<\/p>\n
El Dret Internacional P\u00fablic fa anys que va desenvolupar el dret a la inger\u00e8ncia per causes humanit\u00e0ries. Aquest, per\u00f2, no es va posar en pr\u00e0ctica fins ben b\u00e9 els anys 90 en el conflicte dels Balcans. Va ser llavors que les organitzacions internacionals com l’ONU o l’OTAN van apel\u00b7lar a aquest dret per a actuar. El principi de no inger\u00e8ncia feia anys que estava avergonyint la comunitat internacional davant\u00a0la mssacre i el genocidi que s’estava produint. Va costar, per\u00f2, finalment, la situaci\u00f3 es va fer tan vergonyant que no van poder restar impassius. Els\u00a0Estats Units en\u00a0una primera declaraci\u00f3 va dir que l’afer de L\u00edbia\u00a0actual era un afer intern en el qual no es podia actuar. La can\u00e7\u00f3 es repeteix de nou. Despr\u00e9s va rectificar, per\u00f2 la inacci\u00f3 segueix.<\/p>\n
Penso que \u00e9s i ser\u00e0 una nova vergonya per a nosaltres assistir com a espectadors al genocidi que el r\u00e8gim d’Al Gaddafi sotmet al seu poble. En el v\u00eddeo d’Aljazeera podem escoltar una interessant an\u00e0lis de quina \u00e9s la realitat l\u00edbia i el seu pes mundial, aix\u00ed com on rau la seva riquesa i en qui se suporta el r\u00e8gim de Gaddafi. No tinc ni idea de com acabar\u00e0 la revolta l\u00edbia, si com a Rumania, o d’una altra manera. La pres\u00e8ncia de mercenaris\u00a0africans\u00a0a sou de Gaddafi ho fa imprevisible. El que s\u00e9 del cert \u00e9s que Occident tornar\u00e0 a fer el rid\u00edcul. Advocava en un apunt referent a Egipte que calia deixar que els egipcis tracessin el seu propi cam\u00ed. A\u00a0Egipte, per\u00f2, la revolta va mantenir un to eminentment pac\u00edfic. En el cas libi les coses no van pel mateix cam\u00ed.\u00a0Desenes de milers de despla\u00e7ats s’acumulen a la frontena amb Tun\u00edsia i\u00a0els morts es compten, segons algunes fonts, per centenars. I Occident s’ho mira de lluny, mirant-se de nou el seu melic.<\/p>\n
El dret internacional humanitari empararia qualsevol intervenci\u00f3 aprovada per la comunitat internacional. Per\u00f2 el dret no ha estat mai la for\u00e7a que ha mogut Occident i la comunitat internacional. El motor que posa en marxa els organismes internacionals sempre ha estat l’inter\u00e8s. L’inter\u00e8s propi, evidentment. Doncs b\u00e9, penso que m\u00e9s valdria que\u00a0l’argument\u00a0ocult fos aquest que l’actual passivitat. Fins\u00a0a quin preu caldr\u00e0 que pugi el petroli perqu\u00e8 la comunitat internacional comenci a apel\u00b7lar al dret internacional humanitari? Quant de gas ens ha de faltar perqu\u00e8 la comunitat internacional es posi en marxa per a defensar milers de persones de ser massacrades en nom dels afers interns? Fins quan ser\u00e0 m\u00e9s barat per la comunitat internacional no fer res que fer alguna cosa?<\/p>\n
No en tinc ni idea. La realitat ens ho dir\u00e0. Llavors veurem el barem que els organismes internacionals utilitzen Veurem on es posa el llist\u00f3 en aquesta ocasi\u00f3. Sigui com sigui, em\u00a0sap greu que el nostre m\u00f3n segueixi sense aprendre dels seus errors passats. I els que sort\u00edem a cridar NO a la guerra, on som? Doncs a casa ben tranquil\u00b7lets. Girant l’esquena als principis que vam dir que defens\u00e0vem. I els\u00a0\u00e0rabs? Doncs alguns traient suc a la situaci\u00f3. Com tothom.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Dret Internacional P\u00fablic fa anys que va desenvolupar el dret a la inger\u00e8ncia per causes humanit\u00e0ries. Aquest, per\u00f2, no es va posar en pr\u00e0ctica fins ben b\u00e9 els anys 90 en el conflicte dels Balcans. Va ser llavors que … Continua llegint