El govern espanyol ha aprovat una nova reforma laboral. Una m\u00e9s des que l’any 80 l’Estatut dels Treballadors va regular les relacions laborals del per\u00edode democr\u00e0tic espanyol. En cada reforma laboral les treballadores i els treballadors hem perdut una bugada pel cam\u00ed. Com en totes elles, la reforma no servir\u00e0 als objectius que es diu que persegueix. Ans al contrari. Enlloc de facilitar la creaci\u00f3 de llocs de treball, contribuir\u00e0 a destruir-ne uns quants m\u00e9s. El m\u00e9s important \u00e9s que hi contribuir\u00e0\u00a0a fer-ho amb m\u00e9s facilitat.<\/p>\n
Totes les reformes laborals endegades pels diferents governs espanyols han perseguit destruir l’estructura de les relacions laborals. Aquest ha estat l’objectiu de totes elles. I com totes les reformes dutes a terme, no crear\u00e0 cap lloc de treball. Els llocs de treball es creen quan existeix un teixit econ\u00f2mic s\u00f2lid en l’economia d’un pa\u00eds.\u00a0Si ara mateix es volgu\u00e9s acabar amb la lacra de l’atur espanyol, es podria fer sense cap mena de reforma laboral. Nom\u00e9s caldria que es tornessin a construir pisos i m\u00e9s pisos per tornar a caure en els mateixos errors del passat. El nostre pa\u00eds i l’estat espanyol est\u00e0 mancat d’un veritable teixit econ\u00f2mic i empresarial. No tenim la solidesa alemanya, ni\u00a0estem en\u00a0vies de tenir-la. L’\u00fanic que tenim \u00e9s el totxo i quan aquest falla ens porta al nivell d’atur que tenim, o sigui al voltant del 20 per cent. En aix\u00f2, com en tantes altres coses, seguim ben lluny de ser europeus. I quan parlo d’Europa, em refereixo al que sempre hem ent\u00e8s per Europa, no pas aquesta amalgama d’estats heterodoxa i sense rumb que tenim ara amb la\u00a0Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n
No ens enganyem, la reforma laboral que de forma leg\u00edtima ha aprovat el govern espanyol a qui la majoria d’espanyols va donar una majoria absoluta\u00a0generosa, nom\u00e9s persegueix dinamitar d’arrel les relacions laborals. Cada vegada m\u00e9s ens encaminem cap a la\u00a0desregulaci\u00f3 total de les relacions laborals. Ja sabem qu\u00e8 passa amb\u00a0les\u00a0desregualacions. Ho hem vist amb el sistema financer i amb els mercats. Van dir que\u00a0aquests es regularien per ells sols i ja hem vist on ens ha dut la desregularitzaci\u00f3. El resultat \u00e9s la crisi m\u00e9s gran de l’economia mundial. Aquesta ha estat la conseq\u00fc\u00e8ncia de la desregularitzaci\u00f3. El mateix passar\u00e0 amb les relacions laborals.<\/p>\n
Volen substituir les relacions laborals per la submissi\u00f3 laboral. El pla est\u00e0 ben dissenyat. Va comen\u00e7ar amb una campanya molt agressiva de desprestigi dels sindicats. Diguin el que diguin, i per molt que\u00a0la campanya hagi\u00a0calat en\u00a0bona part de la ciutadania, els sindicats s\u00f3n les \u00faniques organitzacions que poden posar fre als seus objectius. Els fan nosa. Comen\u00e7ant per desprestigiar-los, es pret\u00e9n liquidar-los. Elimininar qualsevol estorb. Es comen\u00e7a dient que nom\u00e9s defensen els seus interessos, se segueix dient que nom\u00e9s defensen els interessos dels que treballen i se n’obliden dels que no treballen i s’acaba per eliminar-los amb el benepl\u00e0cit de la ciutadania. Una jugada intel\u00b7ligent.<\/p>\n
Organitzar les persones \u00e9s molt i molt dif\u00edcil. Mireu els indignats. Els mateixos que volen destruir els sindicats s\u00f3n els que no paren d’alabar als indignats\u00a0i donar-los pres\u00e8ncia medi\u00e0tica perqu\u00e8 saben que no representen cap perill. Sense organitzaci\u00f3 no hi ha possibilitat de resposta. Els sindicats\u00a0han necessitat segles per a organitzar-se i tenir influ\u00e8ncia i\u00a0for\u00e7a per a aturar les temptacions dictatorials, ja siguin pol\u00edtiques o econ\u00f2miques.\u00a0La ciutadania se n’adonar\u00e0 quan ja no els tingui. Llavors se’n doldr\u00e0 d’haver fet el joc als interessos dels poderosos.<\/p>\n
La reforma laboral trenca l’equilibri precari que hav\u00edem aconseguit entre empresaris i treballadors. Els empresaris passaran a tenir de nou la categoria d’amos i els treballadors retornaran a la categoria de for\u00e7a de treball a la seva plena disposici\u00f3. El que dic \u00e9s molt agosarat, per\u00f2 ho sostinc i ho veig molt clar. Potser estic equivocat, qui ho sap, per\u00f2 ning\u00fa m\u00e9s que jo voldria que estigu\u00e9s equivocat. L’enemic \u00e9s molt poder\u00f3s i t\u00e9 un pla molt ben dissenyat i elaborat que va acomplint fil per randa. I la ciutadania hi col\u00b7labora. Els sindicats han com\u00e8s errors, ben segur, per\u00f2 han estat una eina imprescindible per a construir un estat social i democr\u00e0tic europeu que ara es vol liquidar.<\/p>\n
Potser cal que triomfi aquest pla per tal que la ciutadania obri els ulls i plori la seva complicitat. S\u00ed, l’empresari recuperar\u00e0 la seva condici\u00f3 d’amo i els ciutadans, els treballadors, ens encaminem a la recuperaci\u00f3 de la nostra condici\u00f3 d’esclaus. Temps al temps. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El govern espanyol ha aprovat una nova reforma laboral. Una m\u00e9s des que l’any 80 l’Estatut dels Treballadors va regular les relacions laborals del per\u00edode democr\u00e0tic espanyol. En cada reforma laboral les treballadores i els treballadors hem perdut una bugada … Continua llegint