![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/10\/4-de-9-23-10-11.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ja ha passat Santa \u00darsula i les colles vallenques han acabat la seva temporada oficial. Queda alguna sortida encara, per\u00f2, el que s’havia de fer ja est\u00e0 fet. Pot quedar alguna petita sorpresa, per\u00f2 l’habitual \u00e9s que passat Santa \u00darsula la cosa ja es desinfli. Avui no vull parlar de castells. Cadasc\u00fa far\u00e0 la seva pr\u00f2pia valoraci\u00f3 de la temporada castellera. Jo no la far\u00e9 pas ara, per\u00f2 no descobrir\u00e9 res si dic que la Colla Joves Xiquets de Valls ha estat, en general, per sota de les seves possibilitats, per\u00f2 el repte de la fira vallenca era acabar la temporada no sense descarregar un castell de nou, cosa que se’ns ha resistit durant tot l’any; per\u00f2 no hem aconseguit l’objectiu que ens hav\u00edem proposat de fer el cinc de vuit i el tres de nou amb folre descarregats. Per\u00f2 com deia, no vull parlar de castells en sentit estricte. Del que vull parlar \u00e9s de la colla. De la premissa necess\u00e0ria que ens\u00a0ha de permetre fer castells, i grans castells.<\/p>\n
Acabada la temporada \u00e9s moment de parlar-ne. Ara vindran les festes de l’entitat, despr\u00e9s l’assemblea\u00a0o assemblees per a escollir noves directives. Entre una cosa i l’altra, crec que \u00e9s imprescindible fer un gran debat\u00a0obert i participatiu entre tots\u00a0els membres de la colla. Un debat necessari i imprescindible. Seri\u00f3s i civilitzat. Un debat que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de persones, noms i cognoms. Un debat entre persones adultes que lliurement hem decidit dedicar-nos al noble art de fer castells en el si d’una entitat anomenada Colla Joves Xiquets de Valls. Una entitat de pes en la hist\u00f2ria dels castells i que vol seguir\u00a0sent part important en el m\u00f3n casteller, un m\u00f3n casteller cada vegada m\u00e9s competitiu i exigent. Crec que no podem comen\u00e7ar una nova temporada, ni escollir una nova direcci\u00f3, sense que es produeixi aquest debat. \u00c9s imprescindible que el fem, si volem seguir comptant i pesant en la castell\u00edstica actual. Amb la intenci\u00f3 d’ajudar vull apuntar algunes coses. Potser apuntar\u00e9 m\u00e9s preguntes que respostes, potser concretar\u00e9 algunes intuicions del qu\u00e8 no haur\u00edem de ser, m\u00e9s que donar receptes o solucions. Aquestes, crec, les hem de bastir entre totes i tots.<\/p>\n
La colla necessita canviar. Necessitem canvis a nivell col\u00b7lectiu, per\u00f2 tamb\u00e9 a nivell personal. Un canvi de mentalitat i d’actitud. Un primer pas l’hem de fer en l’acceptaci\u00f3 que el col\u00b7lectiu, la colla, est\u00e0 per damunt de les individualitats<\/strong>. Massa sovint ens trobem en disputes m\u00e9s pr\u00f2pies de canalla\u00a0que no pas de persones adultes. Aix\u00f2 ho veiem amb actituds\u00a0guiades per un afany de protagonisme personal. Si jo no pujo en tal\u00a0o qual castell, m’enfado i adopto una actitud infantil. Comen\u00e7o a fer la punyeta al cap de colla i de retruc a la colla sencera. Si puja aquell jo no pujo, o si no puja aquell, jo no pujo. Ho he sentit massa vegades. Ens creiem imprescindibles i intocables. Una tal actitud \u00e9s comprensible en criatures de deu o\u00a0dotze anys, per\u00f2 \u00e9s impr\u00f2pia de persones fetes i refetes. Aquesta actitud \u00e9s i ha estat un tap per a nous potencials castellers i castelleres. Hem condemnat, amb aquesta actitud, a moltes persones amb il\u00b7lusi\u00f3 a l’ostracisme. I segurament sense adonar-nos-en\u00a0hem hipotecat el present i el futur de la nostra colla. Cal que canviem el xip. Cal ser generosos i acceptar que a vegades cal quedar-nos a terra per donar opcions i alternatives a altres persones. Cal un cert sacrifici en l’ego de cadasc\u00fa. Pel b\u00e9 de la colla.<\/p>\n Ens cal tamb\u00e9 acceptar que no \u00e9s bona la supremacia exagerada dels xiquets i xiquetes que pugen als castells o van als folres en detriment de\u00a0les persones que formen part de la pinya<\/strong>.\u00a0Una idea com aquesta \u00e9s imprescindible pel\u00a0bon funcionament i cohesi\u00f3 d’una colla. Els uns no serien capa\u00e7os de fer castells sense els altres. Tots som peces importants sense les quals no far\u00edem castells. Cal escoltar tothom i valorar la seva aportaci\u00f3. He tingut la sort\u00a0de participar en diverses posicions dins un castell, des de fer de crossa, darrera el baix, agulla, pujar als primers folres, formar part de la pinya, i ara ser una de les \u00faltimes peces de la colla, la que tanca les pinyes i col\u00b7labora com pot i en el qu\u00e8 pot. I us asseguro que en totes aquestes funcions i he trobat la meva utilitat. La for\u00e7a i la garantia d’una colla resideix en el potencial de tot el col\u00b7lectiu i\u00a0en l’apotaci\u00f3 individual de tots i cadascun dels seus membres<\/strong>. L’un factor \u00e9s indissociable de l’altre. I cadascun aporta valor a la colla.<\/p>\n Una altra cosa que cal tenir en compte \u00e9s la formaci\u00f3. Tothom ent\u00e9n que cal un aprenentatge per a fer castells, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s ho apliquem a les persones que pugen i a la canalla. Pensem que els castells es basen en una t\u00e8cnica que hem heredat dels nostres avantpassats i que hem millorat amb l’aportaci\u00f3 de les generacions actuals. Per\u00f2 la t\u00e8cnica i formaci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria en tots els llocs i funcions d’un castell. Avui, a m\u00e9s a m\u00e9s, hi hem incorporat una major sensibilitat en q\u00fcestions com la seguretat. Aix\u00ed, doncs, els castells no es fan per una simple aglomeraci\u00f3 de gent apinyada a la seva base desordenadament i un altres que s’emperren an\u00e0rquicament els uns sobre els altres. Cal que ens formem permanentment i\u00a0ens adaptem a noves t\u00e8cniques que optimitzin els recursos\u00a0humans\u00a0de qu\u00e8 disposem<\/strong>. Es tracta de treure el millor reultat amb el m\u00ednim esfor\u00e7 i amb la major efici\u00e8ncia. Per\u00f2 l’esfor\u00e7 hi ha de ser, el treball previ tamb\u00e9, aix\u00ed com la planificaci\u00f3 i el treball per trobar a cadasc\u00fa el lloc m\u00e9s idoni a les seves caracter\u00edstiques i al seu potencial.<\/p>\n \u00c9s imprescindible, tamb\u00e9 una acceptaci\u00f3 del principi d’autoritat. En un marc de participaci\u00f3 i debat hem de tenir clar que hi ha unes persones a qui hem donat una responsabilitat i autoritat perqu\u00e8 prengui decisions. Amb una actitud participativa hem d’acceptar i no q\u00fcestionar permanentment l’autoritat amb que hem revestit temporalment certes persones<\/strong>.\u00a0Per altra banda, la persona a qui democr\u00e0ticament hem donat aquesta responsabilitat ha d’actuar escoltant de forma receptiva tothom. Tots els\u00a0membres de la colla. Avui en dia\u00a0\u00e9s inconcebible l’exercici unipersonal de l’autoritat en una colla de castells. Li caldr\u00e0\u00a0rodejar-se d’un nucli fort que l’assessori\u00a0 i l’ajudi en la seva funci\u00f3. Un equip que es responsabilitzi d’una pe\u00e7a tan important en una colla com la canalla, de qui s’ha de fer una gesti\u00f3 integral, t\u00e8cnica, educativa, emocional. El cap de la canalla haur\u00e0 de comptar amb un equip s\u00f2lid que tingui en compte tots aquests vessants i haur\u00e0 de decidir els integrants per a cada castell, donant joc a\u00a0que el major nombre de canalla participi en els diversos poms de dalt.\u00a0Els castells, des del meu punt de vista, necessiten el m\u00e0xim de diversificaci\u00f3 possible.\u00a0Cal perseguir tenir diferents poms de dalt, igual que diferents baixos, segons, ter\u00e7os, quarts, etc.\u00a0En definitiva, per\u00f2, ni que els temps actuals i les necessitats organitzatives demanin molta m\u00e9s col\u00b7laboraci\u00f3 i participaci\u00f3 que abans, l’exercici de l’autoritat en una colla \u00e9s un factor indefugible que cal exercir<\/strong>. I la resta hem de respectar. Ja arribar\u00e0 el moment de passar compte dels resultats assolits.<\/p>\n Renovaci\u00f3<\/strong>. Una colla ha de renovar permanentment els integrants dels castells. Integrant noves persones, donant descans a unes altres, sense que es produeixi estancament. Aprofitant les persones que\u00a0baixen de pisos superiors i donant oportunitats a persones que directament puguin ser aprofitats en un lloc determinat sense que hagin passat per altres llocs en\u00a0l’estructura pr\u00f2pia del castell. Avui\u00a0en dia tenim joves amb ganes, que fan esport, amb un f\u00edsic envejable i que veuen frustrades les seves expectatives. Per\u00f2 sempre caldr\u00e0 no oblidar que la seva aportaci\u00f3 ha de\u00a0ser posada al servei dels interessos col\u00b7lectius. I els que han d’anar deixant pas que no es preocupin,\u00a0hi ha\u00a0m\u00faltiples llocs on poder desenvolupar una tasca productiva per la colla. Ning\u00fa s’acaba mai de retirar en una colla de castells. Admiro aquelles persones\u00a0que amb seixanta i setanta anys encara posen una m\u00e0 al final del cord\u00f3 i que donen tot el que la seva condici\u00f3 f\u00edsica els permet.<\/p>\n Finalment, amb tots aquests ingredients i altres que se m’escapen, amb aquestes actituds no tinc cap dubte que la colla Joves, la que em preocupa perqu\u00e8 \u00e9s la meva, assolir\u00e0 m\u00e9s aviat o m\u00e9s tard\u00a0tot all\u00f2 que es proposi. Amb la implicaci\u00f3 de tothom. Crec que punts com els apuntats i d’altres s\u00f3n q\u00fcestions a consensuar pr\u00e8viament abans d’escollir les persones que durant un temps determinat han de liderar la nostra colla. Segurament s\u00f3n punts importants, o no, per a qualsevol organitzaci\u00f3, per\u00f2 tothom comprendr\u00e0 que m’interessa la bona marxa de les organitzacions a les que pertanyo. \u00a0Si no debatem sobre aquestes coses, nom\u00e9s canviarem uns noms pels d’uns altres, per\u00f2 seguirem arrossegant els d\u00e8ficits que ens impedeixen consolidar els nostres \u00e8xits castellers. Tant de bo sapiguem afrontar aquest moment amb la serenitat que cal per fer-ho. Les bones idees poden sorgir de les persones que menys pensem. Els uns ho faran des de la seva experi\u00e8ncia, altres ho faran amb la il\u00b7lusi\u00f3 que nom\u00e9s els nous vinguts poden aportar. Si ho fem com una colla de deb\u00f2 en sortirem refor\u00e7ats, si ho fem com una banda d’arreplegats, caurem en un pou d’on ens ser\u00e0 dif\u00edcil de sortir. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja ha passat Santa \u00darsula i les colles vallenques han acabat la seva temporada oficial. Queda alguna sortida encara, per\u00f2, el que s’havia de fer ja est\u00e0 fet. Pot quedar alguna petita sorpresa, per\u00f2 l’habitual \u00e9s que passat Santa \u00darsula … Continua llegint