Ara que s’acosta el dia de la vaga general, \u00e9s habitual comen\u00e7ar a sentir tota mena de justificacions que la gent utilitza per a excusar la seva no participaci\u00f3 en una vaga\u00a0com la que s’ha convocat per al proper dia 29. Particularment, les justificacions que es fan servir em sonen a excuses per bastir un discurs que\u00a0tranquil\u00b7litzi les seves consci\u00e8ncies per\u00a0haver decidit no participar-hi. En posar\u00e9 alguns exemples dels m\u00e9s utilitzats.<\/p>\n
Una de les justificacions m\u00e9s recurrents \u00e9s la que diu que la vaga general no servir\u00e0 per a res. Aquesta justificaci\u00f3 \u00e9s una de les que em fa sentir m\u00e9s vergonya aliena. Penso en els milers\u00a0i milions de persones que ens han precedit i que amb la seva lluita ens han llegat una societat m\u00e9s justa que la que ells van heredar. Aquest argument\u00a0basat en la\u00a0fatalitat el trobo ben pobre. Si els nostres pares i avis haguessin pensat que era impossible acabar amb l’esclavitud, encara tindr\u00edem una societat d’amos i esclaus. Si els nostres pares i avis haguessin pensat que era impossible acabar amb un sistema social que obligava la majoria de\u00a0persones a treballar catorze o setze hores di\u00e0ries per poder\u00a0donar un trist plat de sopa a la seva fam\u00edlia, avui\u00a0en dia encara estar\u00edem sotmesos a jornades laborals inacabables per a aconseguir un trist roseg\u00f3 de pa. Si alguns no haguessin lluitat perqu\u00e8 els nens anessin a l’escola, enlloc d’anar a treballar de ben petits, encara explotar\u00edem els infants. Si els ciutadans francesos del segle divuit haguessin pensat que era impossible acabar amb una monarquia absoluta que els oprimia, avui encara estar\u00edem sotmesos als capricis d’una noblesa que viuria en l’opul\u00e8ncia mentre el poble es moriria de gana sense cap mena de drets de ciutadania.<\/p>\n
Un altre argument recurrent per a no participar en la vaga t\u00e9 una forta c\u00e0rrega d’ego\u00efsme. Es justifica dient que no podem perdre uns quants euros de salari diari per no res. Un dels trets m\u00e9s comuns de la gent \u00e9s el de la incoher\u00e8ncia. Ens omplim la boca en les converses de caf\u00e8 dient que serem la primera generaci\u00f3 que deixar\u00e0 a\u00a0la pr\u00f2xima generaci\u00f3 un m\u00f3n pitjor que el que nosaltres hem rebut, per\u00f2 no fem res per a posar-hi remei. Si volem ser conseq\u00fcents amb les nostres tert\u00falies de caf\u00e8 haur\u00edem de concloure que \u00e9s a les nostres mans fer que aix\u00f2 no sigui aix\u00ed. Les persones que decideixin no sacrificar ego\u00efstament alguna cosa per\u00a0donar als nostres fills i joves un m\u00f3n millor que el nostre, s’haurien d’abstenir en el futur de fer afirmacions en aquest sentit perqu\u00e8 quan en van tenir ocasi\u00f3 per obrar en coher\u00e8ncia no ho van fer. Cap conquesta social, econ\u00f2mica o pol\u00edtica no ens ha vingut regalada. Sempre ha estat conseq\u00fc\u00e8ncia de la lluita i el sacrifici d’uns quants ciutadans i ciutadanes que s’hi han jugat alguna cosa.<\/p>\n
Un altra de les justificacions es basen en la cr\u00edtica a les organitzacions sindicals que convoquen la vaga\u00a0general. No negar\u00e9 que els sindicats tenen aspectes a millorar. Ben segur que s\u00ed. Per\u00f2 avui per avui, encara no s’ha inventat\u00a0cap altre tipus d’organitzaci\u00f3 social capa\u00e7 de millorar la forma en qu\u00e8 els treballadors i treballadores tenen d’organitzar-se per defensar els seus drets. Les organitzacions sindicals, amb\u00a0els seus defectes i virtuts, s\u00f3n les \u00faniques organitzacions amb capacitat per frenar l’onada de neoliberalisme imperant. Altres moviments han estat ben ef\u00edmers i no compten amb una estructura organitzativa prou potent per fer-ho, com s’ha demostrat en els darrers anys.\u00a0<\/p>\n
En fi, trobar\u00edem mil i una excuses per no comprometre’s, ni sacrificar, el poc que suposa participar en una\u00a0vaga. Per\u00f2 nom\u00e9s una em convenceria. La d’aquells que diguessin obertament que ja estan d’acord amb un marc de relacions laborals que ens retorna a comen\u00e7aments del segle vint, que preconitzen que\u00a0les\u00a0noves generacions ja s’espavilaran com han fet altres generacions. La d’aquells que creguin que el sistema social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic ha d’estar al servei dels mercats i els especuladors i no al servei dels ciutadans. No compartiria les seves raons, per\u00f2 entendria que\u00a0o formen part d’aquest segment de la poblaci\u00f3\u00a0que viu a costa dels altres o que s\u00f3n persones submisses als mandats dels poderosos. Tota la resta de raons em semblen excuses de mal pagador.<\/p>\n
Cap reforma laboral regressiva ha servit pel qu\u00e8 ens han dit que havia de servir, sin\u00f3 tot el contrari. Molta gent ha sacrificat arreu del m\u00f3n molt m\u00e9s que el salari d’un dia per aconseguir un m\u00f3n millor, m\u00e9s hum\u00e0, m\u00e9s just. Molts hi han deixat vida o salut. No serem capa\u00e7os nosaltres de fer un gest d’insubordinaci\u00f3 per dir al m\u00f3n que volem seguir bastint un m\u00f3n encara m\u00e9s just, amb feina per a tothom, amb dignitat? El 29 ho sabrem i en tindrem les conseq\u00fc\u00e8ncies. Cap progr\u00e9s s’ha aconseguit amb el retroc\u00e9s social, cap pare o mare pot mirar els seus fills sense poder-los dir: Jo ho vaig intentar, fill meu. No vaig defallir.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ara que s’acosta el dia de la vaga general, \u00e9s habitual comen\u00e7ar a sentir tota mena de justificacions que la gent utilitza per a excusar la seva no participaci\u00f3 en una vaga\u00a0com la que s’ha convocat per al proper dia … Continua llegint