No em va costar gaire introduir-me al m\u00f3n dels ordinadors personals i a l’era d’internet. Hi vaig aprofundir fa ja for\u00e7a temps. Hi va ajudar el fet d’incorporar-me als estudis d’una incipient universitat que utilitzava les Tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3, la UOC, ja fa m\u00e9s de quinze anys. Una altra cosa va ser l’aparici\u00f3 del tel\u00e8fon m\u00f2bil. Vaig ser un militant empedernit antim\u00f2bil. No perqu\u00e8 el m\u00f2bil no tingu\u00e9s avantatges obejectius, sin\u00f3 per l’\u00fas que la gent en feia del mateix. Anaves pel carrer i et trobaves gent exhibint m\u00f2bils per tot arreu, parlant ben fort perqu\u00e8 tothom els sent\u00eds. Em va semblar, tot plegat, molt esnob. S\u00ed, em vaig resistir durant anys a comprar-me un m\u00f2bil. De fet, el primer m\u00f2bil no me’l vaig comprar, sin\u00f3 que me’l van regalar sense que jo ho esper\u00e9s un dia de reis. Des d’aleshores, he tingut tres m\u00f2bils. Generalment he hagut d’anar aguantant les bromes de molta gent perqu\u00e8 els meus m\u00f2bils passaven de moda estrepitosament. Generalment els mantinc fins que ja no trobo bateries per al meu model.<\/p>\n
El m\u00f2bil t\u00e9 una vida curta. Molta gent el canvia cada any. A mi em passa com\u00a0amb la roba, no em preocupen les modes, ni amb la roba, ni amb el cal\u00e7at, ni amb res. De fet, encara no tinc cap televisi\u00f3 de pantalla plana, plasma o LCD. Em sembla que no en tindr\u00e9 fins que les teles que tenim no fotin un pet. Segurament no s\u00f3c un model a seguir, m\u00e9s aviat em sembla que dec ser una rara avis. Per\u00f2 no em fa res. Em resisteixo\u00a0a caure en la societat consumista que ens avassalla per tot arreu i que va dictant-nos el que hem de tenir i el que no. No\u00a0n’estic totalment al marge, no, per\u00f2 segueixo creient que la felicitat no rau en el tenir, sin\u00f3 en el ser. No puc negar que aquesta manera de ser em comporta alguns problemes amb les meves filles sobretot. Les influ\u00e8ncies de les seves amistats, les comparacions, les pressions, les empenyen a pensar que les coses s\u00f3n les que fan que ells es puguin sentir plenament felices i realitzades. Jo les entenc, per\u00f2 no penso canviar la meva manera de ser o de viure. Si elles pensen que estic equivocat, ja tindran temps de fer la seva vida amb els seus models. No s\u00e9 si el meu model els servir\u00e0, crec que no, per\u00f2 malgrat aix\u00f2, jo seguir\u00e9 intentant fer-los entendre el que crec. Alg\u00fa deu pensar que s\u00f3c un pare dur o intransigent, no ho s\u00e9, potser s\u00ed que ho s\u00f3c, qui sap!<\/p>\n
No m’agrada el tipus de relacions humanes que s’estan establint amb la utilitzaci\u00f3 de blackberris, ipads, etc. No entenc aquelles reunions d’amics i amigues o familiars en\u00a0les quals cadasc\u00fa est\u00e0 a\u00efllat i fixat en una petita o gran pantalla pendent d’escriure o rebre un missatge d’alg\u00fa situat\u00a0v\u00e9s a saber on. Sembla que els importants s\u00f3n els que estan a l’altra banda d’aquell aparell i no els que estan f\u00edsicament al nostre costat. Potser el que haurien de fer aquestes persones \u00e9s estar amb aquestes altres persones de qui esperen amb delit el missatge corresponent o\u00a0enviar-los el que sigui i no amb les que estan realment. Sembla una caricatura aquesta descripci\u00f3 que faig, per\u00f2 no en t\u00e9 res de caricatura, \u00e9s ben real.<\/p>\n
Veig la cara de molta gent ansiosa perqu\u00e8 no arriba cap missatge durant cinc minuts al seu aparell\u00a0electr\u00f2nic. Diria que els hi va la vida. Ja he dit que s\u00f3c una rara avis. A casa no entenen tampoc que en determinats moments no despengi el tel\u00e8fon, m\u00f2bil o fix, simplement perqu\u00e8 en aquells moments estic fent una altra cosa, ja sigui llegint un llibre, conversant amb la fam\u00edlia o els amics, o no fent res. No entenc aquesta d\u00e8ria d’estar sempre pendent i localitzable en tot moment i que condiciona la vida personal de la gent. A vegades, estant amb altra gent, he tingut la\u00a0tamptaci\u00f3 d’aixecar-me i marxar perqu\u00e8 tinc la sensaci\u00f3 que m’he fet invisible a la resta, jo i tots. Les relacions virtuals han esdevingut m\u00e9s importants que no pas les reals i presencials.<\/p>\n
Malgrat saber que vaig contracorrent, no penso canviar. Estic disposat sempre a canviar moltes coses\u00a0en que he de millorar, per\u00f2 en aquesta q\u00fcesti\u00f3 no em mour\u00e9 ni un mil\u00edmetre. Potser s\u00f3c antiquat, per\u00f2 no em fa res. Potser algun dia em posaran en un rac\u00f3 d’un museu d’hist\u00f2ria. Per\u00f2 m’hi posar\u00e9 a gust. B\u00e9, espero que els reis hagin estat generosos en tot all\u00f2 que la gent hagi demanat en la seva carta. Jo ja no n’he fet, per tant, no em puc queixar. \u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No em va costar gaire introduir-me al m\u00f3n dels ordinadors personals i a l’era d’internet. Hi vaig aprofundir fa ja for\u00e7a temps. Hi va ajudar el fet d’incorporar-me als estudis d’una incipient universitat que utilitzava les Tecnologies de la informaci\u00f3 … Continua llegint