La setmana passada ens va arribar la not\u00edcia que el coronel Gaddafi havia mort. No vull ser pol\u00edticament correcte i per tant no dir\u00e9 que se m’hagi escapat cap llagrimeta per l’assassinat del coronel. No ha estat aix\u00ed. Per\u00f2 com a persona que creu en el dret i la just\u00edcia com a principis rectors\u00a0de la conviv\u00e8ncia humana, tamb\u00e9 he de dir que no m’he alegrat de la not\u00edcia. Em temo que la mort del coronel no aportar\u00e0 un benefici molt gran als habitants de L\u00edbia. S’ha acabat un r\u00e8gim dictatorial i despietat, aix\u00f2 \u00e9s cert, per\u00f2 alg\u00fa gosaria\u00a0afirmar que no en vindr\u00e0 un altre de semblant?<\/p>\n
L’organ rector de la transici\u00f3 l\u00edbia ja ha dit que el nou estat es basar\u00e0 en la llei isl\u00e0mica, la sharia. Aix\u00f2 \u00e9s com passar del foc a les brases. Recordem l’Afganistan on encara hi\u00a0ha milers de tropes occidentals lluitant contra els talibans mentre pels carrers de Kabul es passegen els guardians de la fe apallissant les dones que gosen anar sense burka o contra qui mostri qualsevol\u00a0feblesa davant la llei isl\u00e0mica. Ha millorat la situaci\u00f3 de la dona a l’Afganistan? Els drets humans m\u00e9s elementals hi s\u00f3n presents?<\/p>\n
Ning\u00fa tenia cap mena d’inter\u00e8s a agafar al coronel Gaddafi viu. Estic segur que hi havia una consigna clara, calia trobar-lo mort o si se’l trobava viu, passar-lo immediatament per les armes. Gaddafi era un personatge inc\u00f2mode. Pels libis, segur, per\u00f2 encara ho era m\u00e9s per occident. Un Gaddafi viu i davant un tribunal internacional hagu\u00e9s fet pujar els colors de la cara a m\u00e9s d’un governant europeu i nord-americ\u00e0. No cal anar gaire lluny per recordar com el coronel va passar\u00a0de ser\u00a0l’enemic n\u00famero u a rebre els honors de les cancelleries europees i americanes. La missi\u00f3 de l’OTAN a L\u00edbia\u00a0era la de protegir la poblaci\u00f3 civil, aquest era el mandat que tenia. Un convoi de cotxes que fugia de L\u00edbia va ser bombardejat pels avions de l’OTAN per deixar-lo a merc\u00e8 de les mil\u00edcies. No es podia permetre que Gaddafi en sort\u00eds viu i pres o fugit en un pa\u00eds ve\u00ed.<\/p>\n
La mort de Gaddafi ha fet respirar m\u00e9s d’un govern occidental. Per\u00f2 haur\u00e0 servit per posar fi a la inhumana vida de milers de libis? Ho dubto. Els pr\u00f2xims mesos ho veurem. Ning\u00fa sap les ganes que tinc d’equivocar-me, per\u00f2\u00a0intentant no ser pedant, he de recon\u00e8ixer que poques vegades equivoco els meus vaticinis, exceptuant els que em concerneixen a mi, \u00e9s clar. La mort de Gaddafi no \u00e9s bona per la civilitzaci\u00f3 que volem defensar. Desitjo que, si m\u00e9s no, ho sigui per als libis. La fi d’un r\u00e8gim dictatorial s\u00ed que \u00e9s una bona not\u00edcia, sempre que no sigui per imposar-ne un altre, ni que sigui sota unes formes m\u00e9s democr\u00e0tiques. Temps al temps.\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La setmana passada ens va arribar la not\u00edcia que el coronel Gaddafi havia mort. No vull ser pol\u00edticament correcte i per tant no dir\u00e9 que se m’hagi escapat cap llagrimeta per l’assassinat del coronel. No ha estat aix\u00ed. Per\u00f2 com … Continua llegint