![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/10\/Tres-de-Nou-XV-193x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hola, maca, aquest diumenge tenim una de les sortides m\u00e9s importants de la temporada,\u00a0 el concurs de castells de Tarragona. Vas comen\u00e7ar a anar a la colla a finals de l\u2019any 2010. Des de ben petita que els havies vist a la pla\u00e7a del Blat i for\u00e7a aviat et va agafar la d\u00e8ria de fer-ne. Jo, per\u00f2 no vaig reaccionar amb rapidesa. Tu saps que t\u2019il\u00b7lusiones r\u00e0pidament per moltes coses i molt variades. No volia que els castells fossin una altra d\u2019aquestes coses de les quals despr\u00e9s te\u2019n cansessis r\u00e0pidament. Vas seguir insistint i va arribar el moment de fer el primer pas. Et vaig acostar a la meva colla. Et va agradar. Des del primer moment vaig intentar explicar-te que els xiquets i xiquetes que formem part d\u2019una colla no som altra cosa que una pe\u00e7a dins l\u2019engranatge col\u00b7lectiu de la colla. No \u00e9s una activitat individual en la qual hagu\u00e9s de prevaldre les \u00e0nsies de protagonisme per damunt dels interessos col\u00b7lectius. T\u2019havies de carregar de paci\u00e8ncia i persistir en les teves ganes, si \u00e9s que aquestes eren reals. Calia paci\u00e8ncia. Em vaig posar d\u2019exemple. He fet una mica de tot a la meva colla al llarg de m\u00e9s de trenta anys, per\u00f2 mai m\u2019he cregut imprescindible enlloc i fins i tot mai m\u2019han hagut de dir ara no anir\u00e0s aqu\u00ed, sin\u00f3 que jo mateix he anat encertant els moments en que calia deixar pas a altres persones amb la mateixa o m\u00e9s il\u00b7lusi\u00f3 que la meva. Per tant, la colla no era un instrument per a les teves \u00e0nsies de protagonisme, sin\u00f3 que tu t\u2019havies de posar a disposci\u00f3 de la colla per al b\u00e9 col\u00b7lectiu. Vas tenir paci\u00e8ncia; gaireb\u00e9 durant un any vas estar assajant i cap a finals de temporada vas comen\u00e7ar a fer algun castell de set. La temporada seg\u00fcent vas fer un salt qualitatiu, castells de vuit i de nou, gaireb\u00e9 tots de cop. Estaves satisfeta. En els castells hi ha motius suficients per estar satisfet, personalment i col\u00b7lectiva. Per\u00f2 el col\u00b7lectiu sempre ha d\u2019estar per damunt de l\u2019inter\u00e8s personal, de les ganes de satisfer el propi ego. M\u2019agrada la teva personalitat. Quan et vas veure apartada d\u2019algun castell no vas desinflar-te, ni suplicar que et fessin pujar. Quan et vas veure sotmesa a una intervenci\u00f3 quir\u00fargica vas ser pacient a recuperar-te i no vas defallir.<\/p>\n
Ara arriba el concurs de castells, hem fet una molt bona temporada fins ara, i estic conven\u00e7ut que aix\u00f2 es reflectir\u00e0 en el concurs. No s\u00e9 en quins castells pujar\u00e0s, tampoc \u00e9s massa important. La colla \u00e9s el que importa. Tu estar\u00e0s a punt, com la majoria de nosaltres. Tan sols et demano concentraci\u00f3 i molta il\u00b7lusi\u00f3. Ser\u00e0 un esfor\u00e7 col\u00b7lectiu que estar\u00e0 sotm\u00e8s als capricis de la sort, aquest factor tamb\u00e9 hi juga la seva part. L\u2019\u00e8xit i el frac\u00e0s caminen sobre una fina l\u00ednia que pot decantar-se cap a una banda o cap a una altra. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s massa important. Formes part d\u2019una colla bicenten\u00e0ria que les persones de diferents generacions han perpetuat al llarg dels segles. La nostra grandesa no dep\u00e8n d\u2019un resultat o d\u2019una posici\u00f3. El que vull \u00e9s que segueixis fruint dels castells com est\u00e0s fent. Una activitat que forma part de la nostra cultura, que ha estat capa\u00e7 d\u2019expandir-se per tot el nostre pa\u00eds i m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n
El m\u00e9s important de tot \u00e9s que tu segueixis creixent com a persona, que s\u00e0pigues estar a l\u2019al\u00e7ada per afrontar l\u2019\u00e8xit i el frac\u00e0s. Gaudir de l\u2019\u00e8xit sense humiliar ning\u00fa. D\u2019aix\u00f2 no tinc cap mena de dubte que ho sabr\u00e0s fer. Et conec i s\u00e9 que no tens mal\u00edcia, ni enveges, ni gelosies. Tamb\u00e9 caldr\u00e0 estar preparada per superar algun entrebanc, algun frac\u00e0s. La nostra grandesa, la teva grandesa com a persona, no dependr\u00e0 d\u2019un resultat. S\u00e9 que sabr\u00e0s felicitar qui ens superi i que ho far\u00e0s de cor. Potser amb una mica de r\u00e0bia, per\u00f2 que no dirigir\u00e0s envers ning\u00fa. Estic orgull\u00f3s de la teva maduresa, petita com encara ets.<\/p>\n
Pensa que passat el concurs, la temporada segueix. Als vallencs encara ens queda la traca final, el nostre Santa \u00darsula. Un Santa \u00darsula que haur\u00e0s d\u2019afrontar amb el mateix esperit. Som part d\u2019un univers i d\u2019un m\u00f3n que tu i jo volem millor, i els castells dels xiquets s\u00f3n un bon instrument per cr\u00e9ixer individualment com a persones i de forma col\u00b7lectiva, com a part d\u2019aquesta evoluci\u00f3 i progressi\u00f3 que tots volem.<\/p>\n
Aix\u00ed, doncs, filla meva, pit i amunt. Amb serenor, amb confian\u00e7a en tu mateixa i en tots els altres xiquets i xiquetes, i en un perfecte equilibri entre el cap i el cor, seny i rauxa. Sempre tenim un moment per a cada cosa. La teva mare, la teva germana i jo mateix serem a baix, patint una miqueta, per\u00f2 amb molta confian\u00e7a. Aquest diumenge ha de ser un dia per gaudir i estic segur que tots nosaltres el gaudirem en plenitud.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hola, maca, aquest diumenge tenim una de les sortides m\u00e9s importants de la temporada,\u00a0 el concurs de castells de Tarragona. Vas comen\u00e7ar a anar a la colla a finals de l\u2019any 2010. Des de ben petita que els havies vist … Continua llegint