Que ning\u00fa s’enganyi, quan ahir vaig felicitar el president del meu pa\u00eds, el senyor Mas, per la seva compareixen\u00e7a despr\u00e9s de la reuni\u00f3 amb el president espanyol, era una felicitaci\u00f3 personal i un missatge clar dirigit a ell de no defallir, de posar-se al costat del seu poble.<\/p>\n
En cap cas, no era una mostra de suport a CiU. No. Aquesta federaci\u00f3 de partits segueix despertant en el meu \u00e0nim la malfian\u00e7a. No me’n refio. No em refio de la seva hist\u00f2ria, no em refio dels seus permanents dubtes, no em refio del seu fer la puta i la ramoneta. Aquest fer la puta i la ramoneta ha estat l’expressi\u00f3 que el president Pujol ha utilitzat per descriure l’etapa pol\u00edtica que cal superar. Per\u00f2 en bona part, el que descrivia era l’estrat\u00e8gia que ell i el seu partit ha\u00a0utilitzat permanentment. L’ambig\u00fcitat.<\/p>\n
Per tant, no em refio del que digui CiU, tot i que crec que dins la milit\u00e0ncia i els simpatitzants hi ha pressi\u00f3 perqu\u00e8 el panorama del partit del govern es clarifiqui. En les pr\u00f2ximes eleccions no s\u00e9 qu\u00e8 inclour\u00e0 en el seu programa, estic segur que alguna cosa no massa clara, algun eufemisme que no sigui ni carn, ni peix. Per tant,\u00a0el president Mas crec que treur\u00e0 un bon resultat en les pr\u00f2ximes eleccions, per\u00f2 crec que \u00e9s m\u00e9s important i m\u00e9s efectiu que treguin\u00a0un molt bon resultat els partits que donin suport expl\u00edcit a l’inici de la via\u00a0de la independ\u00e8ncia de Catalunya en el marc de la cooperaci\u00f3\u00a0amb la comunitat internacional i la Uni\u00f3 Europea. Aquests partits s\u00f3n els que han de ser la cara visual de les aspiracions\u00a0dels catalans. Aquests partits s\u00f3n els que han de garantir que el president Mas no pugui ser frenat pels dubtes sempiterns del seu partit i la seva federaci\u00f3. Duran no \u00e9s de fiar i altres tampoc.<\/p>\n
O sigui, recolzament al lideratge del president Mas, suport indirecte per altres vies. I deixeu que sigui clar. El lideratge d’Oriol Junqueras a Esquerra Republicana em causa molta satisfacci\u00f3 i el trobo d’una lucidesa i claredat que voldria en la majoria de l\u00edders pol\u00edtics. Catalans, endavant.\u00a0Ning\u00fa creia que el mur de Berlin cauria en quatre dies, despr\u00e9s d’haver estat desenes d’anys dempeus. Pocs creien que la totpoderosa Gran Bretanya claudicaria davant un poble indi liderat per un home tapat amb quatre llen\u00e7ols per\u00f2 amb el cap l\u00facid com fou Gandhi.<\/p>\n
Res de por, els alemanys orientals van tardar un dia en incorporar-se a la Uni\u00f3 Europea, tenim precedents, digui\u00a0el que digui Espanya. Nom\u00e9s la nostra determinaci\u00f3 i\u00a0la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia ens han de conduir. Si no abandonem, guanyarem la partida. El govern espanyol i la societat espanyola estan descol\u00b7locats, falta que ens creguin i si som intel\u00b7ligents la Uni\u00f3 Europea ens avalar\u00e0.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Que ning\u00fa s’enganyi, quan ahir vaig felicitar el president del meu pa\u00eds, el senyor Mas, per la seva compareixen\u00e7a despr\u00e9s de la reuni\u00f3 amb el president espanyol, era una felicitaci\u00f3 personal i un missatge clar dirigit a ell de no … Continua llegint