{"id":184,"date":"2011-09-25T12:07:02","date_gmt":"2011-09-25T12:07:02","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=184"},"modified":"2011-09-25T12:07:02","modified_gmt":"2011-09-25T12:07:02","slug":"trilogia-castellera-punt-i-final","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/09\/25\/trilogia-castellera-punt-i-final\/","title":{"rendered":"Trilogia castellera. Punt i final!"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

En el Yijing, el mil\u00b7lenari llibre dels canvis xin\u00e8s hi llegim: “La paraula fren\u00e8tic indica alg\u00fa que sap quan avan\u00e7a, per\u00f2 no quan ha de fer-se enrere; alg\u00fa que sap com preservar la vida, per\u00f2 no com renunciar-hi; alg\u00fa que sap com guanyar, per\u00f2 no com perdre. Com podr\u00edem dir que una persona aix\u00ed \u00e9s un savi? Per\u00f2 quan una persona sap quan ha d’avan\u00e7ar i quan ha de tornar enrere, preservar la vida i saber com renunciar-hi, sense desviar-se ni una mica de la rectitud, d’aquesta s\u00ed que podem dir que \u00e9s un savi.”<\/em><\/p>\n

Amb aquest apunt vull posar fi a la trilogia que he dedicat al tema casteller arran de la delicada situaci\u00f3 que la Colla Joves Xiquets de Valls est\u00e0 travessant. No vull dir que no parlar\u00e9 m\u00e9s de castells, sin\u00f3 que els tres darrers escrits, amb aquest incl\u00f2s, formen un conjunt harm\u00f2nic.<\/p>\n

Vull fer servir un paral\u00b7lelisme que hem viscut en les darreres setmanes i que pertany a l’\u00e0mbit de l’esport. Concretament al futbol. Els inicis de l’actual temporada han despertat veus d’alarma sobre el Bar\u00e7a. Hi havia qui deia que el Bar\u00e7a estava en crisi. Que s’acabava un cicle. Tot per uns resultats inusuals de l’equip blaugrana. Despr\u00e9s dels partits amb el Val\u00e8ncia i l’At. de Madrid, em sembla que ja ning\u00fa no sost\u00e9 aquesta idea. El Bar\u00e7a de Guardiola ha demostrat a alguns incr\u00e8duls que el projecte esportiu del Bar\u00e7a ve de lluny i que est\u00e0 per damunt d’un resultadisme estret de mires. Est\u00e0 per damunt d’uns resultats no massa prometedors i conjunturals. \u00c9s s\u00f2lid i, per tant, res no el fa desviar del seu cam\u00ed. S\u00f3n ja unes desenes d’anys d’\u00e8xit i il\u00b7lusi\u00f3 per damunt d’un mal resultat. Despr\u00e9s d’un mal resultat, hom no es queda llepant-se les ferides, sin\u00f3 que reempr\u00e8n el cam\u00ed i es posa a treballar de nou, fidel a un projecte tra\u00e7at.<\/p>\n

En contraposici\u00f3 tenim el R. Madrid. Un club que no sap massa on va. Que ha tingut\u00a0no s\u00e9 quants presidents i entrenadors en els darrers anys. Que no t\u00e9 projecte. No hi ha const\u00e0ncia, ni paci\u00e8ncia. Un model que no els ha dut a l’\u00e8xit des de fa molt de temps. En canvi, el Bar\u00e7a dels nosters temps ha canviat entrenadors i directives per\u00f2 s’ha mantingut fidel a un estil i a una manera de fer que s’ha mantingut invariable. Combina el talent i el treball. L’un sense l’altre no obt\u00e9 resultats. El talent\u00a0\u00e9s important, per\u00f2 si va acompanyat del treball constant i seri\u00f3s, \u00e9s imbatible. Pot perdre un partit, per\u00f2 aix\u00f2 no far\u00e0 tremolar, ni q\u00fcestionar el model. Quan han desaparegut les urg\u00e8ncies han vingut els resultats.<\/p>\n

En els castells passa el mateix. La\u00a0Joves vallenca ha semblat massa al R. Madrid. La Joves vallenca\u00a0ha tingut, i encara t\u00e9, talent, molt de talent. Per\u00f2 li ha mancat treball. I aix\u00f2 no \u00e9s nou d’ara. \u00c9s un tret caracter\u00edstic nostre. Ho hem confiat tot al talent i sovint el talent sol no \u00e9s suficient. Ens ha faltat treball i const\u00e0ncia. Fe. Creure en un projecte, en una manera de fer que demana esfor\u00e7, sacrifici, const\u00e0ncia, saber-se sobreposar. Tothom est\u00e0 exposat a un mal resultat, a una mala actuaci\u00f3. Per\u00f2 nom\u00e9s els grans estan capacitats a sobreposar-se. Nom\u00e9s els savis saben que cal saber guanyar, com saber perdre. Per\u00f2 guanyar o perdre \u00e9s una cosa moment\u00e0nia. L’\u00e8xit a curt termini no \u00e9s estable. Nom\u00e9s el pot seguir el frac\u00e0s. Aix\u00ed, doncs, hem estat capa\u00e7os del millor i del pitjor. Necessitem canviar el\u00a0nostre model.<\/p>\n

Ens cal un model que estigui per damunt de les individualitats. Per damunt d’uns dirigents o altres. Un model que combini l’aportaci\u00f3 individual de tots i cadascun de nosaltres, amb la mirada posada en el conjunt, en la colla entesa com a col\u00b7lectiu. Tenim a les nostres files grans castellers i castelleres, xiquets i xiquetes que res no tenen a envejar d’altres. Hem tingut grans caps de colla, grans presidents, grans\u00a0caps de canalla. Per\u00f2 ens ha faltat un fil conductor que ens don\u00e9s continu\u00eftat. Sembla que\u00a0cada nou responsable hagi de trencar amb\u00a0el llegat dels seus predecessors. I aix\u00f2 \u00e9s un error immens. Enlloc d’aprofitar els talents de les persones, els hem gaireb\u00e9 foragitats. No podem desaprofitar\u00a0la saviesa castellera que\u00a0hem acumulat al llarg dels anys. Ans al contrari, l’hem d’aprofitar. Si l’habilitat i la for\u00e7a de cada un dels dits de la nostra m\u00e0 la volem utilitzar de forma individual, no aconseguirem el mateix resultat que si tanquem el puny i sumem tots aquests talents com una pinya inquebrantable. Si a aix\u00f2 hi sumem un entrenament, una forma de treballar, un objectiu a mig i llarg termini, serem indestructibles, fins i tot davant del frac\u00e0s. No fer-ho aix\u00ed ens fa febles i petits.<\/p>\n

Aquella fotografia que acompanya el meu primer apunt d’aquesta trilogia\u00a0ha de ser el\u00a0que hem de mantenir.\u00a0Petits i grans, nous i antics, homes i dones. Aquella fotografia mostra la nostra for\u00e7a. Tot el que no s’assembli a aquella foto ens debilita.\u00a0Per la nostra colla hi ha passat molta gent, moltes persones. N’hi ha que porten molts anys, altres s’hi han afegit darrerament. Per\u00f2 tots tenim unes habilitats i una capacitat de treball que si les posem en pr\u00e0ctica i al servei del col\u00b7lectiu ens dur\u00e0 a l’exit. No a un \u00e8xit ef\u00edmer, sin\u00f3 a un \u00e8xit indestructible. Un \u00e8xit que no far\u00e0 trontollar ni una mala actuaci\u00f3, ni una mala estrat\u00e8gia puntual. Ens podem unir en un projecte que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del resultat temporal. Que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de si mana un o mana un altre. Una colla que sigui la suma dels valors individuals de petits i grans que donin valors i valor al que fem i perseguim.<\/p>\n

Jo he estat uns anys inactiu. Ara torno a estar en condicions d’aportar el meu granet de sorra, no pas pensant en el meu \u00e8xit, ni en l’\u00e8xit d’un cap de colla o un president, sin\u00f3\u00a0en el d’una colla sense la qual\u00a0els castells no serien el que s\u00f3n. Cadascun de nosaltres tenim el dret a tenir la nostra opini\u00f3, la nostra idea, els nostres objectius, per\u00f2 per damunt de la nostra visi\u00f3 particular han d’imperar els valors de la Colla Joves Xiquets de Valls. Talent, treball, const\u00e0ncia, saber guanyar i saber perdre, saber-nos aixecar, confiar en les nostres possibilitats. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no se’ns donar\u00e0 com per art de m\u00e0gia. Nom\u00e9s ho obtindrem amb la nostra petita aportaci\u00f3, petites aportacions que bastiran un potencial envejable.<\/p>\n

Acabo com he comen\u00e7at, amb unes cites del Yijing: “Tothom retornar\u00e0 al seu origen, tot i fer-ho per diferents camins; finalment hi ha un acord total, malgrat els centenars de maneres diferents de pensar que hi ha. Si hom intenta sorgir saltant constantment, el resultat ser\u00e0 nefast. La persona noble, empobrida, no oblida la meta; quan est\u00e0 satisfeta, no oblida les p\u00e8rdues<\/em>.”\u00a0\u00a0\u00a0I jo hi afegiria: I a l’inrev\u00e9s.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 En el Yijing, el mil\u00b7lenari llibre dels canvis xin\u00e8s hi llegim: “La paraula fren\u00e8tic indica alg\u00fa que sap quan avan\u00e7a, per\u00f2 no quan ha de fer-se enrere; alg\u00fa que sap com preservar la vida, per\u00f2 no com renunciar-hi; alg\u00fa … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,7],"tags":[],"class_list":["post-184","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-personal","category-valls"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/184","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=184"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/184\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}