Cada Onze de setembre, des de fa d\u00e8cades, uns milers de catalans que sempre hem cregut que la normalitzaci\u00f3 del nostre pa\u00eds, la seva cultura, la seva llengua, la seva economia, la seva pres\u00e8ncia al m\u00f3n, nom\u00e9s era possible si els\u00a0ciutadans del nostre pa\u00eds obrien els ulls i decid\u00edem, de forma desacomplexada, formar el\u00a0nostre\u00a0propi estat, ens\u00a0hem anat trobant a la pla\u00e7a d’Urquinaona a mitja tarda per fer sentir el nostre clam d’independ\u00e8ncia. Aix\u00f2, per\u00f2 el senyor Duran no hi deu saber perqu\u00e8 sempre deu haver estat treballant a Madrid.\u00a0<\/p>\n
La tossuderia d’aquests milers de catalans de no claudicar i no rendir-se ens ha portat a la situaci\u00f3 actual, una situaci\u00f3 en la que \u00e9s possible aconseguir una majoria social i transversal que, per fi, hagi obert els ulls i hagi vist la llum sobre el cam\u00ed a seguir. Gr\u00e0cies a aquells il\u00b7luminats, aquesta via \u00e9s avui possible. Per\u00f2 el senyor Duran es veu que encara no ho sap.<\/p>\n
Aquest Onze de setembre no ser\u00e0 diferent del dels altres anys. A la tarda hi haur\u00e0 una manifestaci\u00f3 pels carrers de Barcelona en qu\u00e8 milers de catalans reclamaran la seva independ\u00e8ncia pol\u00edtica. La difer\u00e8ncia envers els altres anys sembla que estar\u00e0 en el nombre de ciutadans d’aquest pa\u00eds que ho manifestaran. Tot indica que seran milers i milers, molts m\u00e9s que els habituals dels altres anys. I aix\u00f2 sembla que el senyor Duran s\u00ed que ho sap.<\/p>\n
Ara, a darrera hora ha obert els ulls i vols sortir a la foto. Despr\u00e9s de desbarrar contra els independentistes es troba que aquests sembla que s\u00f3n molts ara. I s’empassa les seves paraules, sense deixar d’intentar manipular, encara, el sentit de la manifestaci\u00f3.<\/p>\n
Doncs no, senyor. La manifestaci\u00f3 ser\u00e0 com la de cada any. M\u00e9s multitudin\u00e0ria i unit\u00e0ria. De milers de ciutadans i ciutadanes del nostre pa\u00eds que diran prou.\u00a0De ciutadans que parlaran catal\u00e0, castell\u00e0 i altres lleng\u00fces, per\u00f2 que com a ciutadans catalans diran que volen ser i formar part d’un nou estat europeu conformat per tots ells. Amb una llengua comuna que vehiculi la nostra conviv\u00e8ncia, per\u00f2 en\u00a0el qual cadasc\u00fa podr\u00e0 preservar la seva llengua d’origen en les seves relacions personals. Un estat que vol ser socialment just pels seus ciutadans i formar part dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats del m\u00f3n.<\/p>\n
Si el senyor Duran vol formar part d’aquest estat, no \u00e9s imprescindible que vagi a la manifestaci\u00f3 si no participa de l’objectiu. Podr\u00e0 romandra-hi tranquil\u00b7lament, per\u00f2 no cal que intenti tergiversar la realitat.\u00a0Dimarts a la tarda ens mourem per fer el darrer i definitiu pas. El del nostre alliberament com a poble. Tan si vol, com si no vol el senyor Duran.\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cada Onze de setembre, des de fa d\u00e8cades, uns milers de catalans que sempre hem cregut que la normalitzaci\u00f3 del nostre pa\u00eds, la seva cultura, la seva llengua, la seva economia, la seva pres\u00e8ncia al m\u00f3n, nom\u00e9s era possible si … Continua llegint