Que el catal\u00e0 \u00e9s un poble mesell, \u00e9s una cosa que fa anys que no em veig amb cor de discutir. Som una naci\u00f3 subjugada que sembla trobar-se a gust amb la seva situaci\u00f3. El poble catal\u00e0 em recorda el poble jueu dispers per Europa que es va mostrar incapa\u00e7 de rebelar-se contra el dest\u00ed que les autoritats nazis li van tra\u00e7ar. La nostra \u00e9s una hist\u00f2ra emparada\u00a0en el seny, la prud\u00e8ncia, la covardia. Els nostres governants no deixen de ser un reflex del qu\u00e8 som. Aguantem\u00a0els cops com l’ase que hem convertit en el nostre s\u00edmbol nacional. Els espanyols tenen el toro, un animal que, si m\u00e9s no, mor lluitant i fent gala de la seva dignitat. Els catalans hem adoptat l’ase, deu ser per all\u00f2 que diem, l’ase dels cops. Rebem clatellada rere clatellada i l’entomem estoicament. Quin gust deu ser ser espanyol i anar clavant bastonades al llom del ruc.<\/p>\n
La hist\u00f2ria recent est\u00e0 curulla d’exemples. Ara en tenim alguns m\u00e9s. Amb els nostres calers, i a costa nostra, ara rescataran les autopistes madrilenyes que els madrilenys no necessiten fer servir perqu\u00e8 pensen que \u00e9s de rucs anar pagant, si poden circular sense rascar-se la butxaca. A part de pagar-los el rescat, acceptarem que\u00a0allarguin les concessions de les nostres autopistes, no fos cas que els catalans, en algun moment, qued\u00e9ssim bocabadats de passar per una via r\u00e0pida sense gratar-nos la butxaca. Per tal que no ens agafi un cobriment de cor ens faran el favor d’estalviar-nos-el. Seguirem pagant i encantats!<\/p>\n
Per si ax\u00f2 no fos suficient, els pressupostos espanyols per al 2012 contemplen una retallada d’inversions a Catalunya que dobla la retallada mitjana a la resta de l’estat. A\u00a0banda d’aix\u00f2, es passen pel folre les lleis que els obliguen a invertir un tant per cent determinat en el nostre territori. Per\u00a0si encara no en tingu\u00e9ssim prou, segueixin sense liquidar els deutes que tenen amb nosaltres d’uns quants milions d’euros. El servei de ferrocarril a Catalunya est\u00e0\u00a0ja a punt de batre r\u00e8cords d’accidentabilitat. Clar, si comparem la inversi\u00f3 feta a Madrid amb la que es fa a Catalunya, no cal sorprendre’s de res.<\/p>\n
I aguantem, i aguantem. Tot el que ens passa ens ho guanyem a pols. La nostra mentalitat colonial alimenta la mentalitat del colonitzador. El poble calla i aguanta. El govern parla i no fa res. Ens donen pel cul dues vegades. Una com a ciutadans i l’altra com a catalans.\u00a0 El nostre forat del cul est\u00e0 tan donat que hi passa qualsevol cosa. Personalment estic a una passa de llen\u00e7ar la tovallola. Som un poble que ha renunciat a tenir iniciativa, i\u00a0davant aquesta realitat \u00e9s normal que la iniciativa la prenguin els espanyols. Hem cridat tantes vegades all\u00f2 que ve el llop, que ning\u00fa no ens fa cas. Se’ns enfoten a la cara i se’ns pixen a la boca. I em sembla que hi trobem gust. Ens punxen i no reaccionem.\u00a0Cada volta m\u00e9s ofegats. No ens mereixem res m\u00e9s. No som dignes de res m\u00e9s.<\/p>\n
Ara assistirem una vegada m\u00e9s a les amenaces convergents\u00a0que provoquen les rialles espanyoles. “Ladran pero no muerden”. I tenen ra\u00f3. Resistim fins que esgotarem totes les forces que ens impediran resistir. Les\u00a0coses no van b\u00e9, no tenim gaire a perdre, ens esquilaran fins a deixar-nos secs, aix\u00f2 \u00e9s el que es fa amb les col\u00f2nies. Les col\u00f2nies, per\u00f2, en algun moment, reaccionen. Nosaltres no som ni aix\u00f2. Som un poble mesell, s\u00ed. Un poble que aviat deixar\u00e0 de ser-ho. Estem tan malament que ja no ens hauria de fer por res,\u00a0per\u00f2 ens hem deixat xuclar tanta sang que nom\u00e9s som capa\u00e7os d’assistir als nostres darrers sospirs, com a\u00a0simples espectadors.<\/p>\n
Als jueus, en la soah, encara els regiraven les maletes apilades per buscar-hi algun petit tresor amagat, a\u00a0les nostres maletes les llen\u00e7aran directament al foc\u00a0perqu\u00e8 sabran que ja no ens hi queda res. Cada poble escriu el seu propi dest\u00ed, nosaltres fa\u00a0temps que el vam escriure. La darrera paraula, per\u00f2, l’escriuran ells perqu\u00e8 nosaltres ja no tindrem ni tinta, ni llapis per posar un trist:\u00a0Fi.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Que el catal\u00e0 \u00e9s un poble mesell, \u00e9s una cosa que fa anys que no em veig amb cor de discutir. Som una naci\u00f3 subjugada que sembla trobar-se a gust amb la seva situaci\u00f3. El poble catal\u00e0 em recorda el … Continua llegint