![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/10\/amordebonequinho.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Que s\u00f3c un carrossa, ho veig sovint quan molts joves d\u2019avui em comencen a tractar de vost\u00e8. A vegades me n\u2019oblido de l\u2019edat que tinc i no s\u00f3c massa conscient que \u00e9s una edat considerable, encara que espero poder gaudir de la vida for\u00e7a temps encara, per\u00f2 qui sap. El m\u00f3n ha canviat molt al llarg dels anys i seguir\u00e0 canviant molt m\u00e9s, per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que cada vegada evoluciona m\u00e9s r\u00e0pidament. Una de les coses que m\u00e9s ha capgirat les relacions humanes en els darrers anys ha estat aix\u00f2 que hem denominat les xarxes socials. Com totes les eines de les quals ens hem dotat els \u00e9ssers humans, les xarxes socials en si mateixes no s\u00f3n, des del meu punt de vista, ni bones, ni dolentes, simplement han obert un ventall de possibilitats que abans no ten\u00edem a l\u2019abast. Permeten la comunicaci\u00f3 r\u00e0pida a persones que estan allunyades en la dist\u00e0ncia d\u2019una forma r\u00e0pida, han perm\u00e8s mostrar-nos al m\u00f3n amb molta m\u00e9s facilitat que no pas abans. Per\u00f2 tamb\u00e9 tenen, segons l\u2019\u00fas que en fem, aspectes que em sembla que no ens han fet evolucionar, sin\u00f3 que ens han canviat les formes de relaci\u00f3 a les que est\u00e0vem acostumats. Les xarxes socials ens han fer molt menys privats i ens han convertit en personatges p\u00fablics a gaireb\u00e9 tots. La intimitat, com la ten\u00edem entesa fins ara, ha canviat. Estem exposats constantment davant dels altres perqu\u00e8 aix\u00ed ens hi hem exposat. Hem arribat al punt, fins i tot, de pensar que quan ens tirem un pet ho hem de comunicar a tothom. Simplement constato un fet, sense entrar a valorar-lo. M\u00e9s que res, em serveix per a introduir el tema sobre el qual vull divagar.<\/p>\n
Han canviat les xarxes socials la forma com els nostres adolescents es relacionen? Han canviat les formes com dos adolescents inicien i desenvolupen all\u00f2 que abans en d\u00e8iem el festeig? Molt possiblement. Alguns detalls.<\/p>\n
Antigament, ostres que malament sona aquesta paraula quan la fem servir en relaci\u00f3 amb algunes experi\u00e8ncies que hem viscut nosaltres, quan un noi estava interessat en una noia, feia mans i m\u00e0nigues per a costar-s\u2019hi com fos. La relaci\u00f3 s\u2019intentava intensificar presencialment per fer notar a l\u2019altra persona que hi havia un inter\u00e8s cap a ella. En alguna ocasi\u00f3, quan la timidesa ens barrava el pas, ens atrev\u00edem a escriure una carteta que amb el pols tremol\u00f3s li lliur\u00e0vem o la deix\u00e0vem caure a la boca d\u2019una b\u00fastia de correus, amb \u00e0nsia, per\u00f2 tamb\u00e9, amb aquell punt d\u2019incertesa de pensar com la receptora rebria aquella missiva. Ens expos\u00e0vem a rebre una carabassa davant el nostre atreviment i ens feia una certa por per si ser\u00edem prou madurs per entomar-la. El fet d\u2019haver de viure tota aquesta aventura de forma presencial ens situava en un estat d\u2019\u00e0nim que es feia dif\u00edcil de suportar. Ser\u00edem correspostos? Passarien de nosaltres? Ens ignorarien? Triomfar\u00edem? Fins al moment d\u2019aclarir el dubte la nostra vida estava pendent de si ens situar\u00edem al cel o a l\u2019infern.<\/p>\n
Mentre esper\u00e0vem el resultat del nostre esfor\u00e7, el cor ens bategava a cent per hora quan \u00e9rem en pres\u00e8ncia de la persona per la qual ens sent\u00edem atrets, les mirades s\u2019entrecreuaven amb un aire de timidesa barrejada amb atreviment. Ens semblava estar en el pitjor dels calvaris, per\u00f2 no vol\u00edem deixar de passar-hi. Si el nostre intent tenia com a resultat el frac\u00e0s, ens esperava el turment, dies de mal humor, la nostra autoestima a nivells ben baixos i ens consider\u00e0vem els m\u00e9s desgraciats del m\u00f3n. Si, en cavi, el nostre intent reeixia, les portes del cel se\u2019ns obrien de bat a bat. Comen\u00e7ava, llavors, tota una aventura que no sab\u00edem si ens duria a una relaci\u00f3 interessant i intensa o al contrari, que la imatge que ens hav\u00edem fet de la persona aimada no es corresponia amb la realitat dura i crua. Comen\u00e7ava una nova etapa digna de ser viscuda.<\/p>\n
Avui en dia, em fa l\u2019efecte que les coses han canviat molt. Les xarxes socials i internet hi tenen molt a veure. Tenim possibilitats de posar un anunci en una web com si ens veng\u00e9ssim al millor postor. Sense tenir un inter\u00e8s per una persona determinada ens llencem obertament a veure si som capa\u00e7os d\u2019atraure l\u2019inter\u00e8s d\u2019alg\u00fa. Per altra banda, si alg\u00fa t\u00e9 inter\u00e8s per una persona en concret, les xarxes socials donen la possibilitat d\u2019establir un tipus de relaci\u00f3 virtual. Una relaci\u00f3 virtual que es pot mantenir infinitament en aquest \u00e0mbit i que fa que dues persones que mostren un inter\u00e8s mutu siguin capaces d\u2019apar\u00e8ixer com a dos perfectes desconeguts quan estan en pres\u00e8ncia d\u2019altra gent. Com dues persones virtuals, com dos avatars, que nom\u00e9s s\u00f3n capaces de mantenir una relaci\u00f3 en un espai virtual.<\/p>\n
En altres casos, la xarxa social d\u00f3na la possibilitat de tenir un descarament que dif\u00edcilment tindr\u00edem de forma presencial. Podem arribar a escriure coses que no ens atrevir\u00edem a dir en pres\u00e8ncia de l\u2019altra persona. Es donen petons virtuals que de cap manera poden ser comparables als primers petons reals que fem a la persona per qui sentim un calfred cada vegada que la veiem. A m\u00e9s, aix\u00f2 es pot fer amb diverses persones alhora, sense que impliqui cap mena de comprom\u00eds per ning\u00fa. Fins i tot, diria que el concepte d\u2019enamorament ha canviat. No s\u00e9 si aquesta paraula ha caigut en des\u00fas o est\u00e0 desfassada. Enamorar-se, segons la freda descripci\u00f3 d\u2019un diccionari, significa inspirar amor a alg\u00fa, causar a alg\u00fa un viu plaer de veure, sentir, etc. Inflamar-se d\u2019amor per alg\u00fa. <\/em>Potser aquest concepte \u00e9s m\u00e9s propi d\u2019un altre temps, potser el romanticisme nom\u00e9s ha quedat per als m\u00e9s vells. Seria una ll\u00e0stima perqu\u00e8 qui no s\u2019hagi enamorat mai ha perdut una de les capacitats m\u00e9s humanes que existeixen. En tot cas, tinc la impressi\u00f3 que els adolescents d\u2019avui dia, parlo en termes generals, no tenen aquesta capacitat massa desenvolupada. Si m\u00e9s no, sembla que el volen viure m\u00e9s de forma virtual que no pas aut\u00e8nticament. Sembla que una relaci\u00f3 no comen\u00e7a fins que creiem que ho coneixem tot de l\u2019altra persona, o al contrari, comen\u00e7a sense que s\u2019hagi despertat realment aquest inter\u00e8s real, com si fos igual la persona amb qui relacionar-se d\u2019una forma especial. Sembla que en ambd\u00f3s casos es vulgui minimitzar el risc. Potser hem estat massa sobreprotectors amb els nostres fills i els hem pintat una vida on el risc no existeix.<\/p>\n B\u00e9, no \u00e9s cap secret per a ning\u00fa que a mi aquesta etapa adolescent ja fa molts anys que m\u2019ha passat. Per\u00f2 m\u2019atreveixo a dir que no he perdut la capacitat d\u2019enamorar-me. Segueixo tenint la necessitat d\u2019enamorar i d\u2019enamorar-me, perqu\u00e8 el que no \u00e9s possible \u00e9s enamorar-se d\u2019un mateix, ni d\u2019enamorar-se alhora de moltes persones. Si alg\u00fa llegeix aquestes ratlles amb algun inter\u00e8s, malgrat les bajanades que s\u2019hi diu, el convido a no perdre aquesta capacitat d\u2019una forma real. \u00c9s una capacitat que implica certa maduresa, no pas d\u2019edat, sin\u00f3 personal, encara que sigui un adolescent. Enamorar-se \u00e9s, entre moltes altres coses meravelloses, apostar per alg\u00fa sabent que podem perdre o guanyar. Sabent que la nostra aposta ens dur\u00e0 al cel o a l\u2019infern d\u2019una forma real, no pas virtual. I que llen\u00e7ar-se a aquesta aventura significa que som ben vius. Erich Fromm diu que sabem que estem enamorats quan \u201cconeixem alg\u00fa per qui ens sentim atrets i deixem caure, davant d\u2019ell o ella, les barreres que ens separen dels altres.\u201d <\/em>I segueix \u201ccomencem a estimar quan deixem d\u2019estar enamorats\u201d. <\/em>Perqu\u00e8 l\u2019amor neix de la conviv\u00e8ncia, de compartir, de donar i rebre. Enamorar-se \u00e9s trobar una persona meravellosa i l\u2019estimem quan acceptem que no \u00e9s perfecta, com tampoc ho ets tu. Diu Jorge Bucay: \u201cEnamorar-se \u00e9s estimar les coincid\u00e8ncies. Estimar \u00e9s enamorar-se de les difer\u00e8ncies\u201d.<\/em> \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Que s\u00f3c un carrossa, ho veig sovint quan molts joves d\u2019avui em comencen a tractar de vost\u00e8. A vegades me n\u2019oblido de l\u2019edat que tinc i no s\u00f3c massa conscient que \u00e9s una edat considerable, encara que espero poder gaudir … Continua llegint