Una altra vegada el Bar\u00e7a s’ha imposat al Real a Chamart\u00edn, i en van …. S’han dit i escrit moltes coses del Bar\u00e7a actual. A casa nostra, a Espanya i a la resta del m\u00f3n. \u00c9s dif\u00edcil ressaltar algun tret d’aquest Bar\u00e7a que alg\u00fa no hagi ja ressaltat. \u00c9s dif\u00edcil afegir alguna cosa original.\u00a0Tothom sap que aquest Bar\u00e7a no \u00e9s fruit de la casualitat, sin\u00f3 que \u00e9s fruit d’una filosofia de joc i de club encetada en l’etapa de Johan Cruyf com a entrenador. Coses que ja tothom ha acceptat:<\/p>\n
Formaci\u00f3<\/em>: El\u00a0Bar\u00e7a va entendre que la formaci\u00f3 era una\u00a0bona inversi\u00f3. La Masia, els equips de les categories inferiors, etc. El Bar\u00e7a t\u00e9 un ADN que engloba tot el club sense excepci\u00f3. Formar\u00a0jugadors i formar persones. Cercar a l’exterior els complements necessaris per a completar una filosofia de joc que de forma inalterable ha donat identitat a l’equip. Cada entrenador ha aportat\u00a0la seva dosi de personalitat sense abandonar la tra\u00e7a marcada ja\u00a0fa anys. Aix\u00f2\u00a0representa una exig\u00e8ncia alt\u00edssima per als jugadors que\u00a0s’incorporen a l’equip i que v\u00e9nen de fora. Aquest tarann\u00e0 ha fet fracassar m\u00e9s d’un jugador que havia triomfat en altres equips.<\/p>\n Personalitat<\/em>: A\u00a0part d’un estil de joc, el jugador que \u00e9s fitxat de fora t\u00e9 un repte molt important. Un repte que exerceix una gran pressi\u00f3 sobre els jugadors. El barcelonisme demana als seus jugadors\u00a0diverses coses. En el pla esportiu i en el pla personal. Mesura en\u00a0el seu comportament dins i fora del camp.\u00a0Fins i tot m’atreviria a dir que exigeix un estil de vida. Un estil de vida allunyat dels trets m\u00e9s negatius de la majoria de personatges que viuen rodejats de la fama. No \u00e9s f\u00e0cil. Allunyats dels estereotips dels famosos, han de dominar, tamb\u00e9, les passions pr\u00f2pies de la competici\u00f3. All\u00f2 que\u00a0sovint es justifica des de Madrid amb arguments passionals, avui no seria adm\u00e8s entre el barcelonisme.<\/p>\n Podria seguir, per\u00f2 repetiria el que tothom ja ha ressaltat. Vull posar \u00e8mfasi en un aspecte que crec que no s’ha ressaltat i que potser alg\u00fa trobar\u00e0 exagerat. Em refereixo al t\u00edtol d’aquest apunt. L’espiritualitat del\u00a0Bar\u00e7a<\/em>. Recordo aquells versos tan coneguts de Machado: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”. El Bar\u00e7a demostra amb el seu joc i la seva filosofia una profunda espiritualitat. El resultat no \u00e9s l’important. S\u00e9 que alguns no estaran d’acord amb la meva afirmaci\u00f3, sobretot parlant d’un \u00e0mbit tan competitiu com l’esport. Per\u00f2 jo crec que el Bar\u00e7a il\u00b7lustra aquest principi.<\/p>\n Els lames tibetans fan uns dibuixos preciosos amb diferents sorres\u00a0acolorides anomenats “Mandales”.\u00a0A la finalitzaci\u00f3 del seu treball, el mandala \u00e9s destru\u00eft. L’important no \u00e9s el resultat final, sin\u00f3 el proc\u00e9s que els ha dut a realitzar-lo. El resultat \u00e9s ef\u00edmer, per\u00f2 el proc\u00e9s no. Entenc Guardiola quan diu que el que s’ha fet anteriorment no serveix, all\u00f2 ja ha passat. Cal seguir el cam\u00ed amb fidelitat. Amb aquest esperit hom pot afrontar el desert, els moments est\u00e8rils, els possibles fracassos. La persist\u00e8ncia i la const\u00e0ncia en aquests moments \u00e9s l’important. La fidelitat a un cam\u00ed tra\u00e7at ens dur\u00e0, tard o d’hora, a un resultat positiu. El que importa \u00e9s fer el cam\u00ed amb la vista posada en el present. El passat ja no compta, el futur no el podem preveure, el que cal \u00e9s viure el present.<\/p>\n El Bar\u00e7a planteja el seu repte en el present. Sentim Guardiola parlar sempre del partit que toca jugar i bandejant parlar, com voldria la premsa, dels partits successius. Aix\u00f2 enlla\u00e7a perfectament amb aquesta visi\u00f3 espiritual que intento explicar. Si les entitats o institucions tinguessin \u00e0nima, podr\u00edem\u00a0dir que el Bar\u00e7a t\u00e9 una espiritualitat que\u00a0anima la seva vida. Ara toca oblidar ja el partit d’ahir i comen\u00e7ar el proc\u00e9s per afrontar el partit que ve. Ja immersos en el partit, els barcelonistes valorem el com, confiats que aquest com ens dur\u00e0 a un\u00a0resultat positiu,\u00a0tot i les adversitats que es produeixen en el partit. Aquesta actitud ens enforteix davant les ensopegades, davant les pedres que trobem en el cam\u00ed. Ens tranquil\u00b7litza, fins i tot, davant el frac\u00e0s momentani.<\/p>\n S\u00ed, el Bar\u00e7a troba la for\u00e7a en aquesta espiritualitat. En podr\u00edem dir d’una altra manera, ben segur, per\u00f2 crec que aquest concepte explica prou b\u00e9 all\u00f2 que fa que el Bar\u00e7a sigui el que \u00e9s. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una altra vegada el Bar\u00e7a s’ha imposat al Real a Chamart\u00edn, i en van …. S’han dit i escrit moltes coses del Bar\u00e7a actual. A casa nostra, a Espanya i a la resta del m\u00f3n. \u00c9s dif\u00edcil ressaltar algun tret … Continua llegint