{"id":36,"date":"2011-02-23T11:53:05","date_gmt":"2011-02-23T11:53:05","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=36"},"modified":"2011-02-23T11:53:05","modified_gmt":"2011-02-23T11:53:05","slug":"30-anys-despres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/02\/23\/30-anys-despres\/","title":{"rendered":"30 anys despr\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Fa trenta anys d’aquesta imatge. Una imatge que a moltes persones avui dia els fa riure, per\u00f2 que a moltes altres, no ens va fer gens de gr\u00e0cia. Alg\u00fa es pot quedar amb la caricatura d’un senyor amb tricorni i bogoti, la imatge arquet\u00edpica del gu\u00e0rdia civil de tota la vida, per\u00f2 per a molts la imatge no t\u00e9, ni tenia, res de caritacaturesca. Van ser unes hores tenses i de gran incertesa. El darrer intent d’un r\u00e8gim que no s’acabava de creure que pogu\u00e9s acabar-se com si res amb la mort del dictador i al qual molts havien fet jurament de lleialtat. La democr\u00e0cia s’havia instaurat a Espanya\u00a0no sense dificultats. Recordo l’assassinat dels advocats laboralistes de CCOO a Atotxa el 1977,\u00a0la matan\u00e7a de Gasteiz\u00a0l’any 1976 i altres episodis del postfranquisme m\u00e9s immediat. En\u00a0aquesta etapa convulsa i en un constant soroll de sabres cal contextualitzar els fets del 23 de febrer de 1981. Amb una monarquia que havia jurat els principis del Movimiento i que havia estat designada pel mateix dictador com a continu\u00eftat de la\u00a0seva obra. All\u00f2 no va ser una broma.<\/p>\n

Avui, trenta anys despr\u00e9s, molts mitjans de comunicaci\u00f3 recorden aquells esdeveniments i moltes emissores de r\u00e0dio conviden els oients a recordar on eren i qu\u00e8 van fer en aquells moments. Vull recordar, primer de tot, que\u00a0la primera organitzaci\u00f3 que es va postular contra el cop d’estat va ser CCOO. Abans que ning\u00fa.<\/p>\n

Doncs, b\u00e9, la meva\u00a0situaci\u00f3 personal en aquells moments, com milers de catalans, era la d’estar\u00a0fent el servei militar obligatori. Un servei militar que ara a molts els deu semblar anacr\u00f2nic, per\u00f2 que en aquells moments obligava a tots els joves a passar llargs mesos de la seva vida a servir a l’ex\u00e8rcit. En aquella \u00e8poca hi havia un moviment que s’oposava a aquest servei militar obligatori, els objectors de consci\u00e8ncia. Jo vaig\u00a0tenir el plaer de con\u00e8ixer un dels primers objectors de\u00a0l’Estat Espanyol, en Pepe Be\u00fanza. El vaig con\u00e8ixer a l’Hospitalet del Llobregat, a Can Serra. D’origen basc i d’inspiraci\u00f3 cristiana, Pepe Be\u00fanza va anar ala pres\u00f3 per negar-se a fer la mili, com en d\u00e8iem llavors. Havien arribat a Catalunya\u00a0moviments com els de la Comunitat de l’Arca, liderats per Lanza del Vasto, deixeble de Mahatma Gandhi. Lanza del Vasto s’havia fet fam\u00f3s a Fran\u00e7a per oposar-se a l’energia nuclear i a altres pol\u00edtiques\u00a0per mitj\u00e0 de la lluita no violenta. Jo havia participat en algunes de les trobades que es feien a Barcelona, concretament al barri de Can Serra de l’Hospitalet. Estava decidit a fer-me objector de consci\u00e8ncia acceptant les conseq\u00fc\u00e8ncies que aquesta decisi\u00f3 em podien comportar. La primera, amb tota seguretat, anar a la pres\u00f3. Per q\u00fcestions que no v\u00e9nen al cas ara, no vaig fer el pas, una de les decisions de les quals me n’he arrepentit tota la vida i de la qual no me’n sento gens orgull\u00f3s. Per\u00f2 aquesta \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Em va tocar anar a les Illes Can\u00e0ries, un mes i mig a Santa Cruz de Tenerife i un any a Lanzarote, a la seva capital, Arrecife. Les meves sensacions del servei militar van ser molt contradict\u00f2ries. Mai m’han agradat els ex\u00e8rcits. L’obedi\u00e8ncia cega, el poder de la pura jerarquia. per m\u00e9s inri un ex\u00e8rcit amb vele\u00eftats franquistes, etc. Per a una persona com jo,\u00a0que creia en la lluita no violenta, nacionalista, amb sentiments democr\u00e0tics, amant de la ra\u00f3, all\u00f2 era un calvari. Les meves amistats eren preferentment catalanes i basques. Vaig llogar un piset a Arrecife amb uns companys bascos i amb un altre catal\u00e0. Alguns dels bascos m’atreveixo a dir que eren militants d’ETA. Cal recordar que en aquella \u00e8poca multitud de dem\u00f2crates veien ETA amb simpatia per la seva lluita\u00a0antifranquista. Els criteris sempre s\u00f3n canviants en funci\u00f3 de si la lluita d’uns altres \u00e9s o no \u00fatil a la causa aliena, encara que no coincideixin ni es comparteixin els objectius. Aix\u00ed eren les coses. Quants dem\u00f2crates no van celebrar l’assassinat de Carrero Blanco?<\/p>\n

B\u00e9, en aquells moments a mi em\u00a0faltava un any per acabar la carrera de Magisteri. Una carrera que no em satisfeia com s’estava duent a terme a Tarragona i per aix\u00f2 no vaig demanar cap pr\u00f2rroga per a acabar-la. A\u00a0la caserna, per\u00f2, em van fitxar per fer de mestre en una escola que es dedicava a fer classes als soldats que no tenien\u00a0ni el certificat d’estudis primaris, ni el graduat escolar. Aix\u00f2 em va permetre de sortir cada dia del quarter a la una del migdia i, vestit de pais\u00e0, no tornar-hi fins al mat\u00ed seg\u00fcent. L’escola era dirigida pel capell\u00e0 castrense, un tipus amb cara amable per\u00f2 del qual no et podies fiar ni un p\u00e8l. tenia graduaci\u00f3 d’alf\u00e9rez, em sembla recordar. Jo era un simple caporal a qui m’havien proposat de fer de caporal primer, cosa que jo no volia de cap de les maneres. Vaig aconseguir que em respectessin la meva decisi\u00f3 gr\u00e0cies al capit\u00e0 de la meva companyia, un home recte, seri\u00f3s, per\u00f2 pel qual jo sentia un veritable respecte per la seva fermesa de principis. Mesos despr\u00e9s el van ascendir a comandant. Crec que ell tamb\u00e9 sentia alguna cosa similar per mi. M\u00e9s tard em va tornar a donar un cop de m\u00e0 quan van sorgir les primeres difer\u00e8ncies entre el capell\u00e0 director de l’escola i jo mateix. Vaig voler marxar de l’escola i el capell\u00e0 no em deixava fer-ho. Novament, va ser el capit\u00e0 qui\u00a0va recolzar la meva decisi\u00f3 i va fer possible que m’escapol\u00eds de les mans del capell\u00e0. En una ocasi\u00f3, estant de ret\u00e9n a la nit vaig passar amb dos soldats prop de la cuina d’oficials. Des de l’exterior vaig sentir una forta olor de gas. Vaig preguntar als dos companys si ells sentien el mateix i tots dos van dir que no sentien res. El meu nas, per\u00f2, em deia que s\u00ed, que alguna cosa passava. Malgrat que els meus companys castellans em deien que no sentien res, vaig\u00a0avisar l’oficial de gu\u00e0rdia i despr\u00e9s de\u00a0comprovar-ho resulta que tots els fogons havien quedat oberts i la cuina era plena de gas. Al dia seg\u00fcent tothom em deia que em llicenciarien abans d’hora per aquest fet, per\u00f2 no va ser aix\u00ed, aix\u00f2 nom\u00e9s passa a les pel\u00b7l\u00edcules. El que volia ressaltar era que malgrat ser en un lloc on jo no volia ser, s\u00ed que vaig poder ajudar for\u00e7a nois de la meva edat a aprovar l’examen per treure’s un t\u00edtol escolar que no tenien. Al menys el meu pas per all\u00ed tenia una utilitat per alg\u00fa.\u00a0<\/p>\n

B\u00e9, prou de batalletes. Quan\u00a0es produeix el cop del 23 de febrer, ens mobilitzen a tot el batall\u00f3 i ens armen fins les dents. Quedem aquarterats i a l’espera d’esdeveniments. Vaig poder seguir\u00a0els esdeveniments a trav\u00e9s d’un petit transistor, un aparell de r\u00e0dio que per a molts pertany a l’any de la pic\u00f3. La nit va ser llarga. A la llitera no vaig dormir enganxat a la r\u00e0dio. Coment\u00e0vem la situaci\u00f3 amb alguns suboficials a qui no vaig veure cap\u00a0vele\u00eftat colpista. El capit\u00e0 general de les Can\u00e0ries, de qui sempre recordar\u00e9 el nom, era un dels capitans generals de qui es deia que dubtava\u00a0a llen\u00e7ar-se a secundar el cop. Jo no parava de rumiar de com m’ho faria per travessar els 90 quil\u00f2metres que ens separaven de les costes africanes. Havia de contactar amb algun pescador que m’hi port\u00e9s si les coses es posaven magres. De fet, no he comprovat mai si realment s\u00f3n 90 quil\u00f2metres els que separen Lanzarote del continent afric\u00e0, per\u00f2 \u00e9s la xifra que sempre em va quedar al cap. A la llitera pensava en la fam\u00edlia, qu\u00e8 podia estar passant a Catalunya, a Valls. No van ser moments agradables. Tot estava disposat per si ens feien sortir del quarter. Sortosament no va passar res.\u00a0La successi\u00f3 dels esdeveniments tothom els sap. Per\u00f2 en la meva retina va quedar gravada la imatge de que res podia haver estat com ha estat. Que podria haver estat diferent. Sense saber quin hauria estat el meu paper\u00a0i el paper de molts dels meus companys que no compart\u00edem res del que estava passant, per\u00f2 que la fatalitat\u00a0havia fet que est\u00e9ssim lluny\u00a0de casa, formant part d’un ex\u00e8rcit avessat a protagonitzar cops d’estat i guerres civils. Avui tot queda en an\u00e8cdota, per\u00f2 aquella nit del 23 de febrer de 1981, any de decennals de la Candela en les que jo havia pogut participar gr\u00e0cies a un perm\u00eds especial, podia haver canviat la hist\u00f2ria, la nostra hist\u00f2ria personal i col\u00b7lectiva. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa trenta anys d’aquesta imatge. Una imatge que a moltes persones avui dia els fa riure, per\u00f2 que a moltes altres, no ens va fer gens de gr\u00e0cia. Alg\u00fa es pot quedar amb la caricatura d’un senyor amb tricorni i … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-36","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=36"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/36\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=36"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=36"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=36"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}