Aquests dies els mitjans de comunicaci\u00f3 van plens sobre la guerra entre Barcelona i Madrid per endur-se el projecte de l’Eurovegas. Un projecte que pret\u00e9n ubicar en el sud d’Europa una r\u00e8plica de les Vegas de l’estat nord-americ\u00e0 de Nevada. Un complex de casinos envoltats de palaus de congressos i hotels. Per fer el projecte atractiu el magnat que l’impulsa ha parlat de centenars de milers de llocs de treball. Aquest argument \u00e9s un torpede contra la l\u00ednia de flotaci\u00f3 de la resist\u00e8ncia a acollir aquest projecte. La realitat d’aquesta promesa ha estat \u00e0mpliament debatuda en els mitjans entre gent que s\u00f3n favorables a la ubicaci\u00f3 del complex al nostre pa\u00eds i els que prefereixen que se’n vagi cap a Madrid.<\/p>\n
L’impulsor del projecte \u00e9s un tal Adelson, un personatge a qui sembla que li ragen els diners per les orelles. La primera impressi\u00f3 que em fa \u00e9s el d’un t\u00edpic personatge nord-americ\u00e0. Un personatge d’aquells que quan surt del seu pa\u00eds es pensa que entra en un immens tancat de la seva propietat on hi pot fer el que li sembla. D’entrada, el senyor Adelson va dir que el seu complex, la seva inversi\u00f3, hauria de comptar amb excepcions en la legislaci\u00f3 laboral i urban\u00edstica per a poder instal\u00b7lar-se en alguna de les ciutats candidates. En altres paraules, ens deia que ens haur\u00edem de vendre el territori i el nostre model social per un plat de llenties. Un plat de llenties per a nosaltres, \u00e9s clar, per a ell una mariscada. Despr\u00e9s va llen\u00e7ar la idea que el seu projecte acabaria en un tres i no res amb una quarta part de l’atur del nostre pa\u00eds. Com a bon inversor, el senyor Adelson ens ha estudiat prou b\u00e9 i coneix els nostres punts febles, les nostres mis\u00e8ries.<\/p>\n
Com a bon nord-americ\u00e0, ell sap que s\u00f3n, encara, els amos del m\u00f3n i que el m\u00f3n ha de ser tractat com el seu ranxo particular. Sap que cal dominar el m\u00f3n per ser-ne efectivament el seu amo. En la seva mentalitat sap que si cal envair l’Iraq, per inter\u00e8s nacional, el de la seva naci\u00f3 \u00e9s clar, es fa i ja est\u00e0. El petroli \u00e9s important. Si cal envair Afganistan, per la seva posici\u00f3 estrat\u00e8gica en gasoductes i altres assumptes foscos, es fa i\u00a0ja est\u00e0. No els preocupa instaurar-hi sistemes democr\u00e0tics reals, llibertat per les dones,\u00a0aplicaci\u00f3 dels drets humans. Tot aix\u00f2 s\u00f3n fal\u00f2rnies. Ell, com\u00a0tothom, sap que el m\u00f3n \u00e9s dominat pels\u00a0interessos econ\u00f2mics. I els interessos econ\u00f2mics dels rics s\u00f3n diferents dels interessos econ\u00f2mics dels pobres.\u00a0<\/p>\n
Adelson necessita ampliar el seu negoci. Europa \u00e9s un terreny verge en el camp dels\u00a0grans complexos l\u00fadics. Els hotels i els complexos hotelers s\u00f3n l’envoltori perfecte. El seu projecte \u00e9s un copiar\u00a0de les\u00a0Vegas i enganxar al sud d’Europa. Edificis alts, grans avingudes, etc. Ara, sembla que se n’ha adonat que ha d’edulcorar una mica el seu discurs. Edificis alts i\u00a0llargues avingudes s\u00ed, per\u00f2 immersos en el context del receptor. Tots hem vist hotels arreu del m\u00f3n sense personalitat, que podrien estar ben b\u00e9 a Singapur,\u00a0o a Par\u00eds. Segueixen uns clix\u00e9s freds i impersonals gens atractius.<\/p>\n
Catalunya t\u00e9 un problema, diria que amb un punt d’esquizofr\u00e8nia. Pensem que el nostre pa\u00eds pot ser un poti-poti immens.\u00a0Volem ser, en paraules del president Mas, la Massachusetts d’Europa i alhora las Vegas.\u00a0I em sembla que s\u00f3n projectes antag\u00f2nics i incompatibles. Valgui el s\u00edmil esportiu i l\u00fadic, per\u00f2 hem d’apostar o per un o per l’altre. Em sembla que no \u00e9s possible apostar pels dos. Em sembla que era el doctor Joan Tugores que deia que abans de voler ser Massachusetts, ja ens aniria b\u00e9 ser com Dinamarca o Holanda, per\u00f2 ser Massachusetts i Las Vegas alhora ….<\/p>\n
El\u00a0Principat de Catalunya t\u00e9 prou trumfos per esdevenir un gran pol econ\u00f2mic i de coneixement, compatible amb un inter\u00e8s tur\u00edstic basat en la seva geografia, la seva cultura, el seu encant natural. No malvenguem aquest patrimoni per caure de nou en una bombolla immobili\u00e0ria que ja sabem on ens\u00a0ha dut. El turisme\u00a0associat al joc no ens interessa. Espero que els responsables pol\u00edtics no caiguin en la temptaci\u00f3 del plat de llenties. Ja ho diu la dita, mal va qui no pensa en l’endem\u00e0. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquests dies els mitjans de comunicaci\u00f3 van plens sobre la guerra entre Barcelona i Madrid per endur-se el projecte de l’Eurovegas. Un projecte que pret\u00e9n ubicar en el sud d’Europa una r\u00e8plica de les Vegas de l’estat nord-americ\u00e0 de Nevada. … Continua llegint