Fa uns dies algun mitj\u00e0 vallenc, i algun de comarcal, es feia ress\u00f3 d’una not\u00edcia, jo en diria titular, que deia que el 2014 seria l’any que s’inauguraria l’escola Enxaneta al Convent del Carme. Afegien que l’IES Serra de Miramar ocuparia les instal\u00b7lacions que l’escola Enxaneta deixaria lliures\u00a0a la pla\u00e7a del Quarter.\u00a0Un somriure va rec\u00f3rrer la meva cara d’una galta fins al’altra. Quines galtes, vaig pensar, no les meves, sin\u00f3 del generador del titular i dels que el van publicar.<\/p>\n
Per una banda vaig sentir tristor de com els mitjans de comunicaci\u00f3, majorit\u00e0riament, s’han convertit en simple corretja de transmissi\u00f3 de not\u00edcies que generen d’altres, ja siguin administracions, ja siguin alguns\u00a0grups dominants d’altres \u00e0mbits. Avui dia l’ofici de periodista ha degenerat tant que qualsevol podria optar a exercir-lo, ja que nom\u00e9s es tracta de dir el que dicten des d’altres estaments. Els periodiestes, encara que no tots, s’han convertit en simples transcriptors. Costa trobar un periodista amb sentit cr\u00edtic que no s’empassi tot el que un altre li digui. Davant d’un titular com l’esmentat caldria haver escrutat l’informador tot demanant-li garanties, calendaris, projectes, pressupost, etc. Ben segur que a l’informador original se li haguessin posat les galtes ben vermelles. Per\u00f2 no, simplement transcriuen\u00a0el que se’ls hi diu i obvien que titulars d’aquest tipus ja els han publicat en altres ocasions i amb altres dates. Ja s’ho faran. En aquests casos, no solament perd credibilitat el generador de la not\u00edcia, sin\u00f3 tamb\u00e9 el periodista que la difon i el mitj\u00e0 en el que ho fa. Abans de publicar not\u00edcies com aquesta, l’informador hauria de contrastar diferents fonts, preguntar sobre el projecte, sobre el cost econ\u00f2mic i el seu finan\u00e7ament. Aix\u00f2 seria demanar massa!<\/p>\n
Sobre el titular en si, nom\u00e9s he de dir que pels ulls em va entrar i per les orelles em va sortir. Proposo a les cases d’apostes que n’obrin una en la qual poguem apostar sobre la veracitat del compliment d’aquest tiutlar. Jo hi apostaria ben gust\u00f3s.<\/p>\n
Dec ser de les persones que m\u00e9s han escrit sobre la q\u00fcesti\u00f3 del Convent del Carme, l’escola Enxaneta i la mare que …. Ho he fet des d’un pensament cr\u00edtic i incr\u00e8dul des del seu inici. O sigui, des de l’any 2004 en qu\u00e8 es va decidir rehabilitar el Convent carmelit\u00e0 i des del 2005 en qu\u00e8 vaig col\u00b7laborar a fer les mudances cap a la pla\u00e7a del Quarter. Llavors tenia dues filles estudiant a l’Enxaneta. Ara nom\u00e9s n’hi tinc una que\u00a0fotr\u00e0 el camp a final d’aquest curs. Me n’oblidar\u00e9 per sempre m\u00e9s d’una de les majors enganyifes que s’han fet a Valls. Ja s’ho faran.<\/p>\n
Aquest tema ha estat un frau a la ciutat, als pares i\u00a0als alumnes de l’escola Enxaneta. Una obra fara\u00f2nica que ni en els millors temps de la\u00a0bombolla immobili\u00e0ria han estat capa\u00e7os de dur-lo a bon port. Les meves opinions sobre aquest assumpte al llarg de set anys han estat\u00a0titllades d’alarmistes, d’esbojarrades, de falses, etc. El temps, per\u00f2, crec que ha avalat suficientment el meu escepticisme sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. M’agradaria veure la cara d’aquells que durant tot aquest temps han defensat a capa i espasa que jo estava equivocat i que el projecte de l’Enxaneta el veur\u00edem executat en dos anys. Els pares de l’Enxaneta es van deixar enredar com a titelles. I no nom\u00e9s per l’administraci\u00f3. Les responsabilitats de tot plegat estan ben repartides. Alg\u00fa, fins i tot, m’acusava de llegir massa. Quan a l’escola em van ensenyar a llegir i a escriure va ser per a utilitzar aquestes habilitats de la millor manera, no pas per a oblidar-les en un calaix. L’esperit cr\u00edtic \u00e9s una de les coses que haur\u00edem de mantenir tota la vida, fins i tot, o sobretot, cap a un mateix. Per\u00f2 n’hi ha que no ho pensen aix\u00ed.<\/p>\n
Sigui com sigui, estic content perqu\u00e8 a partir del juny d’enguany ja no m’amo\u00efnar\u00e0 el que passi amb l’Enxaneta o amb el Convent del Carme. Ja s’ho\u00a0faran. No em penso preocupar per un tema que a la majoria de vallencs i vallenques els patina i que\u00a0a la majoria de pares d’alumnes\u00a0sembla que tamb\u00e9.<\/p>\n
Cap dels alumnes, ni els m\u00e9s petits, que van marxar del Convent del Carme, tornar\u00e0 al Convent del Carme.\u00a0Ni en el sup\u00f2sit m\u00e9s optimista, jo diria il\u00b7l\u00fas, de qui va publicar i generar el titular referit al 2014. El cicle escolar dura a les escoles de prim\u00e0ria\u00a0nou anys, que s\u00f3n els que van de 2005 (any del trasllat)\u00a0al 2014. De l’\u00fanica manera que els\u00a0alumnes de l’Enxaneta podrien tornar al Convent del Carme o a les seves immediacions seria amb\u00a0els m\u00f2duls prefabricats que ara utilitzen els alumnes del Serra de Miramar que potser conv\u00e9 m\u00e9s que vagin a l’antic Narc\u00eds Oller. Temps al temps. Veurem m\u00e9s titulars, alg\u00fa accepta apostes?\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns dies algun mitj\u00e0 vallenc, i algun de comarcal, es feia ress\u00f3 d’una not\u00edcia, jo en diria titular, que deia que el 2014 seria l’any que s’inauguraria l’escola Enxaneta al Convent del Carme. Afegien que l’IES Serra de Miramar … Continua llegint