Avui vull parlar d’un bon amic. Un amic amb qui hem compartit lluita sindical i amb qui compartim altres aspectes comuns. El Joan \u00e9s una persona compromesa amb el present i amb el futur del nostre pa\u00eds, sobretot comprom\u00e8s amb les classes populars. El vaig con\u00e8ixer essent ell el meu secretari general a Comissions Obreres. Crec que no diria cap mentida si afirmo que vam sintonitzar molt r\u00e0pidament. Diria, fins i tot, que va valorar-me en escreix. Sempre ha tingut paraules d’\u00e0nim i suport cap a la meva tasca concreta d’acci\u00f3 sindical en el si d’una empresa. Mai podr\u00e9 agrair-li prou la seva actitud. Mai podr\u00e9 agrair-li prou la seva\u00a0total disponibilitat. Sempre que l’hem necessitat ha estat a la nostra disposici\u00f3. Per tant, m\u00e9s que\u00a0parlar d’un company de fatigues sindicals, ja comprendreu que parlar\u00e9 d’un amic.<\/p>\n
Format en el si d’una fam\u00edlia compromesa amb la lluita dels drets laborals dels treballadors del nostre pa\u00eds, el seu pare va ser cofundador de les\u00a0Comissions Obreres\u00a0l’any 1964. El seu pare va tastar la pres\u00f3, aix\u00ed com ell mateix va ser detingut anys despr\u00e9s pel seu comprom\u00eds durant una \u00e8poca prou dif\u00edcil de repressi\u00f3. La seva formaci\u00f3 gira al voltant del m\u00f3n del dret. Quan va deixar la secretaria general del sindicat va retornar a la tasca docent universit\u00e0ria. Ara ha\u00a0fet un pas coherent amb la seva traject\u00f2ria. Ha decidit acceptar la proposta d’encap\u00e7alar la candidatura al congr\u00e9s dels diputats per Iniciativa per Catalunya. Un pas valent. Un pas com tants altres ha pres a la seva vida.<\/p>\n
Fa pocs anys va acceptar la invitaci\u00f3 que li vaig fer per participar en un cicle de confer\u00e8ncies que des d’Esquerra Republicana de Catalunya de Valls es va organitzar per a debatre\u00a0el futur de la nostra naci\u00f3. Va acceptar encantat i em va dir que aix\u00f2 li va permetre estructurar el seu pensament pol\u00edtic. Un pensament que ell ja havia posat a la pr\u00e0ctica\u00a0al llarg de la seva vida, per\u00f2 que el comprom\u00eds de fer la confer\u00e8ncia l’havia portat a donar una estructura\u00a0al seu pensament capa\u00e7 de ser transmesa amb paraules. Particularment, vaig trobar encertats els seus raonaments. El Joan i jo tenim\u00a0en com\u00fa v\u00e0ries coses, des del seu amor a la muntanya, passant per la lluita sindical i un amor profund a la nostra terra.<\/p>\n
Ser\u00e0 la primera vegada que el Joan no tindr\u00e0 el meu vot en presentar-se per ostentar la representativitat d’un col\u00b7lectiu. Entre altres coses perqu\u00e8 ell es presenta\u00a0en una circumpscripci\u00f3 electoral que no \u00e9s la meva. He de recon\u00e8ixer que aquest detall t\u00e8cnic m’allibera d’una contradicci\u00f3 interna que podria sentir si jo tingu\u00e9s l’opci\u00f3 de donar-li el meu vot. Aix\u00f2 \u00e9s un descans per a mi. El joan coneix\u00a0el meu pensament pol\u00edtic. Crec que els nostres posicionaments no estan gaire lluny. Potser ens separa l’horitz\u00f3 que ell i jo pretenem per a la nostra naci\u00f3. Crec que\u00a0ell i jo compartim els objectius, per\u00f2 divergim en la manera com poder aconseguir plenament aquest horitz\u00f3. La seva via, la que honestament defensa, jo la crec irreal. Irreal per la pr\u00f2pia hist\u00f2ria de conviv\u00e8ncia entre Catalunya i Espanya. Jo comparteixo amb ell que els lligams emocionals entre els espanyols i els catalans s\u00f3n innegables, per\u00f2 divergim en el fet que\u00a0ell encara t\u00e9 esperances de poder gestionar-los dins una forma jur\u00eddica i pol\u00edtica que ens mantingui junts.<\/p>\n
Sigui com sigui, li desitjo al Joan tot el bo i millor que hom\u00a0pot desitjar a un amic. Molta sort en els resultats. No li desitjo sort en\u00a0les responsabilitats que\u00a0assumir\u00e0 perqu\u00e8 no tinc cap mena de dubte que no la necessita. Estic segur que exercir\u00e0 la responsabilitat que els electors li donaran amb total honestedat i efici\u00e8ncia. I no dubto que\u00a0ho far\u00e0\u00a0amb un comportament \u00e8tic indestructible. A nivell personal ens uneix tot, a nivell pol\u00edtic nom\u00e9s ens separa la f\u00f3rmula que ell i jo defensem per a dur a terme els mateixos objectius.<\/p>\n
El pas que ha fet el Coscu honora la pol\u00edtica, us ho puc assegurar. Estic content del pas que ha fet perqu\u00e8 s\u00e9 que no ha estat un rampell, sin\u00f3 que ha estat meditat en profunditat. L’anada a Madrid no li deparar\u00e0 cap mena de sorpreses, en t\u00e9 experi\u00e8ncia a nivell sindical, on ha tingut\u00a0ocasi\u00f3 de defensar permanentment el nostre car\u00e0cter nacional. I sempre ho ha fet amb fermesa i sense dubtar.<\/p>\n
D’amic a amic, doncs, Joan, et desitjo molta sort en la teva nova etapa. S\u00e9 que\u00a0hi deixar\u00e0s la pell per defensar els interessos de la nostra naci\u00f3 i de les classes populars per\u00a0les que has dedicat temps i esfor\u00e7os al llarg de la teva dilatada vida. I et dono les gr\u00e0cies a l’avan\u00e7ada perqu\u00e8 s\u00e9 que respectar\u00e0s que jo tamb\u00e9 em mantingui fidel al meu pensament pol\u00edtic pel qual intento posar el meu granet d’arena dia rere dia. \u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui vull parlar d’un bon amic. Un amic amb qui hem compartit lluita sindical i amb qui compartim altres aspectes comuns. El Joan \u00e9s una persona compromesa amb el present i amb el futur del nostre pa\u00eds, sobretot comprom\u00e8s amb … Continua llegint