El nostre pa\u00eds t\u00e9 un atur registrat de m\u00e9s de sis-centes mil persones. Al conjunt de l’estat supera els cinc milions. Les previsions de l’OCDE situa l’atur al Regne d’Espanya en el 23% al llarg de l’any 2012. S\u00f3n dades impressionants que mostren la debilitat de la nostra economia i el risc de fractura social. L’atur a la nostra zona meridional sempre ha estat per damunt de la mitjana europea. Ara pr\u00e0cticament dobla la mitjana europea. Aquestes s\u00f3n les dades oficials, per\u00f2 no sabem si s\u00f3n dades reals. Ja se sap que en tots els pa\u00efsos, m\u00e9s en la nostra societat, hi ha una part de l’economia que resta amagada a les dades oficials, all\u00f2 que en diem economia submergida. Una economia, segons el meu punt de vista, mai prou perseguida, ni\u00a0amb massa voluntat de ser descoberta. Tothom sospita que si aquestes dades fossin reals, la nostra societat no podria sostenir-se i apareixerien revoltes socials arreu.<\/p>\n
Ara hi haur\u00e0 canvi de govern al Regne d’Espanya. La UE segueix demanant al nou govern que segueixi aplicant retallades, que reforci el sistema financer i que dugui a terme una nova reforma laboral. Els agents socials tenen de temps fins a reis per presentar un pla consensuat. Sembla que aquests tenen consensos importants en diversos punts. Veurem si s\u00f3n capa\u00e7os de presentar un pla global. De\u00a0tota manera, cal dir que\u00a0el Regne d’Espanya ha aplicat des de finals del segle passat diverses reformes laborals. Des dels governs de Felipe Gonz\u00e1lez, passant pels de Jos\u00e9 Ma Aznar i acabant amb Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero.\u00a0Tots ells han dut endavant les seves reformes laborals. Per\u00f2 cap d’aquestes reformes ha aconseguit els objectius que s’havien proposat te\u00f2ricament. Per tant, podem concloure que, en base a l’experi\u00e8ncia, cap reforma laboral aconseguir\u00e0 l’objectiu de rebaixar l’atur. Entre altres coses perqu\u00e8 el problema no rau en el sistema de relacions laborals, ni en el propi mercat de treball. El problema \u00e9s m\u00e9s de fons. El problema es troba en la nostra estructura econ\u00f2mica. Quan m\u00e9s ha baixat l’atur ha estat amb\u00a0la bombolla immobili\u00e0ria. Quan molts joves abandonaven els estudis per anar a guanyar quatre rals en el sector de la construcci\u00f3. Un sector sobredimensionat i poc s\u00f2lid que a part de dur molts joves a abandonar els seus estudis, va comportar que la participaci\u00f3 del sector en el PIB fos desmesurat. Quan la bombolla va esclatar, va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer exponencialment l’\u00edndex d’aturats. Quan va arribar la crisi financera va portar moltes empreses d’altres sectors a trobar-se orfes de finan\u00e7ament i liquiditat. Els recursos p\u00fablics es van destinar a salvar bancs dirigits per executius ben pagats i que quan han estat condemnats han estat indultats. La ind\u00fastria ha estat sempre la gran oblidada en el nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Els pa\u00efsos amb una estructura m\u00e9s s\u00f2lida i diversificada han resistit millor la crisi i han fermat els seus \u00edndex d’atur. En els millors moments de la bombolla l’atur espanyol mai va arribar als nivells d’atur europeus, sempre han estat superiors, o sigui que en els moments actuals \u00e9s normal que ara sigui el doble de la mitjana europea.<\/p>\n
Ara es parla molt de la bona vida dels aturats. Que si estan\u00a0mass protegits, que si\u00a0tenen pocs est\u00edmuls per buscar feina, etc. A mi se’m fa\u00a0dif\u00edcil creure que una persona que t\u00e9 uns ingressos amb data de caducitat com \u00e9s la prestaci\u00ed de l’atur, es quedi a casa jaient esperant que se li acabi la prestaci\u00f3. Potser s\u00ed que el nostre context cultural porta algunes persones a actuar d’aquesta manera, per\u00f2 estic segur que hi ha moltes altres persones que es mostren actives en l’aprofitament d’aquest temps. Formant-se, no deixant de buscar feina, etc. Ara hi haur\u00e0 la temptaci\u00f3 de retallar les prestacions de l’atur, ja sigui per la via de la quantitat o b\u00e9 per la via de la caducitat. Jo crec que les prestacions d’atur actuals s\u00f3n adequades. Possiblement s\u00ed que es podria acotar d’alguna manera. Dirigint i condicionant la prestaci\u00f3 a una formaci\u00f3 i recerca de feina actives. Per\u00f2 no crec que s’hagi de retallar. El que passa que per fer aix\u00f2 els governs han de saber en quins sectors volen basar l’estructura econ\u00f2mica del pa\u00eds per dirigir les persones que han perdut la feina cap a aquests sectors i formar-los. I em sembla que els governs segueixen navegant sense rumb.<\/p>\n
La UE amena\u00e7a\u00a0ara en sancionar els estats que no compleixin\u00a0amb els requisits pressupostaris que la UE vol imposar. M\u00e9s que castigar els estats, haurien de castigar els governants, penalment i econ\u00f2mica. Castigar els estats significa castigar i empitjorar gen\u00e8ricament tots els ciutadans d’aquell estat. No crec que sigui una mesura\u00a0justa, ni intel\u00b7ligent. Cal passar a\u00a0la petici\u00f3 de responsabilitats. Responsabilitat dels governants, dels empresaris, dels banquers, dels treballadors, dels aturats, dels ciutadans. I vigilar en qu\u00e8 es retalla. Algunes de les retallades implementades poden posar en risc sectors importants de la nostra economia i de la nostra societat. Salut i recerca, qu\u00edmic i farmac\u00e8utic, educatiu. Sectors que han de ser la punta de llan\u00e7a de la nostra economia i competitivitat, sense oblidar la ind\u00fastria en general. Caldria revisar els nivells administratius existents, duplicaci\u00f3 d’administracions i de prestadors de serveis. En una paraula, simplificaci\u00f3. \u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El nostre pa\u00eds t\u00e9 un atur registrat de m\u00e9s de sis-centes mil persones. Al conjunt de l’estat supera els cinc milions. Les previsions de l’OCDE situa l’atur al Regne d’Espanya en el 23% al llarg de l’any 2012. S\u00f3n dades … Continua llegint