![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/12\/Poverty-5.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Aquest cap de setmana el Banc d’Aliments de Catalunya va llen\u00e7ar una crida a la societat catalana per fer el Gran Recapte d’Aliments. S’havien proposat de reunir vuit-centes tones d’aliments. Un objectiu agosarat. La societat catalana ha respost per damunt de tots els t\u00f2pics pejoritius que ens encolomen. Es van recollir m\u00e9s de mil tones. Particularment no m’ha sorpr\u00e8s. Cada any, la nostra societat, els nostres ciutadans i ciutadanes, m\u00e9s enll\u00e0 dels moments delicats que estem travessant, mostra la seva solidaritat sense mesura en la Marat\u00f3 de TV3. Enguany estic segur que tornara a mostrar la seva cara solid\u00e0ria. Ja ho ha fet en el Gran Recapte. Hi tornar\u00e0 per la Marat\u00f3. Els ciutadans responen a canvi de res, potser amb un p\u00e8l de vanitat, o d’egocentrisme personal, potser s\u00ed, per\u00f2 amb una consci\u00e8ncia de just\u00edcia social encomiable.<\/p>\n
Estem immersos en una crisi que no sabem on ens dur\u00e0, per\u00f2, tamb\u00e9 en aquests moments sabem respondre a la crida solid\u00e0ria.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/12\/poverty27.jpg\")
<\/p>\n
La pobresa sempre ha estat present al nostre m\u00f3n des del principi de la humanitat. Cap civilitzaci\u00f3 ha sabut o ha volgut acabar amb aquesta injust\u00edcia. L’afany d’enriquiment \u00e9s molt potent, tots hi estem exposats, tot i saber que el nostre enriquiment es fa inexorablement sobrel’empobriment d’uns altres, El nord i el sud, els marginats en el nostre m\u00f3n occidental opulent. Estem acostumats a veure imatges colpidores lluny dels nostres pa\u00efsos. Imatges que per uns moments ens remouen la consci\u00e8ncia i ens avergonyeixen de les nostres queixes. Per\u00f2 alg\u00fa ja va dir que de pobres sempre en tindr\u00edem entre nosaltres, com una sent\u00e8ncia fatal que il\u00b7lustra la manca de voluntat per posar remei a aquesta vergonya.<\/p>\n
La pobresa, per\u00f2 no ens cau tan lluny\u00a0com a vegades pensem. A les nostres grans ciutats la podem veure pels carrers. Marginats, sense sostre, gent sense esperan\u00e7a. Les dades estad\u00edstiques ja ens diuen una vegada i una altra que al nostre pa\u00eds n’hi ha molts de pobres, per\u00f2 no els veiem. Benjamin Franklin deia una cosa aix\u00ed: Malfia’t d’quella persona que creu que els diners ho poden fer tot, perqu\u00e8 per diners ser\u00e0 capa\u00e7 de fer-ho tot<\/em>. La nostra societat llen\u00e7a cada dia tones de menjar. \u00c9s una manera de fer augmentar la nostra mis\u00e8ria humana, mis\u00e8ria \u00e8tica.<\/p>\n La crisi actual\u00a0ha fet cr\u00e9ixer la pobresa en els nostres pobles i ciutats. Encara segueix amagada, oculta, per\u00f2 incrementa.<\/p>\n A la nostra ciutat de Valls mateix en tenim exemples. C\u00e0ritas\u00a0en t\u00e9 la certesa. Conec criatures de la nostra ciutat que passen fred a l’hivern, que no tenen un trist abric o un pijama per a escalfar-se les nits d’hivern. I aix\u00f2 em revolta i m’avergonyeix alhora. Em pregunto una i mil vegades si faig tot el que hauria de fer per contribuir a posar-hi remei. I s\u00e9 que no. La pobresa \u00e9s enmig nostra. Una pobresa material i de subsist\u00e8ncia. Per\u00f2 a part d’aquesta pobresa, n’hi ha una altra de la qual tots en som igualment responsables. Una pobresa espiritual o \u00e8tica. Hem bastit una societat que ha transm\u00e8s uns valors nefastos i indignes.\u00a0Hem fet creure a molta gent que \u00e9s m\u00e9s important tenir un m\u00f2bil o un televisor que no pas una roba d’abric o un aliment de deb\u00f2. \u00c9s\u00a0el tipus de societat que hem bastit.<\/p>\n Els pobres del tercer m\u00f3n no tenen ni una cosa ni l’altra. Per\u00f2 alguns dels nostres pobres han cregut, perqu\u00e8 aix\u00ed ens hem educat, que all\u00f2 que hauria de ser primordial \u00e9s secundari i all\u00f2 secundari ha esdevingut essencial. Som tan responsables d’aquesta pobresa com de l’altra. El m\u00e9s trist de tot plegat \u00e9s que tenim remei tant per un tipus de pobresa com per l’altra. Per\u00f2 seguim\u00a0sense\u00a0veure cap de les dues pobreses. Ens sembla que una acci\u00f3 solid\u00e0ria l’any netejar\u00e0 la nostra mala consci\u00e8ncia fins l’any seg\u00fcent. Ens sembla que mentre els pobres restin amagats enmig nostre, la nostra societat podr\u00e0 progressar com si res. Per\u00f2 no ens enganyem, la pobresa i el seu rostre, encara que estigui ocult, ens assenyala a\u00a0tots i cadascun de nosaltres com a c\u00f2mplices necessaris d’aquesta injust\u00edcia social.<\/p>\n Aquest cap de setmana el Banc d’Aliments de Catalunya va llen\u00e7ar una crida a la societat catalana per fer el Gran Recapte d’Aliments. S’havien proposat de reunir vuit-centes tones d’aliments. Un objectiu agosarat. La societat catalana ha respost per damunt … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/12\/poverty38.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/12\/poverty24.jpg\")
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"