![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/03\/Declaration_independence-300x196.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aquests dies hem pogut llegir la tossuderia del govern espanyol en aconseguir que la Uni\u00f3 Europea els compri la idea que l’anomenat corredor central espanyol de mercaderies \u00e9s vital per a la Uni\u00f3. Hem pogut comprovar que els \u00fanics que ho creuen s\u00f3n ells, els espanyols, segurament perqu\u00e8 els europeus no tenen aquesta d\u00e8ria ideol\u00f2gica i pol\u00edtica que tenen els diferents governs espanyols a l’hora de dissenyar infraestructures econ\u00f2miques que res tenen a veure amb l’economia.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hem pogut llegir com haurem de desembutxacar-nos milers de milions d’euros per rescatar les autopistes madrilenyes de peatge que nom\u00e9s els catalans que van a Madrid utilitzen i que s\u00f3n deficit\u00e0ries per a les concession\u00e0ries que les van construir. O sigui que pagarem dues vegades com acostumem a fer. Els madrilenys no estan acostumats, ni disposats a pagar per circular, una cosa que nosaltres tenim ben interioritzat. Ells tenen alternatives, nosaltres no.<\/p>\n
Tot plegat ha coincidit amb la lectura que he fet aquests dies de la declaraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia dels Estats Units d’Am\u00e8rica del 1776, signada a Filad\u00e8lfia el 4 de juliol. La declaraci\u00f3 \u00e9s una exposici\u00f3 de motius rotunda en qu\u00e8 els signants manifesten la paci\u00e8ncia il\u00b7limitada que els habitants de les 13 col\u00f2nies han tingut respecte del Regne Unit:\u00a0<\/p>\n
que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s\u2019institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders leg\u00edtims del consentiment dels governats; que quan s\u2019esdevingui que una forma de govern es faci destructora d\u2019aquests principis, el poble t\u00e9 dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les m\u00e9s grans possibilitats d\u2019aconseguir la seva seguretat i felicitat […]. <\/em><\/p>\n Aquesta ha estat la paci\u00e8ncia llargament demostrada per les col\u00f2nies i aquesta \u00e9s avui la necessitat que els obliga a modificar el seu antic sistema de govern […].<\/em><\/p>\n M’ha xocat molt la coincid\u00e8ncia de motius que all\u00e0 s’exposen amb els que nosaltres, com a catalans, podr\u00edem redactar a l’hora de fer la nostra declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia. L’ofegament econ\u00f2mic i fiscal al que eren sotmesos els habitants de les col\u00f2nies americanes per part de la metr\u00f2poli, l’arbitrarietat del colonitzador, l’ab\u00fas de l’ex\u00e8rcit brit\u00e0nic, la injust\u00edcia de l’administraci\u00f3 de just\u00edcia, etc.<\/p>\n El mateix 1776 van afegir, a la declaraci\u00f3, la dels Drets de l’Home en qu\u00e8 es desgranaven els principis pol\u00edtics que havien d’inspirar la forma de govern del nou estat.<\/p>\n He intentat posar-me en la pell d’aquells homes, alguns d’ells amb lla\u00e7os sentimentals i familiars amb la metr\u00f2polis. Aix\u00f2 m’ha fet pensar en l’argument que sovint s’utilitza pels nostres verals en qu\u00e8 es posa \u00e8mfasi en els lligams sentimentals o familiars de molts dels ciutadans catalans amb Espanya. Sense posar en dubte l’exist\u00e8ncia d’aquests lligams que existeixen per molts ciutadans, no em sembla aquest un argument de pes que faci impossible que, malgrat aquests lligams, molts d’aquests ciutadans decidissin donar suport a l’emancipaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n Penso, per exemple amb Benjamin Franklin, un investigador reconegut a Europa que pass\u00e0 molts anys a Europa, a Londres. Investigador, cient\u00edfic, escriptor i periodista. Segur que tenia lligams d’amistat i sentimentals amb Anglaterra. Per\u00f2 aquestes relacions no el van privar del seu determini en participar i impulsar el naixement del nou estat. Va dir prou.<\/p>\n \u201cImpostos sense representaci\u00f3 s\u00f3n una mostra de tirania\u201d<\/em>\u00a0era un dels seus lemes. El Boston Tea Party va ser un acte d’insubmissi\u00f3 respecte de la metr\u00f2polis. Ja en tenien prou. El Port de Boston es va omplir de te surant damunt les aig\u00fces. Dos anys abans de la declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia van elaborar un memorial de greuges que va ser la base argumental per a la declaraci\u00f3 de la independ\u00e8ncia. Ning\u00fa no va preguntar-se, ni q\u00fcestionar-se si un nou estat amb quatre milions de ciutadans, m\u00e9s alguns esclaus negres seria o no viable. Ja s’espavilarien per fer-se un lloc en el m\u00f3n. I ho van fer prou b\u00e9. Deien, tamb\u00e9, “enemics en la guerra, amics en la pau”.<\/em><\/p>\n Penso, tamb\u00e9, amb Gandhi. S’havia format a Anglaterra, o sigui que tamb\u00e9 va fer lla\u00e7os d’amistat amb els Brit\u00e0nics. Despr\u00e9s del seu pas per Sud-\u00c0frica torn\u00e0 a l’\u00cdndia. Veure la realitat del pa\u00eds que havia deixat per anar a estudiar a la metr\u00f2polis va refermar-lo en la idea que els indis tenien dret a gestionar el seu propi dest\u00ed. Volia, tanmateix, mantenir la relaci\u00f3 amical amb la metr\u00f2polis. Per\u00f2 aix\u00f2 no era contradictori amb la seva determinaci\u00f3 d’emancipaci\u00f3.<\/p>\n Els catalans haur\u00edem d’aprendre de la hist\u00f2ria i dels seus personatges. L’espoli fiscal, la d\u00e8ria d’acabar amb la nostra llengua (persistent des del 1714), la negaci\u00f3 dels nostres drets pol\u00edtics, haurien de ser motius suficients per superar les contradiccions que en la que volen fer caure alguns dels nostres ciutadans. No hi ha tal contradicci\u00f3, com he intentat exemplificar.<\/p>\n Per\u00f2 cal reaccionar amb rapidesa, abans que acabin amb nosaltres, amb la nostra llengua (mireu el seu determini a les Illes o al mateix Principat), amb el nostre potencial econ\u00f2mic, amb les nostres ganes de major sobirania. Estats Units i la seva declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia i dels drets de l’home ens poden servir d’experi\u00e8ncia. Tenim arguments i causa justa. Amb aix\u00f2 n’hi ha prou.\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquests dies hem pogut llegir la tossuderia del govern espanyol en aconseguir que la Uni\u00f3 Europea els compri la idea que l’anomenat corredor central espanyol de mercaderies \u00e9s vital per a la Uni\u00f3. Hem pogut comprovar que els \u00fanics que … Continua llegint