Ahir ens va deixar l’Emili Teixidor, una persona entranyable i un escriptor que ha acompanyat les generacions joves i adolescents del nostre pa\u00eds. Autor de “El llibre de les mosques, Retrat d’un assass\u00ed d’ocells o Pa negre”, entre altres t\u00edtols. Nat a Roda de Ter, com en Mart\u00ed Pol. Bon narrador i un home que sempre ha excel\u00b7lit per la seva claredat en les seves aparicions p\u00fabliques. Diria, si la mem\u00f2ria no em falla, que la primera vegada que vaig llegir en Teixidor era a Cavall Fort,\u00a0encara que no en tinc la certesa perqu\u00e8 la mem\u00f2ria ja sabem que a vegades ens traeix, i d’aix\u00f2 ja en fa molts anys. La malaltia se l’ha endut\u00a0un p\u00e8l massa aviat.<\/p>\n
La fragilitat de les persones \u00e9s una constant, per\u00f2 avui no volia parlar d’aquest tipus de fragilitat, sin\u00f3 de la feblesa dels pa\u00efsos. La mort de Teixidor, per\u00f2, mereixia un petit comentari i record.<\/p>\n
Els nostres ve\u00efns espanyols se senten febles. Aquesta \u00e9s una realitat que cada dia que passa la veig m\u00e9s consolidada. Els s\u00edmptomes que m’ho demostren s\u00f3n molts. En citar\u00e9 uns quants.<\/p>\n
Acabo de sentir el ministre Montoro negant altra vegada, per activa i per passiva, que el seu pa\u00eds hagi estat rescatat per la UE, l’FMI i el BCE. De tant repetir-ho no s\u00e9 com\u00a0no els agafa una sensaci\u00f3 de rid\u00edcul espant\u00f3s. Estan acostumats a aquella premissa que diu que una mentida repetida mil vegades acaba convertint-se en una veritat. Aquesta vegada, per\u00f2, em sembla que no cola enlloc, i no se’n surten. Crec que el que acaben traspuant \u00e9s una feblesa immensa i una manca de confian\u00e7a en all\u00f2 que en diuen Espanya quan volen dir Castella. S\u00ed, se senten febles i estan a la defensiva.\u00a0Tot un s\u00edmptoma.<\/p>\n
Un altre s\u00edmptoma de la seva feblesa \u00e9s la campanya que el PP est\u00e0 duent a terme contra la llengua catalana. Va comen\u00e7ar ja fa molts anys a Val\u00e8ncia o com ells en vulguin dir. Negar l’evid\u00e8ncia \u00e9s un indici de l’estupidesa. La utilitzaci\u00f3 d’eufemismes per no haver de dir el que volen dir, \u00e9s indici d’un grau d’estupidesa elevad\u00edssim i d’inseguretat. Al PP li agrada\u00a0tant dedicar-se a la filologia\u00a0com a la pol\u00edtica. Seguint l’exemple dels peperos valencians, anticatalans per naturalesa, els seus hom\u00f2legs\u00a0bale\u00e0rics han iniciat un cam\u00ed paral\u00b7lel. Ells segueixen anomenant la seva llengua igual que nosaltres, per\u00f2 volen traslladar a les Illes l’estrat\u00e8gia valenciana per\u00a0fer desapar\u00e8ixer el catal\u00e0 de la vida p\u00fablica i social.<\/p>\n
Aix\u00f2 ha animat els aragonesos a fer passos en la mateixa direcci\u00f3. Ara proposen derogar la llei de lleng\u00fces aragonesa que el socialista catalanoparlant Marcel\u00b7l\u00ed Iglesias va tardar tant a promulgar mentre era president d’Arag\u00f3. Iglesias, un catalanoparlant aragon\u00e8s acomplexat no va gosar anar gaire lluny. Ara els peperos aragonesos creuen que s\u00ed que va arribar massa lluny i derogaran la lllei de lleng\u00fces socialista per una altra. En aquesta nova llei, els ve\u00efns aragonesos espanyols segueixen mostrant s\u00edmptomes de feblesa aguda. Al catal\u00e0 que\u00a0parlen unes desenes de milers d’aragonesos ara en diran la llengua aragonesa de l’\u00e0rea oriental d’Arag\u00f3. No n’asseguren ni el seu ensenyament, ni el seu reconeixement, ni protecci\u00f3. La regularan en una acad\u00e8mia\u00a0de nova creaci\u00f3 que es dedicar\u00e0 a normativitzar sobre\u00a0dues llleng\u00fces completament diferents, com l’aragon\u00e8s i el catal\u00e0 que no gosen anomenar. La finalitat pol\u00edtica \u00e9s ben clara, ridiculitzar l’\u00fas del catal\u00e0 a l’Arag\u00f3 per tal que els seus parlants vagin abandonant la seva parla. Desprestigi ling\u00fc\u00edstic que dugui a l’anorreament i la impossibilitat de superviv\u00e8ncia d’una llengua deixada de la m\u00e0 de d\u00e9u.<\/p>\n
Els espanyols de parla boliviana atl\u00e0ntica, eufemisme del castell\u00e0 a la menera com ells anomenen el catal\u00e0,\u00a0se senten febles i, febles com s\u00f3n, no els fa por fer el rid\u00edcul. Febles pol\u00edticament, econ\u00f2mica i cultural. Els catalans haur\u00edem d’aprendre una cosa. Si ells se senten febles, \u00e9s perqu\u00e8 a nosaltres ens veuen forts. No deuen anar errats. El que fa falta\u00a0\u00e9s que nosaltres mateixos ens veiem forts. Encara que no sigui una actitud massa cristiana, quan hom \u00e9s fort, i se’n sent, el que ha de fer \u00e9s passar per damunt del feble. \u00c9s com\u00a0ha funcionat el m\u00f3n des que \u00e9s m\u00f3n. Si ara que els fem por no ho aprofitem, ser\u00e0 perqu\u00e8 nosaltres no ens creiem la nostra fortalesa. Una fortalesa de la qual ells no dubten, per aix\u00f2\u00a0no escatimen esfor\u00e7os per anorrear all\u00f2 que els pot afeblir encara m\u00e9s.<\/p>\n
Catalunya, \u00e9s a dir, els catalans i les catalanes, t\u00e9 una oportunitat hist\u00f2rica com mai havia tingut. Tenim l’oportunitat ara d’esberlar d’una vegada per totes aquesta cosa artificial anomenada Espanya. Els espanyols de parla boliviana atl\u00e0ntica basen tota la seva fortalesa en una vict\u00f2ria futbol\u00edstica d’uns treballadors molt ben pagats en missi\u00f3 a Pol\u00f2nia, la de veritat. Els catalans far\u00edem b\u00e9 de basar la nostra fortalesa en una ciutadania cada vegada m\u00e9s farta que veu, com mai abans havia vist, que el nostre futur nom\u00e9s t\u00e9 possibilitats\u00a0fora d’Espanya. Nom\u00e9s cal que ens\u00a0veiem tan forts com ells ens veuen. \u00c9s l’hora de veure-hi clar.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ahir ens va deixar l’Emili Teixidor, una persona entranyable i un escriptor que ha acompanyat les generacions joves i adolescents del nostre pa\u00eds. Autor de “El llibre de les mosques, Retrat d’un assass\u00ed d’ocells o Pa negre”, entre altres t\u00edtols. … Continua llegint