Que ning\u00fa s’enganyi amb el t\u00edtol d’aquesta entrada. De l’aneguet lleig\u00a0nom\u00e9s en tinc la primera part del conte; la segona, la que resulta que l’aneguet lleig acaba sent l’au m\u00e9s bonica i elegant de totes, com \u00e9s un cigne blanc, no va amb mi. Ni tinc la pretensi\u00f3 d’arribar-ho a ser, ni per molt que m’hi escarrass\u00e9s ho aconseguiria. De fet, el bonic del conte \u00e9s que el petit aneguet lleig tampoc pret\u00e9n ser el que \u00e9s, simplement ho \u00e9s i ja est\u00e0.<\/p>\n
Mentre bona part del pa\u00eds i dels ve\u00efns espanyols estan obsessionats amb el futbol de l’eurocopa, dec ser dels pocs ciutadans d’aquest pa\u00eds que no he vist cap dels partits de futbol d’aquesta competici\u00f3. No \u00e9s que no m’agradi el futbol, no, m’encanta, per\u00f2 ja porto anys veient\u00a0bon futbol del\u00a0Bar\u00e7a i amb aix\u00f2 ja quedo prou satisfet. L’altre motiu que m’empeny a interessar-me m\u00e9s per altres coses que no pas per l’eurocopa o el mundial \u00e9s que la meva selecci\u00f3 no hi juga, no per falta de m\u00e8rits, sin\u00f3 perqu\u00e8 no la deixen jugar. De fet, ja no recordo quina devia ser la darrera eurocopa que vaig veure, ni el darrrer mundial. Les \u00faniques\u00a0not\u00edcies que\u00a0tinc d’aquests esdeveniments s\u00f3n els comentaris de carrer que sento i els titulars de la premsa que ni tan sols tinc la curiositat de llegir\u00a0m\u00e9s enll\u00e0 dels titulars.<\/p>\n
Aix\u00ed, doncs, s\u00e9 que la final de l’eurocopa la jugaran dues seleccions que representen dues federacions de dos estats que malden per la subsist\u00e8ncia econ\u00f2mica. Dos estats que pidolen ajuda i solidaritat perqu\u00e8 han malversat tots els seus cabals en somnis de grandesa\u00a0quan tenien els peus de fang.<\/p>\n
Antigament els governs eren capa\u00e7os de comen\u00e7ar una guerra o un conflicte b\u00e8lic controlat per allunyar els seus ciutadans dels veritables problemes que ells mateixos havien generat. En una \u00e8poca m\u00e9s llunyana, posem en l’antiga\u00a0Roma, els donaven pa i circ per tal que els seus ciutadans es divertissin mentre ells s’ocupaven dels afers importants, tot omplint-se les seves butxaques. Ara, amb l’eurocopa, passa el mateix.\u00a0Podria entendre que els ciutadans, en determinat moment, decidissin posar-se a jugar\u00a0un partit de futbol per entretenir-se i oblidar les penes, per\u00f2 posar-se a veure com 11 treballadors esportius lluiten per embutxacar-se milers d’euros mentre els seus conciutadans s’esforcen per passar un dia amb certa dignitat, ho trobo d’all\u00f2 m\u00e9s grotesc. Ho puc entendre, perqu\u00e8 si tingu\u00e9s alg\u00fa amb qui lligar-me sentimentalment, potser tamb\u00e9 jo ho faria, per\u00f2 no evitaria veure’m a mi mateix una mica fora de lloc.<\/p>\n
Aix\u00ed, doncs, em sento com un aneguet lleig\u00a0per partida doble. Perqu\u00e8 vull i perqu\u00e8 encara que no volgu\u00e9s no tindria amb qui aferrar-me. Ja fa temps que vaig deixar d’acudir als partits de costellada que la selecci\u00f3 catalana juga pels volts de nadal. L’\u00edmpetu inicial va anara defallint quan vaig adonar-me que el que est\u00e0vem fent era posar el carro davant dels bous. Quan em vaig conv\u00e8ncer que sense independ\u00e8ncia pol\u00edtica i econ\u00f2mica, no hi ha independ\u00e8ncia esportiva. Quan vaig adonar-me del rid\u00edcul que feia buscant una selecci\u00f3 alternativa a qui aferrar-me per oposar-la a una altra.<\/p>\n
No, no s\u00f3c un ap\u00e0trida, tinc una p\u00e0tria molt concreta a qui no deixen ser\u00a0solid\u00e0ria amb els m\u00e9s desvalguts, sin\u00f3 que\u00a0ens obliguen a ser-ho a punta de pistola, i aix\u00f2 no \u00e9s solidaritat.<\/p>\n
Aquesta setmana tot haur\u00e0 acabat i jo estar\u00e9 content,\u00a0independentment de si els espanyols o els italians estan contents o si estan tristos. Per\u00f2 la sensaci\u00f3 de sentir-me com l’aneguet lleig que tan sols volia ser tan lleig o tan maco, com els altres, per\u00f2 que no ho aconseguia, no me la podr\u00e9 treure del damunt. Espero que, algun dia, pugui ser el que s\u00f3c amb plenitud i pugui abandonar la s\u00edndrome de l’aneguet lleig en un prestatge de la\u00a0meva biblioteca. No demano res m\u00e9s, ni res menys.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Que ning\u00fa s’enganyi amb el t\u00edtol d’aquesta entrada. De l’aneguet lleig\u00a0nom\u00e9s en tinc la primera part del conte; la segona, la que resulta que l’aneguet lleig acaba sent l’au m\u00e9s bonica i elegant de totes, com \u00e9s un cigne blanc, … Continua llegint