En els darrers temps, mesos i anys, s’ha posat de moda desprestigiar tot tipus d’organitzacions socials i pol\u00edtiques presentant-les com un llast per al sistema democr\u00e0tic. Els sectors que han impulsat aquestes campanyes no s\u00f3n sectors neutres, sin\u00f3 que s\u00f3n sectors pol\u00edtics i econ\u00f2mics amb uns objectius molt i molt concrets, que passen pel domini de l’opini\u00f3 p\u00fablica i silenciar tot all\u00f2 que els faci destorb. No dir\u00e9 que algunes organitzacions no hagin com\u00e8s errors al llarg de la seva exist\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00f3n organitzacions imprescindibles per a la consecuci\u00f3 d’alguns objectius que interessen la ciutadania. Una ciutadania a la qual, tamb\u00e9, des de finals dels anys 80, se li ha inoculat bones dosis de desmobilitzaci\u00f3 que han donat resultat.<\/p>\n
Els sindicats. Aquestes organitzacions sempre han estat en el punt de mira dels totpoderosos. Sempre els han fet nosa i sempre han intentat fer-los desapar\u00e8ixer. La Margaret Tacher \u00e9s\u00a0la icona que segueixen, per tal com va ser capa\u00e7 d’extingir i anular la capacitat d’influ\u00e8ncia i reacci\u00f3 dels sindicats brit\u00e0nics. Caldria que la ciutadania no oblid\u00e9s que la majoria de drets socials i laborals que hem gaudit els darrers anys en l’\u00e0mbit social i laboral no han vingut regalats del cel, sin\u00f3 que han estat fruit de llargues lluites de milers de ciutadans que aglutinats rere les organitzacions sindicals han aconseguit el que ara ens estan prenent mica a mica. Fins i tot, en plena dicatadura, quan no hi havia cap mena d’oposici\u00f3 al r\u00e8gim franquista, van ser els\u00a0sindicats, sobretot Comissions Obreres, qui va encap\u00e7alar la lluita antifranquista. Per moltes imperfeccions, doncs, que les organitzacions sindicals puguin tenir, s\u00f3n eines necess\u00e0ries per al progr\u00e9s del nostre pa\u00eds. I encara hi afegeixo m\u00e9s. Si pensem en\u00a0el nostre alliberament nacional, aquest no podr\u00e0 esdevenir realitat sense l’aportaci\u00f3 de la gent, les persones, que encara avui aglutinen. Ensoorrar-los\u00a0\u00e9s fer el joc als interessos d’aquells que van contra la majoria de la poblaci\u00f3 i dels seus drets. Sovint\u00a0diem que que els sindicats catalans tenen un nivell d’afiliaci\u00f3 baix, per\u00f2 oblidem que segueixen sent les organitzacions socials i pol\u00edtiques amb major nombre d’afiliats.<\/p>\n
Sobre els partits pol\u00edtics. No dir\u00e9 gaire cosa sobre aquest tema. Tamb\u00e9 s\u00f3n desprestigiats a tort i a dret per tothom. Segur que hi ha motius per haver-los perdut la confian\u00e7a, per\u00f2, des del meu punt de vista, segueixen sent imprescindibles per al bon funcionament d’un sistema democr\u00e0tic. Que han de renovar-se i acostar-se als interessos de la gent? Ben cert, per\u00f2 sense partits pol\u00edtics no hi ha democr\u00e0cia.<\/p>\n
Un altre grup del qual darrerament tothom s’apunta a\u00a0malparlar-ne \u00e9s el dels funcionaris. La paraula funcionari t\u00e9 mala premsa. Tots, quan la sentim, pensem en aquella persona amb cara malhumorada que ens ha d’atendre amb amabilitat des de darrera un taulell i que sovint sembla que li faci mal al fetge. Oblidem, per\u00f2, que a m\u00e9s d’aquest personal, quan parlem de funcionaris o treballadors p\u00fablics tamb\u00e9 ens referim a mestres, metges, cirurgians, bombers, etc. Els mestres i professors de secund\u00e0ria o universitat s\u00f3n les persones a qui confiem l’educaci\u00f3 dels nostres\u00a0fills i\u00a0en els quals haur\u00edem de posar la nostra confian\u00e7a individual i col\u00b7lectiva. Els metges i cirurgians del sistema p\u00fablic de salut s\u00f3n aquelles persones que vetllen per la nostra salut i benestar, per la nostra qualitat de vida com a individus. S\u00f3n aquells que atenen tothom independentment del seu nivell de renda. Els bombers i altres agents de\u00a0seguretat s\u00f3n els que garanteixen la conviv\u00e8ncia i seguretat a les persones, els que sovint es juguen la vida. Anar contra els treballadors de l’administraci\u00f3 p\u00fablica tamb\u00e9 \u00e9s anar contra nosaltres mateixos. Els que tenen interessos privats o volen afavorir un sistema privat d’ensenyament, de salut, etc. saben jugar molt b\u00e9 amb les paraules. Quan utilitzen el terme funcionari, saben que r\u00e0pidament ens afegirem a vilipendiar-los i a donar suport a qui els foti canya, sense que ens adonem que el que fem \u00e9s anar contra nosaltres mateixos.<\/p>\n
Ara toca el torn a comunitats aut\u00f2nomes i ajuntaments. Sembla\u00a0com si l’estat no tingu\u00e9s cap mena de responsabilitat en el fet que el regne d’Espanya estigui al punt del col\u00b7lapse. Tots els mals es deriven cap a les comunitats aut\u00f2nomes i els ajuntaments. Far\u00edem b\u00e9 de no oblidar que quan intenten desprestigiar les comunitats no estan pensant en aquelles que malbaraten els seus recursos. No siguem innocents, estan pensant en nosaltres, els catalans. De la mateixa manera que van crear el caf\u00e8 per a tothom, quan l’aigualeixin intentaran fer-ho igualment per a tothom. Les comunitats aut\u00f2nomes i els ajuntaments s\u00f3n les administracions m\u00e9s properes als ciutadans,\u00a0les que presten la majoria de serveis de que encara gaudim. Desprestigiar-los i vilipendiar-los nom\u00e9s servir\u00e0 als que volen liquidar la cartera de drets socials i econ\u00f2mics\u00a0de la gent. Que\u00a0ajuntaments i comunitats han de ser responsables de la bona utilitzaci\u00f3 dels recursos molt limitats que tenen hi estem tots d’acord, per\u00f2 d’aqu\u00ed a voler-los culpabilitzar tot rentant-se les mans de les responsabilitats que t\u00e9 l’estat en la conjuntura actual hi ha un abisme.<\/p>\n
Els ciutadans, sovint, correm el risc\u00a0a apuntar-nos a aquelles tesis que, dirigides per sectors molt concrets, volen liquidar un model social europeu que no ha estat fruit de la casualitat, sin\u00f3 del sacrifici de moltes persones durant moltes\u00a0generacions. Moviments com el del 15M a vegades em sembla que es posen al servei d’aquests interessos. Diuen pestes contra tot all\u00f2 que soni a moviment organitzat, per\u00f2 ells no deixen de ser una altra organitzaci\u00f3. Una organitzaci\u00f3 que a dia d’avui em permeto de dir que encara no ha aconseguit res comparable al\u00a0que han aconseguit les organitzacions a les quals m’he referit anteriorment.<\/p>\n
Per tant, compte amb la demag\u00f2gia que molt utilitzen i a la qual massa sovint ens sumem. Si no tenim una cosa millor, unes organitzacions millor que vehiculin els interessos de la majoria de la ciutadania, far\u00edem\u00a0b\u00e9\u00a0de no contribuir a la seva desaparici\u00f3. Aix\u00f2 ens convertiria en irresponsables i ens deixaria en mans d’aquells que nom\u00e9s miren pels seus interessos particulars sense que els importin els interesssos i el benestar de la majoria de la poblaci\u00f3. Pensem-hi una mica. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En els darrers temps, mesos i anys, s’ha posat de moda desprestigiar tot tipus d’organitzacions socials i pol\u00edtiques presentant-les com un llast per al sistema democr\u00e0tic. Els sectors que han impulsat aquestes campanyes no s\u00f3n sectors neutres, sin\u00f3 que s\u00f3n … Continua llegint