Una de les coses que sempre planen la seva ombra quan parlem del nou estat catal\u00e0 \u00e9s el tema econ\u00f2mic. Per una banda la subsist\u00e8ncia del propi nou estat, per altra banda, la conseq\u00fc\u00e8ncia sobre l’economia de les empreses catalanes. En aquest segon\u00a0\u00e0mbit, hem conegut boicots espanyols i els hem superat. Hi ha aquell axioma tan vell que diu que el capital no t\u00e9 p\u00e0tria. Segurament aix\u00f2 \u00e9s cert a mitges.<\/p>\n
Personalment, crec que l’economia catalana \u00e9s prou din\u00e0mica com per v\u00e8ncer el\u00a0repte que suposa situar-nos directament al m\u00f3n. Fabriquem productes de qualitat, tenim bons departaments de recerca i desenvolupament, empreses de primer ordre com Grifols, per posar un exemple. Que algunes empreses catalanes poden\u00a0tenir dificultats en un primer moment per una excesiva depend\u00e8ncia del mercat espanyol \u00e9s possible. Que moltes altres empreses tenen el seu futur assegurat per la internacionalitzaci\u00f3 dels seus mercats, tamb\u00e9 \u00e9s cert. Directius de Freixenent, per posar un altre exemple, han dit que el seu mercat \u00e9s el m\u00f3n i que davant un hipot\u00e8tic boicot dels consumidors espanyols el que no venguin a aquell mercat ho vendran en un altre. Com alg\u00fa va dir, jo no deixar\u00e9 de consumir un bon pernil espanyol quan obtingui la meva nacionalitat catalana. Els meus anhels de ser ciutad\u00e0 catal\u00e0 de ple dret en el context de les nacions no es basa en l’antiespanyolisme. Per altra banda, si ha d’esclatar una guerra de boicots, Espanya tamb\u00e9 hi podria perdre for\u00e7a, els consumidors catalans podrien contestar, cosa que no desitjo, i fer el mateix, causant un perjudici important a empreses espanyoles.<\/p>\n
Digueu-me confiat, per\u00f2 jo segueixo pensant que al final s’imposar\u00e0 el sentit com\u00fa. Del tots hi podem sortir perdent, passarem al tots hi podem sortir guanyant. El m\u00e9s important de tot \u00e9s no ser esclaus de la por. Aquest sentiment \u00e9s el pitjor enemic que podem tenir. Sotmetre’ns a aquest sentiment esclau. No tenir por no \u00e9s el mateix que ser il\u00b7lusos o temeraris, significa ser lliures per prendre les nostres pr\u00f2pies decisions m\u00e9s enll\u00e0 d’amenaces que no se sustenten per enlloc.<\/p>\n
Cal posar \u00e8mfasi en\u00a0all\u00f2 positiu que els dos nous estats poden obtenir. Les nostres infraestructures les podrem dissenyar tenint en compte el pes de la nostra economia i la seva orientaci\u00f3, que clarament va dirigida cap al nord. All\u00f2 que fins ara ens han\u00a0negat i que ning\u00fa al m\u00f3n gosaria discutir ho popdem convertir en realitat. Un eix ferroviari de mercaderies cap a Europa basat en la nostra necessitat d’enviar les nostres mercaderies i les que\u00a0arriben als nostres ports nord enll\u00e0. Si aix\u00f2 no ha estat possible fins ara, ha estat per un estat que ha dissenyat i segueix dissenyant les seves infraestructures sobre\u00a0bases irracionals que s\u00f3n antiecon\u00f2miques i que nom\u00e9s serveixen a un projecte pol\u00edtic espanyol centralitzat. El mateix podem dir dels nostres ports i aeroports. Les possibilitats log\u00edstiques de Catalunya s\u00f3n immenses. Tot plegat ho haurem de fer tenint en compte\u00a0la nostra capacitat econ\u00f2mica, sense\u00a0estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga.<\/p>\n
I per acabar, l’altre element de la por que alguns no paren de recordar-nos, \u00e9s la nostra exclusi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europaea i de l’euro. Sobre aix\u00f2, nom\u00e9s dues coses. La primera, al m\u00f3n hi ha m\u00e9s pa\u00efsos fora de la Uni\u00f3 que no pas a dins i subsisteixen. La segona, i perdoneu la meva petul\u00e0ncia, havent tret matr\u00edcula d’honor en dret internacional p\u00fablic, m’atreveixo a afirmar que no hi res de m\u00e9s flexible i de m\u00e9s adaptable que el dret internacional. I la Uni\u00f3 Europea no \u00e9s res m\u00e9s que tot un seguit de tractats internacionals que s’ha bastit amb excepcionalitats de tot tipus al llarg de tota la seva hist\u00f2ria. No cal recordar-vos com en un sol dia milions d’alemanys orientals van passar a ser membres de la Uni\u00f3 i adquirir la ciutadania europea, ciutadania que\u00a0els ciutadans catalans ja tenim en aquests moments.<\/p>\n
En definitiva, l’\u00fanic que hem de t\u00e9mer \u00e9s que nosaltres no acabem de fer les coses prou b\u00e9. Tot \u00e9s a les nostres mans. Si actuem amb seny, amb l’esperit democr\u00e0tic que al llarg de la hist\u00f2ria ha demostrat el nostre poble, si els nostres representants pol\u00edtics estan a la nostra al\u00e7ada, si els empresaris segueixen obrint-se al m\u00f3n i si els teballadors catalans seguim treballant amb aquell car\u00e0cter que posse\u00efm, res no hem de t\u00e9mer. L’estat catal\u00e0\u00a0no ser\u00e0 l’\u00faltim en n\u00e9ixer en aquest segle. Al segle passat en van n\u00e9ixer un munt que van passar processos similars al nostre i ara sembla que portin segles de recorregut. La normalitat \u00e9s fer les coses com cal, amb la nostra serenor habitual, amb la rauxa que ens porta a il\u00b7lusionar-nos per un futur, bastint una societat petita per\u00f2 din\u00e0mica, justa, democr\u00e0tica i respectuosa amb tothom i amb ganes de no repetir els errors en la nostra configuraci\u00f3 que\u00a0ha com\u00e8s\u00a0al llarg dels anys l’estat al qual hem pertanyut fins ara.\u00a0Lliures i amb les depend\u00e8ncies que nosaltres volguem. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una de les coses que sempre planen la seva ombra quan parlem del nou estat catal\u00e0 \u00e9s el tema econ\u00f2mic. Per una banda la subsist\u00e8ncia del propi nou estat, per altra banda, la conseq\u00fc\u00e8ncia sobre l’economia de les empreses catalanes. … Continua llegint