El proper diumenge la ciutadania del Regne d’Espanya est\u00e0 cridada a les urnes. Ara per ara, mentre no hi posem remei, els catalans tamb\u00e9 hi estem cridats. Ja s\u00e9 que emprenya una mica aix\u00f2 d’anar a votar per configurar la composici\u00f3 del Congr\u00e9s i el Senat del regne. Per\u00f2 malgrat aquesta part d’emprenyament crec que cal manifestar amb el nostre vot quines s\u00f3n les prefer\u00e8ncies dels ciutadans de la nostra naci\u00f3. Per aix\u00f2,\u00a0i acceptant que els catalans consideren per primera vegada que les elccions al Parlament de Catalunya s\u00f3n m\u00e9s importants que les eleccions anomenades generals, anir\u00e9 a votar el proper dia 20.<\/p>\n
Vaig n\u00e9ixer en plena dictadura franquista. Vaig fer la meva petita aportaci\u00f3 i vaig posar el meu comprom\u00eds per tal que la democr\u00e0cia fos el sistema que regul\u00e9s la nostra vida pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica. Per tant, no em\u00a0quedar\u00e9 a casa. Llavors lluit\u00e0vem per la primera premissa necess\u00e0ria,\u00a0un sistema democr\u00e0tic. Era el primer pas. Aquest primer pas ens havia de dur a l’amnistia pol\u00edtica, passant per l’estatut d’autonomia i finalment pel dret a l’autodeterminaci\u00f3, aix\u00f2 que ara en diem eufem\u00edsticament el dret a decidir. Per tant, no hem\u00a0acabat el nostre cam\u00ed.\u00a0Per aix\u00f2 crec que no em puc permetre de quedar-me a casa, sin\u00f3 que encara cal el meu comprom\u00eds amb el meu pa\u00eds, per tots els ciutadans i ciutadanes catalans i per les meves filles i les generacions venidores.<\/p>\n
Per aix\u00f2, tot i l’emprenyament que em causa haver de participar en unes eleccions a les institucions del regne, anir\u00e9 a votar perqu\u00e8 all\u00e0 encara s’hi decideixen coses que ens afecten. I, sobretot, perqu\u00e8 vull que hi arribi una veu n\u00edtida de les aspiracions irrenunciables que molts catalans tenim. Si una persona com en Mois\u00e8s Brogi no est\u00e0 disposada a claudicar amb els seus 103 anys, com puc claudicar jo que en tinc la meitat que ell.<\/p>\n
En l’apunt anterior he parlat sobre un amic,\u00a0no pas d’una formaci\u00f3 pol\u00edtica. Ara parlar\u00e9 d’uns companys i companyes i d’un projecte. Com ja vaig explicar, despr\u00e9s de militar durant 23 anys a ERC vaig deixar la milit\u00e0ncia activa en aquest partit. No vaig pas renunciar als meus ideals i objectius pol\u00edtics. M\u00e9s aviat em costava recon\u00e8ixer-me i identificar-me amb una estrat\u00e8gia que no compartia i que creia err\u00e0tica i err\u00f2nia. Tot i aix\u00ed, seguia identificant-me amb els meus companys i companyes de base i vaig seguir oferint la meva col\u00b7laboraci\u00f3 des d’una \u00f2ptica m\u00e9s independent.<\/p>\n
En una de les visites d’Oriol Junqueras a la nostra ciutat, vaig tenir l’ocasi\u00f3 de parlar amb ell. Li\u00a0vaig fer cinc c\u00e8ntims sobre qu\u00e8 m’havia portat a prendre aquella decisi\u00f3. Tamb\u00e9 li vaig dir que creia que ell havia de fer un pas endavant i liderar la renovaci\u00f3 de l’equip dirigent d’ERC. Que si aix\u00ed ho feia, el partit podria recuperar la seva for\u00e7a per a representar els milers de catalans que volem la sobirania del nostre pa\u00eds. Ell va dir que ho intentaria i que esperava recuperar la confian\u00e7a de la gent\u00a0en ERC com a instrument per a aconseguir aquest objectiu. L’important \u00e9s l’objectiu, l’instrument nom\u00e9s ha de ser aix\u00f2, un instrument posat al servei del pa\u00eds. Mesos despr\u00e9s el partit republic\u00e0 va fer els deures. Aquesta \u00e9s la meva sensaci\u00f3 i la meva satisfacci\u00f3. Ara em toca complir a mi. El partit s’ha renovat, ha corregit errors del passat i t\u00e9 un objectiu que passa per aglutinar voluntats.<\/p>\n
Jo no m’he mogut, per\u00f2 ara em torno a recon\u00e8ixer amb el meu antic partit. Segueixo amb la meva independ\u00e8ncia, per\u00f2 m’hi reconec. Vaig votar no a la constituci\u00f3 espanyola, vaig abstenir-me en el primer estatut de l’\u00e8poca actual i vaig votar no al segon estatut retallat no s\u00e9 quantes vegades. Ara crec que \u00e9s el moment de posar fil a l’agulla. \u00c9s el moment que Catalunya faci sentir la seva veu inequ\u00edvoca. Que els que diem a les enquestes que votar\u00edem s\u00ed\u00a0en un refer\u00e8ndum d’alliberament nacional, siguem coherents amb el nostre vot. La nostra voluntat la comencem a treballar i\u00a0a guanyar a la nostra naci\u00f3, per\u00f2 despr\u00e9s l’haurem de discutir amb Espanya i Europa. Tot acceptant els errors del passat, ERC s’ha fet digne de rebre la meva confian\u00e7a i aix\u00ed ho far\u00e9.<\/p>\n
En un parlament espanyol carregat de nacionalistes espanyols i d’anomenats nacionalistes catalans delerosos de perpetuar i contribuir al menyspreu del nostre poble, cal\u00a0portar-hi una veu clara\u00a0i rotunda que els faci saber que m\u00e9s\u00a0tard o m\u00e9s d’hora la nostra naci\u00f3 els dir\u00e0 “apa siau”\u00a0i aix\u00f2 passar\u00e0 quan la majoria de catalans siguem capa\u00e7os de ser coherents entre all\u00f2 que\u00a0desitgem i all\u00f2 que decidim, quan siguem capa\u00e7os de no autolimitar-nos. Llavors, ning\u00fa, ning\u00fa, no ens aturar\u00e0. \u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El proper diumenge la ciutadania del Regne d’Espanya est\u00e0 cridada a les urnes. Ara per ara, mentre no hi posem remei, els catalans tamb\u00e9 hi estem cridats. Ja s\u00e9 que emprenya una mica aix\u00f2 d’anar a votar per configurar la … Continua llegint