El nou govern espanyol ha comen\u00e7at a detallar les noves mesures econ\u00f2miques i fiscals del seu mandat. El moment escollit \u00e9s perfecte. Mentre la gent que encara pot omple supermercats per omplir el rebost de les festes nadalenques i el nadal m\u00e9s consumista encara \u00e9s viu, \u00e9s un moment propici per anunciar les primeres mesures. En aquests moments ning\u00fa recorda les promeses electorals del PP que deien que no apujarien impostos. Les primeres mesures consisteixen precisament en aix\u00f2, en apujar impostos. Generalment quan parl\u00e0vem de tenir impostos de tipus escandinau era per tenir serveis p\u00fablics escandinaus. Ara, per\u00f2, ja no \u00e9s aix\u00ed. Ara \u00e9s per eixugar el d\u00e8ficit que hem acumulat al llarg dels anys en infraestructures fara\u00f2niques, de nous rics, en administracions quadruplicades o quintuplicades, L\u00ednies f\u00e8rries innecess\u00e0ries i aeroports fantasmes que nom\u00e9s han servit per enriquir grans constructores. Estructures administratives estatals impr\u00f2pies d’un estat auton\u00f2mic, delegacions del govern central arreu de l’estat que podrien estar en mans i sota la gesti\u00f3 dels ens auton\u00f2mics, administracions auton\u00f2miques insostenibles, etc.<\/p>\n
Augments, doncs, en l’IRPF i l’IBI. Impostos per a les classes mitjanes que cada vegada s\u00f3n menys mitjanes i m\u00e9s mediocres. Encara no tinc clar, encara que ho intueixo, que tots aquests augments de cara al 2012 seran d’aplicaci\u00f3 retroactiva, \u00e9s a dir, en la declaraci\u00f3 que farem d’aqu\u00ed mig any per a liquidar l’IRPF d’aquest any qye s’acaba ja ens els trobarem. La ciutadania sembla que va entomant totes aquestes mesures i les que vindran estoicament. No t\u00e9 capacitat de reacci\u00f3. \u00c9s un fenomen sorprenent. Si m\u00e9s no, per a mi.<\/p>\n
Ens tenen tant domesticats! Per una banda tenim prou feina a mirar-nos el propi melic i hem oblidat aquella premissa que deia que la uni\u00f3 fa la for\u00e7a. Per altra banda, estem orfes de lideratges cre\u00efbles. Avui en dia no tenim cap tipus d’organitzaci\u00f3 que, ja sigui per m\u00e8rits propis o per aquella d\u00e8ria tan humana de carregar-nos-ho tot, amb capacitat d’aglutinar una resposta ciutadana alternativa al que els diferents governs ens imposen.<\/p>\n
Qui ens havia de dir que en ple segle XXI la nostra societat tornaria a necesstar all\u00f2 tan decimon\u00f2nic que en d\u00e8iem benefici\u00e8ncia. C\u00e0ritas, parr\u00f2quies, alguna ONG que encara aguanta. Sense aquestes organitzacions la nostra societat seria un polvor\u00ed. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si aquestes organitzacions podran suportar gaire temps prestant aquests serveis. Quan la ciutadania ja no estigui en condicions de ser solid\u00e0ria perqu\u00e8 tots necessitarem solidaritat, qui ens sostindr\u00e0?<\/p>\n
Mentre Rodrigo Rato va cobrant 2,2 milions d’euros al capdavant de Bankia, el salari m\u00ednim es congela, els pensionistes incrementaran un 1 per cent les seves pensions, els funcionaris redueixen els seus salaris, els treballadors i aut\u00f2noms s’empobreixen, etc. Els moviments d’indignats s’han dilu\u00eft com un grom de sucre, com ja vaig preveure. El panorama \u00e9s ben depriment.<\/p>\n
Com posar remei de deb\u00f2 a aquesta situaci\u00f3? Crec que ha quedat suficientment demostrat que no podem dipositar la nostra confian\u00e7a ni en pol\u00edtics, ni en economistes, ni en grans organitzacions internacionals que l’\u00fanic que fan \u00e9s treballar per sostenir un sistema que ha fet fallida. Ja vaig dir en el seu moment que la seva feina era la de fer veure que canviaven coses sense canviar realment res. Massa interessos. La conclusi\u00f3 l\u00f2gica seria acceptar que no hi ha remei. Estem a les seves mans perqu\u00e8 nosaltres aix\u00ed ho hem decidit. Podr\u00edem decidir alguna altra cosa?<\/p>\n
Digueu-me il\u00b7l\u00fas, per\u00f2 jo encara crec que s\u00ed. El primer pas ha de passar per cadascun de nosaltres mateixos, a t\u00edtol individual. Ens cal arribar a la conclusi\u00f3 ferma que aquest sistema no ens serveix. El seg\u00fcent pas seria tamb\u00e9 l\u00f2gic. Cal destruir-lo. S\u00ed, destruir-lo, perqu\u00e8 reformar-lo \u00e9s el que ja hem vist, reformar-lo \u00e9s mantenir-lo i sostenir-lo. Aix\u00f2 demana comprom\u00eds. Primer individual. Tot seguit, arribarem a la conclusi\u00f3 que individualment no ho aconseguirem. El convenciment individual \u00e9s una condici\u00f3 sine qua non, per\u00f2 no ens serveix. La hist\u00f2ria de la humanitat ja ens ha ensenyat com fer-ho. A partir del comprom\u00eds individual, el pas seg\u00fcent \u00e9s organitzar-nos. Organitzar-nos per fer saltar pels aires el sistema. Simplificar la nostra vida i simplificar la nostra organitzaci\u00f3 social. Objectius concrets i no pas cartes als reis com les dels indignats que van bastir una llista interminable d’objectius impossibles d’aglutinar voluntats. Quatre eixos b\u00e0sics d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, econ\u00f2mica i social. Tot plegat comporta riscos. Sense risc no hi ha alternativa. Nom\u00e9s ens queda seguir essent mesells i acotar el cap.<\/p>\n
L’indigneu-vos, ja no serveix, el que ens conv\u00e9 \u00e9s un fort DESPERTEU-VOS, DESPERTEM-NOS! O ho fem en una \u00e8poca en qu\u00e8 gaudim encara de pau social, o la situaci\u00f3 ens superar\u00e0 i ser\u00e0 ingovernable, el caos. Si no ho fem la ciutadania, els que ho faran seran els de sempre, per\u00f2 de tal manera que res no canvi\u00ef per mantenir els seus privilegis i repetir d’aqu\u00ed uns anys els mateixos errors. DESPERTEM-NOS.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El nou govern espanyol ha comen\u00e7at a detallar les noves mesures econ\u00f2miques i fiscals del seu mandat. El moment escollit \u00e9s perfecte. Mentre la gent que encara pot omple supermercats per omplir el rebost de les festes nadalenques i el … Continua llegint