Fa uns quants dies es va atorgar l’honor a Joaquim Maria Puyal de ser considerat el catal\u00e0 de l’any 2011. Els lectors de El Peri\u00f3dico i els espectadors de Televisi\u00f3 de Catalunya aix\u00ed ho van decidir. Em sembla un premi totalment merescut pel mestre Puyal. La seva traject\u00f2ria professional com a comunicador, escriptor, fil\u00f2leg i periodista em sembla que avala suficientment la seva elecci\u00f3. Nom\u00e9s puc donar-li la meva modesta enhorabona. El seu discurs de recepci\u00f3 del premi em va semblar una mostra clara dels seus m\u00e8rits.<\/p>\n
Per\u00f2 m\u00e9s que del mestre Puyal, avui\u00a0volia parlar d’una caracter\u00edstica de les darreres edicions del catal\u00e0 de l’any. Ens hem acostumat a que entre els candidats sempre trobem un metge. Enguany li ha tocat a un especialista de primer nivell en cardiologia. El col\u00b7lectiu m\u00e8dic\u00a0acostuma a estar present entre els possibles escollits. Una vegada els investigadors de la SIDA, una altra especialistes del c\u00e0ncer, ara un cardi\u00f2leg. Per\u00f2 una caracter\u00edstica dels premis \u00e9s, tamb\u00e9, que mai no guanyen. La seva candidatura \u00e9s expressi\u00f3 del nivell que la recerca m\u00e8dica t\u00e9 al\u00a0 nostre pa\u00eds. Per\u00f2 el fet que sempre es quedin en candidats diu tamb\u00e9 que valorem massa sovint la imatge medi\u00e0tica per damunt de la tasca sorda i seriosa d’aquells que treballen dia rere dia en la recerca cient\u00edfica que reverteix en el conjunt de la societat. Crec que \u00e9s hora que el nostre pa\u00eds, la seva ciutadania, faci ja un reconeixement simb\u00f2lic a tots ells en la figura d’algun d’aquests homes excepcionals. Crec que els ho devem. Encara m\u00e9s en els moments actuals, quan segueixen la seva tasca incansablement, per damunt de les dificultats econ\u00f2miques que els resta inversi\u00f3 per continuar amb la seva feina.<\/p>\n
Tamb\u00e9, aquests dies, ens hem assabentat del que haurem de\u00a0dedicar a salvar una entitat com Bankia, una entitat basada en un conjunt de delictes per part dels seus responsables i per part de l’\u00f2rgan regulador espanyol que l’havia de supervisar i que va ser c\u00f2mplice dels seus delictes. All\u00e0 on fa uns pocs mesos ens havien dit que hi havia guanys, ara ens diuen que hi ha un forat de milers de milions d’euros. Diuen que hi haurem de dedicar vint-i-cinc mil milions d’euros per salvar aquesta entitat. Amb el cr\u00e8dit que s’han guanyat els seus\u00a0gestors, entendreu que posi en dubte aquesta xifra i que pensi que finalment seran molts milions d’euros m\u00e9s. El president del govern espanyol\u00a0ja ha avan\u00e7at que la f\u00f3rmula per a obtenir aquests diners ser\u00e0 la d’acudir als mercats del deute per recollir aquesta quantitat. Aix\u00f2 significa, entre altres, dues coses importants. Que acudirem al deute financer no per sostenir el nostre estat del benestar, ni per fer cr\u00e9ixer la nostra economia. No, hi acudirem per salvar una cosa que no s’hauria de salvar. Si dediquem recursos a aix\u00f2, no en podrem dedicar a altres coses m\u00e9s urgents. La segona cosa \u00e9s que no ens costar\u00e0 nom\u00e9s aquests vint-i-cinc mil milions, sin\u00f3 que hi haurem de sumar els interessos que ens veurem obligats a oferir per col\u00b7locar-lo.<\/p>\n
Tot plegat em sembla un\u00a0desprop\u00f2sit. Ning\u00fa no \u00e9s responsable de res i tots ens fem responsables de la seva cara dura.\u00a0A la manca de moral i\u00a0\u00e8tica hi hem d’afegir la manca d’haver d’afrontar responsabilitats civils i penals. Mentre perseguim el deutor d’una hipoteca que no pot pagar perqu\u00e8 les seves circumst\u00e0ncies econ\u00f2miques no li ho permeten, deixem que\u00a0altres ens endeutin a tots i marxin amb les butxaques plenes. Veure per creure.<\/p>\n
Tot plegat m’ha portat a la mem\u00f2ria unes paraules de T\u00e0cit, ciutad\u00e0 rom\u00e0 del segle I, noble i escriptor, que vaig llegir no fa massa temps. “Qui ignora que l’eloqu\u00eancia i altres arts han degenerat d’aquella antiga gl\u00f2ria, no per manca d’homes, sin\u00f3 per la des\u00eddia de la joventut, la neglig\u00e8ncia dels pares, la ignor\u00e0ncia dels mestres i l’oblit dels temps antics<\/em>?”.\u00a0T\u00e0cit recorda com s’educaven els fills abans i diu que l’oblit de tot aix\u00f2 ha portat la decad\u00e8ncia. La gent nom\u00e9s pensa en enriquir-se, en els jocs i els plaers. Coses i temes prou d’actualitat dos mil anys despr\u00e9s.<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns quants dies es va atorgar l’honor a Joaquim Maria Puyal de ser considerat el catal\u00e0 de l’any 2011. Els lectors de El Peri\u00f3dico i els espectadors de Televisi\u00f3 de Catalunya aix\u00ed ho van decidir. Em sembla un premi … Continua llegint