Ja fa massa anys que vivim amb la paraula crisi a la boca. La sentim arreu i la patim. Una caracter\u00edstica consubstancial de la paraula crisi \u00e9s el seu car\u00e0cter temporal. Hom no pot viure permanentment instal\u00b7lat en un estat de crisi. En un estat aix\u00ed, hom quedar\u00e0 completament derrotat, que \u00e9s una de les possibilitats en les quals desemboquen les crisis. El Fabra ens defineix la paraula crisi com a una fase circumstancialment dif\u00edcil que travessen les persones, institucions, societats, etc. I una fase \u00e9s un estat successiu en un proc\u00e9s. Una fase no \u00e9s un lloc o un estadi \u00a0on instal\u00b7lar-se. Una crisi acostuma a finalitzar amb un guanyador i un ven\u00e7ut. Algunes vegades, poques, quan els causants de la crisi no gaudeixen d\u2019uns avantatges desproporcionats, s\u2019arriba a una soluci\u00f3 de comprom\u00eds que m\u00e9s que resoldre la crisi, l\u2019ajorna.<\/p>\n
Fa massa temps que estem en crisi. Una crisi enquistada es converteix en un conflicte. I en un conflicte el poder\u00f3s acostuma a tenir les de guanyar. En els moments actuals, aquest conflicte t\u00e9 ja un guanyador clar i uns perdedors. Uns guanyadors de qui no gosem dir els noms i que hem batejat amb el nom de mercats. Per\u00f2 tots sabem qui s\u00f3n.<\/p>\n
A l\u2019altra banda tenim, tamb\u00e9, uns perdedors clars, milions de persones que s\u2019han quedat sense feina, sense casa, sense esperan\u00e7a. Tots en coneixem algunes. Amics, familiars, nosaltres mateixos. La feina, l\u2019habitatge, s\u00f3n drets fonamentals de les persones. Drets consagrats en declaracions universals i textos constitucionals. Els mercats no. I no ens enganyem. Els mercats, aquelles persones i organitzacions a qui amaguem amb aquest eufemisme, no s\u00f3n persones altru\u00efstes que deixen els seus diners a ciutadans i societats senceres perqu\u00e8 aquestes es puguin desenvolupar. S\u00f3n entitats individuals o col\u00b7lectives que cedeixen els seus diners, guanyats avariciosament i emparats per un sistema que els protegeix, per a enriquir-se encara m\u00e9s. No els importa si amb els seus tractes especulatius condemnen a morir de gana milers de persones o els deixen sense sostre. Nom\u00e9s els importa el seu guany. No tenen entranyes. Ens manipulen, ens creen necessitats que no ho s\u00f3n. Estan dotats d\u2019eines poderos\u00edssimes al seu abast i compten amb la complicitat de governs i administracions. Ens diuen que sense ells les nostres societats no poden evolucionar, ni progressar. I amb les seves eines ens convencen.<\/p>\n
Amb aquestes entitats falsament abstractes, molta gent no pot sobreviure. Han fet de tot b\u00e9 material una mercaderia. \u00c9s igual si es tracta d\u2019aliments. \u00c9s igual si es tracta de combustible amb el qual combatre el fred. Tot es pot comprar i vendre i si per mantenir l\u2019enriquiment constant cal canviar la funci\u00f3 original d\u2019un producte, es fa. Si cal especular amb la salut, cap problema.<\/p>\n
El m\u00f3n est\u00e0 immers en aquesta espiral insaciable. Les persones vivim esclaves d\u2019aquest sistema. Tenim por, no tenim esperan\u00e7a, deixem de ser lliures i restem a la merc\u00e8 dels mercats sense alternativa. Aquesta \u00e9s la seva vict\u00f2ria principal, ens han conven\u00e7ut que no hi ha alternativa. Quan la majoria ens convencem que no hi ha vida sense dignitat, potser ens convencerem que trobarem la dignitat en la mort. En alguns pa\u00efsos ja n\u2019hem vist alguns casos. En el nostre m\u00f3n occidental potser ho fem de forma m\u00e9s discreta, su\u00efcidant-nos en l\u2019anonimat, per\u00f2 en altres indrets la desesperaci\u00f3 es mostra de forma p\u00fablica i manifesta.<\/p>\n
Els mercats deuen pensar que mentre aquesta desesperaci\u00f3 es vehiculi contra els propis \u00a0desesperats no passa res. Per\u00f2 en algun moment, aquesta desesperaci\u00f3 es vehicular\u00e0 cap als altres i els arribar\u00e0 als propis mercats. Caldria que alg\u00fa estudi\u00e9s en profunditat els motius que han fet cr\u00e9ixer la viol\u00e8ncia en la nostra societat. Viol\u00e8ncia contra les dones, viol\u00e8ncia contra els immigrats, etc. \u00c9s molt dif\u00edcil canalitzar la desesperaci\u00f3. Alguns pensen que poden controlar-ho tot des de les seves torres d\u2019ivori. Per\u00f2 si la desesperaci\u00f3 segueix creixent, algun dia la viol\u00e8ncia es dirigir\u00e0 contra els fonaments de les seves torres d\u2019ivori.<\/p>\n
Les crisis cal gestionar-les a temps. Si no s\u2019han sabut evitar, cal saber gestionar-les. Si no es fa, les persones de forma individual i col\u00b7lectiva, van caient en la desesperaci\u00f3, en un pou sense sortida. Primer esclaten contra si mateixes, per\u00f2 finalment dirigiran la seva desesperaci\u00f3 contra els responsables que la seva vida no tingui cap bri d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja fa massa anys que vivim amb la paraula crisi a la boca. La sentim arreu i la patim. Una caracter\u00edstica consubstancial de la paraula crisi \u00e9s el seu car\u00e0cter temporal. Hom no pot viure permanentment instal\u00b7lat en un estat … Continua llegint