Abans que res, deixar ben clar que no s\u00f3c economista, ni res que s’hi assembli. Per tant, si dic massa rucades, ja em perdonareu. De tota manera, la professi\u00f3 d’economista em sembla que ha quedat una mica desprestigiada en el sentit que no s\u00f3n persones que els puguem fer massa cas a l’hora de parlar del futur i de recomanar receptes exitoses que evitin situacions com les que estem vivint. Ben pocs van preveure la magnitud de la trag\u00e8dia actual i ben pocs aporten solucions justes i \u00e8tiques\u00a0per resoldre el daltabaix en el qual estem immersos.<\/p>\n
Avui tenim els dirigents europeus reunits fins dem\u00e0 per cercar solucions. La Uni\u00f3 Europea sempre acostuma a ser reactiva. Sempre proposen solucions ad hoc. Rarament fan aportacions per bastir una Uni\u00f3 Europea com la que fa temps molts hav\u00edem somniat. Sempre tapant forats tot esperant que s’obri una altra via d’aigua per alguna altra escletxa.<\/p>\n
Ara estan preocupats pel deute, per la viabilitat de la moneda \u00fanica, etc. Quan han tingut l’ocasi\u00f3 de fer una uni\u00f3 fiscal, financera i pol\u00edtica que ens hagu\u00e9s evitat en gran mesura el desastre actual, van mirar cap a una altra banda. Ara, correm-hi tots. Ara parlen d’una uni\u00f3 banc\u00e0ria. Ja tremolo.<\/p>\n
Hi ha una cosa que no he ent\u00e8s mai. Perqu\u00e8 els pa\u00efsos, o millor dit, els estats han de rec\u00f3rrer a l’emissi\u00f3 de deute per finan\u00e7ar les seves despeses? No ho he ent\u00e8s mai. No paguem impostos els ciutadans? No hauria de ser suficient? Segurament no. No paguen impostos les societats mercantils per la seva activitat econ\u00f2mica? No hauria de ser suficient? No paguem tots plegats impostos indirectes per les nostres transaccions econ\u00f2miques, com l’IVA i altres c\u00e0nons? No paguem impostos cada vegada que comprem o venem alguna propietat i paguem plusv\u00e0lues?<\/p>\n
Ah, per\u00f2 n’hi ha uns que no paguen. Els especuladors i els que trafiquen amb capitals, ja sigui comprant deute, ja sigui participant en mercats de futurs que engloben coses tan essencials com aliments i altres productes de primera i b\u00e0sica necessitat. Persones amb cara i ulls, institucions i organismes gens democr\u00e0tics que no dubten en ensorrar economies de milions de persones amb un clic damunt d’un teclat que transfereix en pcs segons capitals arreu del m\u00f3n i que sense haver produ\u00eft, ni aportat res a la col\u00b7lectivitat, recuperen incrementats en desmesura. Aquests moviments no generen cap mena de benefici per les nacions, pels pobles, tan sols per a ells. Perqu\u00e8 el m\u00f3n no es posa d’acord per gravar tots aquests moviments sense cor, ni \u00e0nima que condemnen altra gent a la pobresa?<\/p>\n
El que fem encara \u00e9s pitjor. Encara els premiem perqu\u00e8 ens deixin uns quants diners a costa de pagar-los uns interessos descomunals que ells mateixos fan pujar o baixar segons el seu inter\u00e8s.<\/p>\n
El pitjor de tot plegat, per\u00f2,\u00a0\u00e9s que tot aix\u00f2 ho fan davant els nostres nassos i amb la nostra conniv\u00e8ncia. S\u00ed, nosaltres som c\u00f2mplices d’aquest sistema. Ens pleguem davant aquest sistema com si estigu\u00e9ssim davant d’un sistema intocable, que\u00a0no t\u00e9 alternativa. Si els ciutadans del primer m\u00f3n, els que pertanyem a la UE encara ens hi considerem, no som capa\u00e7os de defensar un model social bastit\u00a0en acabar la segona guerra mundial, quina esperan\u00e7a han de tenir els habitants, les persones del tercer m\u00f3n?<\/p>\n
La nostra actitud \u00e9s una actitud ego\u00efsta, i m’hi incloc. Tots pensem, mentre a mi ni em toqui, o mentre jo pugui anar tirant, rai. No som conscients que el m\u00f3n i la nostra societat no \u00e9s una cosa que hem heredat gratu\u00eftament, som on som gr\u00e0cies als sacrificis dels nostres pares i avis. Per\u00f2 sobretot, som dipositaris d’un pr\u00e9stec que ens fan les generacions futures per tal que els deixem una societat m\u00e9s justa socialment,\u00a0econ\u00f2mica i pol\u00edtica. El deute el tenim amb ells, amb els que ens vindran al darrera, els nostres fills o els nostres n\u00e9ts.<\/p>\n
Si els hem dut a aquest m\u00f3n, \u00e9s per donar-los una qualitat de vida digna i justa. No perqu\u00e8 vegin com uns pocs s’enduen la riquesa que ens pertany a tots per igual. A vegades diem que\u00a0ells\u00a0ja s’espavilaran.\u00a0Com ho han de fer, si nosaltres no els hem ensenyat com fer-ho, si el que han vist en nosaltres \u00e9s una colla de mesells que es pleguen als designis dels m\u00e9s forts?<\/p>\n
El sistema\u00a0econ\u00f2mic i financer que ens engloba \u00e9s immoral i mancat d’\u00e8tica. No sembla que ens preocupi. Ens ocupem de coses molt m\u00e9s sup\u00e8rflues i deixem de banda les essencials que ens atorguen la categoria de persones i de ciutadans. No reaccionem. Nosaltres tindrem el que ens mereixem, possiblement. Per\u00f2 els nostres fills no s’ho mereixen. Reaccionarem? No ho s\u00e9. No s\u00f3c optimista, tot ser una persona\u00a0optimista. Ens cal un comprom\u00eds individual\u00a0capa\u00e7 d’originar un comprom\u00eds col\u00b7lectiu. \u00c9s l’\u00fanica manera de resoldre la situaci\u00f3. Un m\u00f3n nou en una terra vella que no apareixer\u00e0 per art de m\u00e0gia. On a part de mirar el nostre melic, ens importi el melic del\u00a0que tenim al \u00a0costat. Alg\u00fa ha de comen\u00e7ar a marcar el cam\u00ed.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Abans que res, deixar ben clar que no s\u00f3c economista, ni res que s’hi assembli. Per tant, si dic massa rucades, ja em perdonareu. De tota manera, la professi\u00f3 d’economista em sembla que ha quedat una mica desprestigiada en el … Continua llegint