Corunya i Mourinho buscava una nova excusa per a justificar el seu fiasco, nosaltres ens hem posat a veure una pel\u00b7l\u00edcula c\u00f2modament des del sof\u00e0 de casa. Jo havia advertit a tots els membres de la fam\u00edlia que calia que preparessin el llen\u00e7ol per a eixugar els seus llagrimots. Ells pensaven que estava exagerant, per\u00f2 la veritat \u00e9s que la realitat va superar totes les previsions. Ostres, sabia que els tocaria el voraviu, per\u00f2 no imaginava que tant. Despr\u00e9s r\u00e8iem del bledots que arribem a ser, per\u00f2 va ser tota una experi\u00e8ncia.<\/p>\n

La pel\u00b7l\u00edcula era un remake d’una producci\u00f3 japonesa dels anys 80 basada en fets reals. No\u00a0crec que fos una cinta que\u00a0tingu\u00e9s molt d’\u00e8xit, per\u00f2 era una pel\u00b7l\u00edcula ideal per veure en fam\u00edlia. Els fets sobre els que es basa van passar els anys 20 a T\u00f2kio. El protagonista \u00e9s un gos i un enginyer que exerceix la seva doc\u00e8ncia a la universitat.\u00a0El gos era un Akita Inu, una de les races aut\u00f2ctones del Jap\u00f3, la de m\u00e9s gran tamany.\u00a0Un cadell que era el vuit\u00e8 de la\u00a0ventrada. El nom que li van posar fa refer\u00e8ncia a aquest fet, Hachik\u00f3. L’enginyer cria el gos a casa seva, com faria qualsevol persona, i es crea un lligam emocional entre els dos molt fort. El professor cada dia va a l’estaci\u00f3 de tren\u00a0per a anar a la feina. El gos l’acompanya i torna cap a casa. Cada tarda Hachi va cap a l’estaci\u00f3 i s’asseu en un lloc determinat\u00a0tot esperant el seu amo. Aix\u00f2 crida l’atenci\u00f3 dels passatgers i dels treballadors\u00a0de l’estaci\u00f3\u00a0 i el seu voltant. Un dia, per\u00f2, l’amo no torna. Mentre estava donant classes pateix un vessament cerebral que li causa la mort. M’estalvio els detalls perqu\u00e8 si alg\u00fa vol veure la pel\u00b7l\u00edcula, no li vull aixafar la guitarra. El fet \u00e9s que Hachi, el gos, passar\u00e0 deu anys anant cada dia a la mateixa hora a l’estaci\u00f3 a esperar el seu amo. Ho far\u00e0 fins a la seva mort. Hachi va ser enterrat als peus del\u00a0seu amo.\u00a0Es va construir una est\u00e0tua de\u00a0bronze del gos que es va instal\u00b7lar davant de l’estaci\u00f3 de tren, just al lloc on Hachi s’asseia a esperar dia rere dia. Amb l’arribada de la guerra, l’est\u00e0tua va ser fosa per la necessitat b\u00e8l\u00b7lica, per\u00f2 passada ja\u00a0la guerra es va fer una nova est\u00e0tua de Hachik\u00f3 que encara es pot veure avui dia. Aquest fet no \u00e9s un fet excepcional de fidelitat d’un gos envers el seu amo, per\u00f2 no \u00e9s habitual.<\/p>\n

El gui\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s senzill, la banda sonora acompanya al llarg de tota la pel\u00b7l\u00edcula.\u00a0Mentre l’est\u00e0vem veient, les meves xiquetes i la meva dona m’anaven dient: “I aix\u00f2 fa plorar, papa?” Jo callava. Vaig pensar que potser havia exagerat una mica massa, per\u00f2 no. A meitat de la pel\u00b7l\u00edcula, la meva\u00a0filla petita s’incorpora sobre el sof\u00e0 i esclata en un devessall de ll\u00e0grimes. La vaig abra\u00e7ar i la vaig intentar calmar. La meva\u00a0filla gran, que \u00e9s m\u00e9s dura de pelar, feia estona que s’anava mocant,\u00a0tot madurant el seu plor impossible. Finalment va arribar despr\u00e9s de diversos intents per no donar-se per ven\u00e7uda. I ja ens veieu a tots quatre com unes magdalenes, barreja de plors i de riures de veure’ns tots plegats en aquella situaci\u00f3. Sort que \u00e9rem a casa. No em fa cap vergonya. Ho prefereixo aix\u00ed. Veig que no som de pedra. No hi un moment determinat, un fet que faci esclatar. \u00c9s com un proc\u00e9s que va madurant. Cadasc\u00fa t\u00e9 el seu.<\/p>\n

Sigui com sigui, aix\u00ed vam passar el dissabte a la nit. Despr\u00e9s dels plors\u00a0van esclatar les rialles. Moltes. Vam enriure’ns de nosaltres mateixos. Al dia seg\u00fcent, al mat\u00ed, les meves dues filles van passar una bona estona amb l’Ot, que ja t\u00e9 un any i mig. La meva petitona ho fa habitualment, per\u00f2 la gran, tot i que se l’estima amb ganes, no li dedica massa temps. Era una reacci\u00f3 normal. El nostre Ot es fa estimar amb les seves ganes de jugar, els seus gestos, les seves mirades. Vam ser fora tota la\u00a0tarda del diumenge i en arribar a casa, totes dues cap a veure l’Ot i jugar-hi una estoneta. En la producci\u00f3 americana, l’home t\u00e9 una retirada a la meva manera de ser, encara que m\u00e9s guapo, ell vull dir, i la dona a la meva dona. Ella no sent pels animals el mateix que jo, per\u00f2 sempre claudica i se’ls estima, encara que de forma diferent. Ara tinc la\u00a0producci\u00f3 japonesa. No s\u00e9 si\u00a0la veurem plegats. Potser s\u00ed. Hi he fet una ullada r\u00e0pida i em sembla que no \u00e9s tan emotiva. La tinc en versi\u00f3 original i subtitulada. Ja ho veurem. Ah, per si alg\u00fa t\u00e9 ganes de provar-ho, la pel\u00b7l\u00edcula americana es titula en la versi\u00f3 catalana “Sempre al teu costat” i la japonesa “Hachick\u00f3 Monogatari”. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 Amb aquesta imatge de l’Ot, el Border Collie de la fam\u00edlia, re\u00fcllant la plana de l’Alt Camp, canvio el to dels darrers apunts que he dedicat principalment a comentar l’actualitat internacional. Aquest dissabte a la nit, mentre el Real … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,6],"tags":[],"class_list":["post-42","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-personal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=42"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/42\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=42"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=42"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=42"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}