![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/08\/Judit-i-X\u00e8nia.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
ELS CASTELLS EXPLICATS A LES MEVES FILLES<\/p>\n
INTRODUCCI\u00d3<\/p>\n
Aquest no \u00e9s un\u00a0text escrit per un historiador, per tant, aqu\u00ed no hi trobareu dades hist\u00f2riques, ni una relaci\u00f3 exhaustiva de fets, ni pol\u00e8miques sobre l\u2019\u00e8poca exacte en la qual els castells humans van apar\u00e8ixer en el nostre context geogr\u00e0fic, cultural, social, pol\u00edtic o econ\u00f2mic. \u00c9s un intent\u00a0d\u2019explicar d\u2019una forma ben planera qu\u00e8 s\u00f3n i com van n\u00e9ixer els castells i la seva evoluci\u00f3, des dels seus inicis fins a l\u2019\u00e8poca actual. Aix\u00ed, doncs, aquestes l\u00ednies pretenen explicar a les meves filles i als m\u00e9s menuts com i perqu\u00e8 al nostre pa\u00eds, i m\u00e9s concretament en l\u2019\u00e0rea geogr\u00e0fica delimitada pel Camp de Tarragona i el Pened\u00e8s, uns homes, i avui moltes dones, tenen la d\u00e8ria d\u2019enfilar-se els uns damunt dels altres per arribar ben amunt tot \u00a0construint unes estructures fetes de carn i ossos.<\/p>\n
En un moment de forta expansi\u00f3 del fet casteller m\u00e9s enll\u00e0 de les \u00e0rees que els van veure n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer, m\u2019ha semblat adequat intentar trobar la manera d\u2019explicar als m\u00e9s menuts, i potser als no tan menuts, el perqu\u00e8 dels castells. M\u2019interessa, doncs, molt m\u00e9s l\u2019anima que el cos dels castells. No s\u00e9 si aconseguir\u00e9 amb les meves paraules que les meves filles penetrin en l\u2019\u00e0nima castellera, si m\u00e9s no, per\u00f2, ho he intentat i ara us ofereixo aquest petit treball.<\/p>\n
Desitjo que passeu una estona agradable llegint aquestes l\u00ednies i que les meves paraules us transportin a l\u2019arrel dels castells, a l\u2019ess\u00e8ncia que els ha fet realitat.<\/p>\n
A QUI SE LI VA ACUDIR ENFILAR-SE A LES ESPATLLES?<\/p>\n
Els estudiosos del fet casteller han deixat prou clar l\u2019origen. Al Camp de Tarragona i al Pened\u00e8s, a difer\u00e8ncia d\u2019altres zones de Catalunya, sobretot les de l\u2019anomenada Catalunya Vella, m\u00e9s o menys del Llobregat cap al nord, les festes populars tenien com a elements comuns els anomenats balls plans i balls parlats, en contraposici\u00f3 dels balls rodons m\u00e9s propis de la Catalunya Vella. El ball rod\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia que ha arribat fins als nostres dies seria la sardana, aquella dansa que\u00a0Maragall va dir que era la m\u00e9s bella de les que es fan i es desfan.<\/p>\n
Sembla que al Camp de Tarragona els nostres avantpassats preferien fer un altre tipus de danses que no passaven per formar rotllanes, sin\u00f3 que formaven diverses figures i en els quals la paraula tenia una import\u00e0ncia rellevant. En les poblacions tarragonines trobem els balls de Dames i Vells, els versots, les carretilles, les moixarangues o moixigangues, el ball de valencians, de gitanes, de bastons, etc. Moltes d\u2019aquestes danses tenien les seves arrels en les festes religioses i algunes d\u2019elles es representaven fins i tot dins les esgl\u00e9sies. Els uns representaven escenes de la Passi\u00f3, altres formaven part de representacions lligades a algun sant, etc. Algunes d\u2019aquestes danses, en algun moment de la seva execuci\u00f3, tenien un tret com\u00fa; uns quants dels seus dansaires acabaven enfilant-se els uns sobre les espatlles dels altres. Hi ha un consens generalitzat que els castells deriven d\u2019una dansa que s\u2019anomenava Ball de Valencians. No s\u00e9 si est\u00e0 prou estudiat l\u2019origen d\u2019aquest nom, per\u00f2 els que l\u2019executaven no eren precisament valencians, sin\u00f3 gent del propi poble.<\/p>\n
Tal com he assenyalat, doncs, moltes festes i els seus actes tenien un caire marcadament religi\u00f3s. En aquells anys de finals del segle divuit i comen\u00e7aments del segle dinou, el fet religi\u00f3s era present en tots els \u00e0mbits de la vida. L\u2019esgl\u00e9sia era un poder real en la nostra societat. L\u2019autoritat era representada per l\u2019alcalde, el rector, el gu\u00e0rdia civil i el mestre.<\/p>\n
Uns anys abans van passar dos fets que van marcar tots els pobles d\u2019Europa i que van tenir una forta influ\u00e8ncia en el pensament hum\u00e0. El primer va ser la Declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia del que avui s\u00f3n els Estats Units, que en aquell temps eren uns dominis del Regne Unit al continent americ\u00e0. Despr\u00e9s d\u2019una guerra que dur\u00e0 for\u00e7a temps les col\u00f2nies d\u2019Am\u00e8rica es van independitzar de la metr\u00f2poli londinenca.<\/p>\n
L\u2019altre fet rellevant va succeir poc despr\u00e9s m\u00e9s a la vora del nostre pa\u00eds. Va ser la Revoluci\u00f3 Francesa. Una revoluci\u00f3 que va fer trontollar tots els poders europeus i que va acabar amb l\u2019execuci\u00f3 del rei de Fran\u00e7a, Llu\u00eds setze, a la guillotina, un estri que va tallar molts caps durant la revoluci\u00f3 i que ho feia de forma neta i precisa. La revoluci\u00f3 anava carregada d\u2019un important sentiment anticlerical; els revolucionaris volien acabar amb el poder que bisbes i capellans havien anat acumulant al voltant de la monarquia.<\/p>\n
Us preguntareu amb ra\u00f3 qu\u00e8 t\u00e9 a veure tot aix\u00f2 amb els castells. B\u00e9, la revoluci\u00f3 francesa va traspassar fronteres en l\u2019\u00e0mbit de les idees. Va apar\u00e8ixer el que es va anomenar liberalisme que incorporava un fort sentiment anticlerical. Si recordeu, hem dit que moltes de les danses que es ballaven en les nostres festes tenien una gran c\u00e0rrega religiosa. Imagineu que us traslladeu a finals del segle divuit i esteu participant en la festa major d\u2019un dels pobles del Camp de Tarragona. En un clima de religiositat popular, m\u00e9s basat en les formes que en el fons, arriba l\u2019hora dels balls. Li toca al Ball de Valencians. No en coneixem massa cosa de la seva configuraci\u00f3, per\u00f2 sabem que finalitzava amb una construcci\u00f3 humana que li donava espectacularitat. Tothom esperava el moment final. Aquesta expectaci\u00f3 que ja devia existir anys abans, ara, amb les noves idees que arriben d\u2019Europa i l\u2019anticlericalisme que hi anava afegit, no \u00e9s estrany que alg\u00fa pens\u00e9s que ja era hora de deslligar aquestes construccions finals del ball de valencians o la muixaranga i donar-los personalitat pr\u00f2pia, sense cap mena de connotaci\u00f3 religiosa. Probablement aix\u00f2 va propiciar un nou acte festiu que va desembocar en el que avui coneixem com a castells.<\/p>\n
Sembla que entre Alcover i Valls es va disgregar el Ball de Valencians de la seva part final. De ben segur que durant un temps les dues demostracions populars devien conviure, per\u00f2 amb el pas del temps el que avui coneixem com a castells es va anar imposant. Un tal Cargol va aixecar, segons la tradici\u00f3, un pilar a Alcover. Sembla que a les festes de la Candela de Valls de comen\u00e7aments de segle dinou aquesta manifestaci\u00f3 cultural ja estava m\u00e9s o menys consolidada i organitzada. Els castells havien nascut i havien adquirit personalitat pr\u00f2pia i independent dins l\u2019\u00e0mbit de la festa laica.<\/p>\n
FRUIT D\u2019UNA \u00c8POCA<\/p>\n
L\u2019\u00e8poca que veu n\u00e9ixer els castells t\u00e9, en la meva opini\u00f3, molt a veure amb el seu origen. L\u2019esperit hum\u00e0 sempre ha tingut afany de superaci\u00f3. Coincidint amb el romanticisme, nascut a Alemanya i la Gran Bretanya pocs anys abans, neix una atracci\u00f3 per la natura i per superar els obstacles que aquesta presenta. L\u2019alpinisme veur\u00e0 el seu esclat tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca. Tenim const\u00e0ncia d\u2019ascensions anteriors a cims dels Alps, per\u00f2 per aquesta \u00e8poca els homes no en tenen prou de pujar alguns cims. Ara s\u2019imposen reptes diferents, fer ascensions a les muntanyes m\u00e9s emblem\u00e0tiques per llocs m\u00e9s escarpats i dif\u00edcils. Aix\u00ed, el 1786 es realitza la primera ascensi\u00f3 al Mont Blanc, la muntanya m\u00e9s alta de l\u2019Europa occidental. La gent ja no cercava pujar muntanyes amb una finalitat concreta, pastor\u00edvola o tra\u00e7ant noves rutes, sin\u00f3 per l\u2019afany de superaci\u00f3 humana. Aix\u00f2 va obrir el per\u00edode de grans ascensions que s\u2019aniran succeint des de llavors fins als nostres dies.<\/p>\n
Aquelles petites torres humanes que van desentendre\u2019s de l\u2019anterior Ball de Valencians, va suposar per als homes d\u2019aquell temps una forma de superaci\u00f3 constant que amb el pas del temps els va portar a les consecucions de castells de major envergadura i dificultat, arribant aix\u00ed a l\u2019\u00e8poca d\u2019or dels castells per all\u00e0 mitjans del segle dinou. Com va passar amb l\u2019alpinisme, va entrar en joc la rivalitat. Els escaladors de l\u2019\u00e8poca maldaven per ser els primers a fer tal o qual ascensi\u00f3. De la mateixa manera, a Valls es van organitzar diferents colles, que equivaldrien als diferents clubs alpinistes, que rivalitzaven entre ells per assolir diferents cims.<\/p>\n
En el cas dels castells, sembla que la ideologia pol\u00edtica va tenir un fort ascendent en la configuraci\u00f3 de les diferents colles. Hi va tenir molt a veure aquelles noves idees que arribaven d\u2019Europa. Els que no volien deixar el vell r\u00e8gim, basat en un rei amo i senyor de tot, anomenats absolutistes, i els que volien superar el vell r\u00e8gim, anomenats liberals. Aquest xoc d\u2019idees i interessos portarien a les diferents guerres carlines del segle dinou anomenades, tamb\u00e9, carlinades. Sembla que les colles que es van organitzar a Valls per fer castells no es van poder sostreure a aquest ambient i van agrupar-se sobre aquesta base. Aix\u00ed els Menestrals van formar la seva colla amb un tarann\u00e0 liberal. Els menestrals, paraula que avui dia no utilitzem gaireb\u00e9 mai, correspondria a aquell col\u00b7lectiu de persones que treballaven en les diferents ind\u00fastries. Tenien un car\u00e0cter molt m\u00e9s obert i acostumaven a estar enfrontats als seus patrons que volien seguir imposant-los unes condicions laborals infrahumanes. En contraposici\u00f3, es va formar la colla dels Pagesos, molt m\u00e9s conservadors i tradicionalistes i defensors de l\u2019antic r\u00e8gim.<\/p>\n
Aquesta pugna d\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic i social entre ambd\u00f3s sectors que els va portar fins a tres guerres, tamb\u00e9 es va traslladar a l\u2019\u00e0mbit casteller. Menestrals i Pagesos eren colles filles del seu temps i rivalitzaven en les festes majors d\u2019arreu del Camp de Tarragona i el Pened\u00e8s.<\/p>\n
L\u2019activitat castellera va ser coneguda arreu amb el nom gen\u00e8ric de Xiquets de Valls. La gent, doncs, no anava a veure castells, sin\u00f3 que anava a veure els xiquets de Valls. Aix\u00ed les festes majors de les ciutats i pobles del nord de les comarques meridionals del Principat van anar afegint els castells dels xiquets de Valls a la seva festa major. Els castells, des d\u2019aleshores, formen part consubstancial de la festa. No seria fins desenes d\u2019anys m\u00e9s tard que arribarien les primeres manifestacions castelleres deslligades de la festa, com s\u00f3n els concursos, fruit de la rivalitat entre les colles vallenques entre si i altres colles que s\u2019havien anat creant a Tarragona, o altres indrets, en un nombre petit i sovint connectades entre elles. Era costum que les colles es desplacessin a les festes dels diversos pobles amb carros i all\u00e0 se\u2019ls afegissin persones de la mateixa poblaci\u00f3.<\/p>\n
Aquelles colles originals de Menestrals i Pagesos van anar adquirint altres noms amb el pas del temps. A Vilafranca eren conegudes com la Roser i la Muixerra perqu\u00e8 cada una d\u2019elles actuava en les festes de dues confraries vilafranquines que portaven aquests noms. M\u00e9s tard, serien conegudes amb el nom de Colla Nova i Colla Vella i despr\u00e9s d\u2019altres nomenclatures han arribat als nostres dies amb el nom de Colla Joves Xiquets de Valls i Colla Vella dels Xiquets de Valls. Cada una d\u2019aquestes colles reivindica per a ella la categoria de colla m\u00e9s antiga en una pol\u00e8mica que mai no acabar\u00e0 i que deixo per als que tinguin m\u00e9s ganes de polemitzar. Les dues s\u00f3n filles i evoluci\u00f3 de les primeres colles que van existir ja fa dos-cents anys a Valls.<\/p>\n
EXPANSI\u00d3<\/p>\n
Avui en dia, en els temps actuals, el fenomen casteller est\u00e0 en un moment expansiu. Existeixen desenes de colles, m\u00e9s de seixanta arreu dels Pa\u00efsos Catalans i s\u00f3n senya d\u2019identitat del nostre poble. Fins i tot la UNESCO fa poc que ha declarat els castells com a patrimoni immaterial de la humanitat, cosa que encara ha donat m\u00e9s rellev\u00e0ncia als castells arreu del m\u00f3n. S\u00f3n presents a diaris i televisions i en la cinematografia. En el seu temps, ja fa molts anys, l\u2019escriptor vallenc Narc\u00eds Oller tamb\u00e9 va incloure en les seves novel\u00b7les descripcions acurad\u00edssimes de les actuacions dels Xiquets de Valls.<\/p>\n
Fins i tot han traspassat les nostres fronteres i existeixen colles a Xile i a la Xina. Els castells serveixen d\u2019exemple per a molts professionals en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 per a il\u00b7lustrar les seves teories sobre el treball en equip, els valors que representen, etc. Els castells agrupen gent de proced\u00e8ncia ben diversa, de nacionalitat diferent, de religi\u00f3 diferent, de classes socials diverses i de totes les generacions. Han actuat com a palanca d\u2019integraci\u00f3 de nouvinguts al nostre pa\u00eds i com a fenomen de cohesi\u00f3 social.<\/p>\n
Un altre dels aspectes que ha millorat molt\u00edssim en els darrers anys en l\u2019activitat castellera \u00e9s el de la seguretat. Diferents estudiosos de la salut com el terrassenc doctor Roset han aconseguit incloure dins la preocupaci\u00f3 de les colles un aspecte tan important com aquest. L\u2019activitat castellera no \u00e9s una activitat de risc, per\u00f2 no es pot negar que \u00e9s susceptible de causar algunes lesions que constantment s\u2019intenten minimitzar. No hi ha cap activitat humana exempta de tot risc, per\u00f2 els castells no s\u00f3n una activitat especialment arriscada.<\/p>\n
El fet casteller \u00e9s propi del nostre pa\u00eds, per\u00f2 no som els \u00fanics que tenim aquesta d\u00e8ria d\u2019enfilar-nos els uns damunt dels altres per arribar m\u00e9s alt. A la \u00cdndia hi trobem els Govinda que tamb\u00e9 persegueixen aquest anhel i al nord d\u2019\u00c0frica tamb\u00e9 trobem manifestacions d\u2019aquest tipus. Avui , m\u00e9s que mai, les colles del nostre pa\u00eds viatgen arreu del m\u00f3n per mostrar el nostre art de fer castells. \u00c9s una activitat i una manifestaci\u00f3 cultural de primer ordre que impacta a qui la veu per primera vegada i que enganxa a qui la sent com a pr\u00f2pia.<\/p>\n
CONCLUSI\u00d3<\/p>\n
Els castells neixen, com hem vist, en l\u2019\u00e0mbit de la festa com una emancipaci\u00f3 d\u2019uns balls que es feien a la nostra terra fa centenars d\u2019anys. Han adquirit personalitat pr\u00f2pia i avui en dia s\u00f3n representaci\u00f3 de tot un poble, de tot el nostre pa\u00eds. Dels seus anhels, del seu esperit de superaci\u00f3, de la voluntat de v\u00e8ncer reptes m\u00e9s grans i ambiciosos. Com el nostre pa\u00eds que vol ser en plenitud.<\/p>\n
Aix\u00f2, filles meves, \u00e9s el que puc dir-vos i transmetre-us amb paraules sobre el noble art de fer castells. Us convido a viure aquestes paraules en el marc del vostre poble, de la vostra ciutat. No estem davant d\u2019una demostraci\u00f3 circense, sin\u00f3 davant d\u2019un fenomen cultural secular que tant de bo vosaltres sapigueu transmetre tamb\u00e9 als vostres fills, tal com els meus pares me\u2019l van transmetre a mi. Els castells dels Xiquets de Valls es poden intentar explicar, per\u00f2 res pot superar el fet de viure\u2019ls com una de les ess\u00e8ncies de la nostra \u00e0nima col\u00b7lectiva.\u00a0<\/p>\n
Jo, potser massa agosarat, he intentat fer com un pintor interessat en\u00a0expressar mitjan\u00e7ant la seva pintura l’ess\u00e8ncia d’un paisatge, o com un m\u00fasic o un poeta que amb la seva melodia ens\u00a0vol acostar a endevinar l’\u00e0nima de les nostres emocions. Segurament haur\u00e9 fracassat en el meu intent, per\u00f2 si us he despertat la curiositat, em donar\u00e9 per ben pagat.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
ELS CASTELLS EXPLICATS A LES MEVES FILLES INTRODUCCI\u00d3 Aquest no \u00e9s un\u00a0text escrit per un historiador, per tant, aqu\u00ed no hi trobareu dades hist\u00f2riques, ni una relaci\u00f3 exhaustiva de fets, ni pol\u00e8miques sobre l\u2019\u00e8poca exacte en la qual els castells … Continua llegint