Lamento de tot cor que la reuni\u00f3 d’ahir de diversos partits sobiranistes per tal d’explorar la possibilitat de fer una coalici\u00f3 electoral de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre no ree\u00efx\u00eds. Per\u00f2 tamb\u00e9 he de ser sincer i dir que les meves esperances d’\u00e8xit en aquest sentit eren m\u00e9s aviat minses. Fer una coalici\u00f3 electoral no es\u00a0fa en un dia. Necessita temps. Establir acords sobre molts punts i molt diversos. Representativitat pr\u00e8via de cada una de les forces, funcionament postelectoral de la coalici\u00f3, programa, full de ruta, confecci\u00f3 de llistes a cada circumscripci\u00f3, etc. Tot aix\u00f2 necessita temps, ne ens enganyem. No demanem als altres el que nosaltres tampoc ser\u00edem capa\u00e7os de fer en un dia i a correcuita.<\/p>\n
Ara, m\u00e9s que mai, adquireix m\u00e9s import\u00e0ncia aquella proposta que deia que els partits que volen la plena sobirania nacional del nostre pa\u00eds ho explicitin en els seus respectius programes. La creaci\u00f3 del nostre estat \u00e9s un objectiu que necessita passos ferms i segurs, que consolidin la nostra posici\u00f3 davant la comunitat internacional, l’aut\u00e8ntica avaladora de les nostres aspiracions. Dels grups que es van reunir ahir, alguns volen la independ\u00e8ncia per dem\u00e0 mateix i amb presses correm el risc de no fer els passos necessaris que consolidin les possibilitats reals d’aconseguir-ho. Si volem c\u00f3rrer podem esguerrar-ho tot.<\/p>\n
Nom\u00e9s cal que\u00a0mirem l’\u00e8xit social de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). No es va constituir en quatre dies. S’ha treballat durant molts mesos, sense presses, per\u00f2 sense pausa. Aix\u00f2 va donar com a resultat la gran manifestaci\u00f3 del passat onze de setembre. I el m\u00e9s important, la possibilitat real que hi hagi una majoria social\u00a0favorable a la constituci\u00f3 del nostre propi estat. \u00c9s un exemple a seguir. Si l’ANC es volgu\u00e9s constituir en una oferta electoral, estic segur que sorgirien veritables problemes dins el seu si. La seva virtut ha estat sumar persones de sensibilitats diferents, de proced\u00e8ncies diferents i d’ideologies diverses. En el moment que es propos\u00e9s de\u00a0convertir-se en una for\u00e7a pol\u00edtica, la cosa s’esguerraria. Per tant, que segueixi amb la seva feina, una feina que ha sumat una part molt important de la poblaci\u00f3 de Catalunya i que ha for\u00e7at alguns partits a posicionar-se sobre els seus objectius nacionals.<\/p>\n
Per tant, tot i lamentar el frac\u00e0s enla reuni\u00f3 d’ahir, no ens estripem les vestidures. Algunes de les forces que es van reunir ahir encara s\u00f3n a\u00a0temps de bastir una coalici\u00f3 sobiranista d’esquerres i centre-esquerra. Jo em quedo amb\u00a0diversos fets. El partit majoritari dels que ahir es van reunir va tenir la iniciativa de reunir-se amb tots els altres. Un dels partits va comen\u00e7ar a posar condicions pr\u00e8vies a la reuni\u00f3. El partit convocant les va acceptar en pro de l’objectiu. Aix\u00f2 em mereix\u00a0alguna reflexi\u00f3\u00a0envers la veritable\u00a0intenci\u00f3 de cada un dels assistents. Crec que mentre els uns buscaven un resultat positiu, altres buscaven erosionar el convocant. Fets com la fundaci\u00f3 d’ERC l’any 31 del segle passat, passen una vegada a la vida. Per\u00f2 en el seu \u00e8xit hi havia homes de gran talla\u00a0que van saber trobar punts en com\u00fa en els diversos grups republicans del moment i que van ser capa\u00e7os de veure l’oportunitat hist\u00f2rica que se’ls obria. En el moment actual, crec que no hi ha la mateixa al\u00e7ada en les diverses forces pol\u00edtiques que es reclamen independentistes. Veig en el lideratge d’ERC, en concret en l’Oriol Junqueres, un home d’aquesta talla, per\u00f2 no la veig en altres llocs, s\u00f3c sincer respecte al meu pensament.<\/p>\n
S’ha intentat i no s’ha aconseguit. Animo a qui realment cregui que seria una bona opci\u00f3 seguir intentant-ho, que no defalleixi. Si no pot ser, tampoc s’acaba el m\u00f3n. El temps no juga a favor, per\u00f2 cal seguir sumant tothom que es pugui. Per\u00f2 el m\u00e9s important, com ja he dit, \u00e9s que el proper parlament representi l’auge social de l’independentisme. Que cadasc\u00fa pensi en qui representar\u00e0 millor el sentiment general del poble i qui recull millor el seu pensament que mai sol ser unidireccional. Ser\u00e0 una q\u00fcesti\u00f3 de confian\u00e7a. Particularment ho tinc molt clar. El president Mas em mereix tot el meu respecte, la seva evoluci\u00f3 \u00e9s enorme, per\u00f2 no em refio\u00a0ni un p\u00e8l del seu partit i encara menys de la seva federaci\u00f3. Recolzar\u00e9 qui crec que est\u00e0 en millors condicions per ser un col\u00b7laborador exigent que no permeti abaixar ni un mil\u00b7l\u00edmetre el llist\u00f3 nacional que Mas proposa. I aquest, per mi,\u00a0no \u00e9s altre que l’Oriol Junqueres, una persona intel\u00b7ligent, amb contactes internacionals s\u00f2lids\u00a0fruit del seu pas pel Parlament Europeu, que ha sabut integrar sensibilitats i persones molt diverses en el seu poble, del qual \u00e9s alcalde, i que ha intentat fer-ho ara en la reuni\u00f3 que es va celebrar ahir. Crec que \u00e9s la persona que encarna el meu anhel de llibertat i que mereix el meu suport perqu\u00e8 no claudicar\u00e0 en defensar fins al final una estrat\u00e8gia pol\u00edtica d’aliances internes i externes de cara a fer realitat el que molts volem, que Catalunya sigui el nou estat d’Europa que necessitem. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Lamento de tot cor que la reuni\u00f3 d’ahir de diversos partits sobiranistes per tal d’explorar la possibilitat de fer una coalici\u00f3 electoral de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre no ree\u00efx\u00eds. Per\u00f2 tamb\u00e9 he … Continua llegint