![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/11\/erc.gif\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ja som en campanya. Aquesta nit s\u2019ha oficialitzat. De fet, fa molt de temps que hi estem. Avui en dia, cada un dels dies de l\u2019any \u00e9s una campanya permanent. Aquesta, d\u2019ara, per\u00f2, n\u2019\u00e9s una de ben diferent. Per primera vegada tinc la percepci\u00f3 que molta gent t\u00e9 ganes de ser ja al dia 25, no perqu\u00e8 passi la campanya electoral farregosa de torn, sin\u00f3 perqu\u00e8 molta gent t\u00e9 ganes ja d\u2019emetre el seu vot. Aquestes eleccions s\u00f3n diferents.<\/p>\n
Aquesta setmana Obama ha estat reelegit president dels Estats Units. Una de les frases que m\u00e9s se li ha ressaltat diu \u201cel millor est\u00e0 per venir\u201d. Avui Catalunya, si m\u00e9s no una bona part de la ciutadania, pensa que la frase d\u2019Obama se\u2019ns pot aplicar als ciutadans i ciutadanes del nostre pa\u00eds. Quan hi ha il\u00b7lusi\u00f3, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil cometre errors. Els ciutadans tenim l\u2019oportunitat de deixar amb el cul enlaire els profetes de l\u2019apocalipsi. Podem debatre amb civisme com imaginem i com volem fer realitat el nostre futur.<\/p>\n
En aquesta campanya veurem coses molt sorprenents. El vot que intentar\u00e0 estimular la por no gravitar\u00e0 en l\u2019eix esquerra \u2013 dreta. Nom\u00e9s cal recordar campanyes basades en \u201cvota\u2019ns perqu\u00e8 no governin ells\u201d. El debat electoral d\u2019aquestes setmanes sembla situar-se fora de l\u2019habitual. La ciutadania sembla haver oblidat que s\u2019elegeix un parlament que, al seu torn, elegir\u00e0 un govern. L\u2019eix ideol\u00f2gic i pol\u00edtic sembla quedar en segon terme. El que s\u2019est\u00e0 debatent \u00e9s si ens volem donar el dret a autodeterminar-nos nacionalment o no. Aix\u00f2 que ara en diuen eufem\u00edsticament el dret a decidir. El pa\u00eds s\u2019ha tret els complexos de sobre i la seva ciutadania, de forma aclaparadora, vol exercir aquest dret. Aquest \u00e9s un element nou. El fet nacional sempre ha pesat en les eleccions al Parlament de Catalunya, per\u00f2 mai com ara.<\/p>\n
Veurem altres coses, tamb\u00e9 sorprenents. Veurem com un dels l\u00edders de la coalici\u00f3 governant emmudeix de cop. El veurem en imatges, per\u00f2 crec que el sentirem poc. Evidentment em refereixo a Duran Lleida, el cavall de Troia de CiU. El silenciaran perqu\u00e8 no distorsioni la campanya electoral de la coalici\u00f3. Passades les eleccions, per\u00f2, dubto que Duran calli. Duran, juntament amb la hist\u00f2ria de CiU, sembra dubtes sobre un electorat que creu en Mas, per\u00f2 desconfia de CiU.<\/p>\n
Com ja he dit diverses vegades, l\u2019especificitat d\u2019aquestes eleccions, fa que sigui m\u00e9s important que hi hagi una majoria parlament\u00e0ria aclaparadora pel dret a l\u2019auodeterminaci\u00f3, (dret a decidir) que no pas una majoria per governar sense crosses. Pels partits, sobretot per CiU, \u00e9s m\u00e9s important aix\u00f2 \u00faltim, per\u00f2 pel pa\u00eds \u00e9s m\u00e9s important el primer.<\/p>\n
L\u2019oferta electoral sobiranista \u00e9s m\u00e9s \u00e0mplia que mai. I la que defensa el dret a decidir encara ho \u00e9s m\u00e9s. Pel qu\u00e8 fa al dret dels catalans a decidir el seu futur, tan sols el PP i Ciutadans es situen clarament\u00a0fora d\u2019aquesta opci\u00f3. Els socialistes arriben desinflats, encara que est\u00e0 per veure com aprofiten la campanya. Per\u00f2 els socialistes es debaten en uns termes que crec que els situa fora del debat del pa\u00eds. El PP far\u00e0 una defensa a ultran\u00e7a de l\u2019unionisme. Una opci\u00f3 leg\u00edtima que no tindran cap mena de problema en mantenir, tot i que se la disputaran amb els de Ciutadans. Sembla que Ciutadans faran m\u00e9s forat en l\u2019electorat m\u00e9s unionista del socialisme.<\/p>\n
En el camp dels que aposten clarament per la independ\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana, el ventall de la oferta \u00e9s m\u00e9s gran que mai. Solidaritat per la Independ\u00e8ncia (SI) corre el risc de desapar\u00e8ixer. Els veig com els m\u00e9s febles per la sensaci\u00f3 que tinc de manca de cohesi\u00f3 ideol\u00f2gica en el seu interior. Gent que prov\u00e9 de llocs molt diferents, fins i tot antagonistes pol\u00edticament i ideol\u00f2gica. Una amalgama dif\u00edcil de preveure cap a on apunten socialment. L\u2019entrada de la CUP \u00e9s una nova oferta que es fa a la ciutadania catalana a nivell nacional. La CUP, des del meu punt de vista, t\u00e9 coses molt bones, per\u00f2 n\u2019hi ha una que els invalida a l\u2019hora de pensar que podria ser la meva opci\u00f3, la seva exclusivitat. Sempre i en tot moment m\u2019han donat la sensaci\u00f3 que els fa repel\u00fas acceptar la realitat social del nostre pa\u00eds. La configuraci\u00f3 sociol\u00f2gica de la nostra naci\u00f3 \u00e9s la que \u00e9s, tant si ens agrada com \u00e9s, com si no. Per\u00f2 ells sembla que no la tenen en compte i adopten un segell d\u2019exclusivitat. En les grans manifestacions d\u2019aquest pa\u00eds sempre m\u2019ha sobtat la seva no alineaci\u00f3 amb el gruix de la societat. Sempre a banda. Aix\u00f2 va passar el 10 de juliol de 2010 i l\u2019Onze de setembre d\u2019aquest any. Voler canviar i transformar la societat \u00e9s un objectiu lloable, per\u00f2 sempre s\u2019ha de fer, en la meva opini\u00f3, des de la realitat social del pa\u00eds. I jo tinc la percepci\u00f3 que ignoren aquesta realitat. Tinc amics i coneguts tant a la CUP i a SI, per\u00f2 com a col\u00b7lectiu no em sedueixen ni els uns, ni els altres.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/11\/erc-oriol-junqueras.jpg\")
<\/p>\n
Queda ERC. Un partit hist\u00f2ric que ha demostrat m\u00e9s d\u2019una vegada la seva capacitat de ren\u00e9ixer una vegada rere una altra. Un partit en el que he militat durant 23 anys. Ara no tinc afiliaci\u00f3 pol\u00edtica, per\u00f2 l\u2019ess\u00e8ncia d\u2019ERC \u00e9s la que sempre m\u2019hi ha fet sentir unit. En l\u2019\u00e8poca moderna ERC ha donat motius suficients per omplir p\u00e0gines de diaris i per fer una tesi doctoral. Han tingut aspectes molt negatius, s\u00ed. Sobretot el de fer un segon tripartit quan el que tocava era quedar-se a l\u2019oposici\u00f3. El de donar la sensaci\u00f3 que, en cert moment, importava m\u00e9s la poltrona que no la fidelitat a un projecte.<\/p>\n
Per\u00f2 en l\u00ednies generals, crec que el nostre pa\u00eds deu molt a ERC. Li deu molt, per\u00f2 mai l\u2019ha premiat suficientment. No parlar\u00e9 de l\u2019\u00e8poca republicana, sin\u00f3 de l\u2019\u00e8poca actual. Van ser els primers que van posar damunt la taula la import\u00e0ncia cabdal que tenia el tractament fiscal que rebia el nostre pa\u00eds. Fa m\u00e9s de vint anys van iniciar una campanya poble a poble pel concert econ\u00f2mic. Quan ning\u00fa no en parlava van explicar arreu que el tractament fiscal que rebien els catalans condemnava el nostre pa\u00eds a l\u2019ostracisme. La seva persist\u00e8ncia ha perm\u00e8s situar aquest tema en primera l\u00ednia del debat nacional.<\/p>\n
En segon lloc, l\u2019auge sobiranista actual ho deu tot a ERC. L\u2019independentisme li deu molt. Durant anys i panys ha estat l\u2019\u00fanica for\u00e7a parlament\u00e0ria que ha fet bandera d\u2019aquesta opci\u00f3 i l\u2019ha lligat al benestar dels ciutadans i ciutadanes del pa\u00eds. D\u2019una opci\u00f3 marginal, l\u2019independentisme\u00a0 ha passat a ser una opci\u00f3 abra\u00e7ada per milers i milions de catalans. La tossuderia dels republicans ho ha perm\u00e8s.<\/p>\n
Finalment, ERC ha pagat ja els seus errors. Ara t\u00e9 una nova direcci\u00f3. Un lideratge clar i indiscutible que ha situat a l\u2019Oriol Junqueras com el l\u00edder m\u00e9s ben situat i valorat. Junqueras transmet autenticitat. I aix\u00f2 el fa cre\u00efble i per aix\u00f2 el valoren. A m\u00e9s, Junqueras, trenca, des del meu punt de vista, amb la imatge t\u00edpica del pol\u00edtic habitual. Aix\u00f2 tamb\u00e9 el fa atractiu. El discurs, i la pr\u00e0ctica, de Junqueras \u00e9s per tothom. Pel catal\u00e0 de tota la vida i pel nou vingut, pel que parla habitualment en catal\u00e0 com pel que parla en qualsevol altra llengua. Perqu\u00e8 fa una lectura correcta de la realitat del nostre pa\u00eds i basa el seu discurs en que \u201cel millor per aquest pa\u00eds encara est\u00e0 per venir\u201d. Un futur que ens inclou a tots i que hem de bastir entre tots. Un futur que nom\u00e9s pot anar lligat al progr\u00e9s nacional si aquest va lligat al progr\u00e9s social.<\/p>\n
Per tot plegat, jo tinc clar que ara m\u00e9s que mai cal una ERC forta al Parlament de Catalunya. Perqu\u00e8 seran els \u00fanics que podran for\u00e7ar CiU a no fer marxa enrere. Una possibilitat, aquesta que apunto de CiU, \u00a0que sense una representaci\u00f3 \u00e0mplia republicana al parlament, m\u2019atreveixo a dir que es convertir\u00e0 \u00a0en realitat. Per aix\u00f2, jo donar\u00e9 el meu suport a ERC el proper 25 de novembre.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja som en campanya. Aquesta nit s\u2019ha oficialitzat. De fet, fa molt de temps que hi estem. Avui en dia, cada un dels dies de l\u2019any \u00e9s una campanya permanent. Aquesta, d\u2019ara, per\u00f2, n\u2019\u00e9s una de ben diferent. Per primera … Continua llegint