{"id":176,"date":"2011-09-19T08:15:07","date_gmt":"2011-09-19T08:15:07","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=176"},"modified":"2011-09-19T08:23:36","modified_gmt":"2011-09-19T08:23:36","slug":"la-joia-de-la-corona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/09\/19\/la-joia-de-la-corona\/","title":{"rendered":"La joia de la corona"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

En el darrer apunt vaig parlar per primer cop sobre tem\u00e0tica castellera en el meu bloc, tant l’actual, com l’antic, i avui segueixo amb aquesta tem\u00e0tica. Parlar de castells des de Valls sempre ha estat una mica pelut, els castells a Valls\u00a0s\u00f3n una q\u00fcesti\u00f3 que toca la fibra de qualsevol vallenc de socarrel. Com que en el meu cas no depenc de cap mitj\u00e0, ni em fa cap mena de por rebre qualsevol bufetada de qualsevol banda, ho faig amb tota llibertat. No en s\u00f3c cap expert, per\u00f2 s\u00ed que he vist castells i he viscut la festa castellera des que el meu pare ens portava a les places d’arreu del Camp i el Pened\u00e8s. Despr\u00e9s han estat molts anys de participaci\u00f3 directa a la meva colla, la\u00a0Joves Xiquets de Valls.<\/p>\n

Deixant de banda els proleg\u00f2mens, entro a matar. Avui vull parlar d’una pe\u00e7a essencial dels castells, el pom\u00a0de dalt. La canalla que en solem dir. No descobrir\u00e9 res si afirmo amb contund\u00e8ncia que el pom de dalt, la canalla, \u00e9s la joia de la corona dels castells, del qu\u00e8 fa anys en d\u00e8iem gen\u00e8ricament els\u00a0Xiquets de Valls, de la mateixa manera que hom parlava de Ball de Valencians o balll de gitanes, sense que ni els uns fossin valencians, ni els altres gitanos.<\/p>\n

B\u00e9, no ens desviem del tema principal, el pom de dalt i gen\u00e8ricament la canalla. Enguany jo mateix s\u00f3c m\u00e9s sensible a aquesta joia de la corona per motius familiars, ja que la meva petitona ha comen\u00e7at a assajar amb la colla vermella amb unes ganes immenses de provar de fer castells. Hi t\u00e9 una d\u00e8ria malaltissa. No deixa passar assaig i\u00a0entre setmana visualitza desenes de v\u00eddeos\u00a0de castells des d’internet. No ha passat encara la prova de foc. Algun\u00a0castell de cinc, i algun de sis a l’assaig sense enxaneta. Ja li arribar\u00e0 el seu moment. Quan li pregunto\u00a0si no li fa por, em diu que no, per\u00f2 que ho ha de provar. Si m’estenc tant en aquestes consideracions personals\u00a0\u00e9s per fer entendre que potser mai com ara havia\u00a0sigut tan sensible a la realitat dels poms de\u00a0dalt. Sempre he pensat, com molta gent, que ells s\u00f3n la joia de la corona dels castells, ara potser en diria ja el diamant.<\/p>\n

Crec que el tractament que una colla d\u00f3na a la seva canalla diu molt de la mateixa colla. Penso que \u00e9s primordial la preparaci\u00f3 t\u00e8cnica\u00a0que rep la canalla. A nivell general em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que\u00a0s’ha perdut qualitat t\u00e8cnica en aquest aspecte. Evidentment estic generalitzant, segurament trobar\u00edem alguna excepci\u00f3. A vegades em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que per algunes colles es tracta nom\u00e9s de fer que la mainada tiri amunt i ja est\u00e0.\u00a0La canalla hi posa molt de la seva part, per\u00f2 crec que veiem massa sovint passos\u00a0de m\u00e9s, posicions no massa ortodoxes. Crec que la causa \u00e9s un assaig insuficient en aquests aspectes. La finor i la rapidesa s\u00f3n importants, per\u00f2 han d’anar acompanyades amb una correcta t\u00e8cnica en l’ascensi\u00f3 i el descens. Crec que l’economia dels moviments hauria de regir la seva preparaci\u00f3 t\u00e8cnica. La investigaci\u00f3 m\u00e8dica ha ajudat\u00a0a millorar la seguretat dels xiquets i\u00a0xiquetes. Crec que ha estat un encert que persones de l’\u00e0mbit professional de la medecina i lligades a les colles s’hagin endinsat en aquest camp d’investigaci\u00f3. A vegades, des de Valls, ha semblat que menysten\u00edem aquests aven\u00e7os. Avui, sortosament, tothom accepta que la seguretat ha de ser una de les pautes que les colles no\u00a0han d’oblidar en l’activitat castellera. Crec que la correcta preparaci\u00f3 t\u00e8cnica tamb\u00e9 va en benefici de la seva seguretat. Per tant, les colles\u00a0tenen, des del meu punt de vista, una primera obligaci\u00f3 envers el pom de dalt que passa per\u00a0 donar-los una corercta preparaci\u00f3 t\u00e8cnica.<\/p>\n

\u00c9s suficient aix\u00f2? Jo crec que \u00e9s primordial, per\u00f2 no suficient. Crec que\u00a0una colla t\u00e9 m\u00e9s responsabilitats sobre la seva canalla i les seves fam\u00edlies. Els pares fan confian\u00e7a a les colles en el sentit que aquestes es preocuparan dels seus fills que ells els confien. Jo crec que en els temps actuals la responsabilitat de les colles ha de ser integral. Sempre s’ha tingut cura de premiar el seu esfor\u00e7 de diferents maneres, per\u00f2 crec que aix\u00f2 ja\u00a0no \u00e9s suficient. Fins i tot en el tema d’estimular-los amb premis crec que es pot innovar molt m\u00e9s, anant m\u00e9s enll\u00e0 del que tradicionalment s’ha fet. S\u00f3c conscient\u00a0que tota innovaci\u00f3 rep inicialment una dosi de rebuig, de resist\u00e8ncia a canviar les coses. \u00c9s una actitud molt\u00a0habitual i corrent en tots els \u00e0mbits de la vida. Per\u00f2 crec que es pot anar innovant molt m\u00e9s.<\/p>\n

Crec que les colles haurien de veure, tamb\u00e9, que la confian\u00e7a que reben de les\u00a0fam\u00edlies de la canalla ha de ser corresposta de forma m\u00e9s integral. Crec que caldria una implicaci\u00f3 en \u00e0mbits com el lleure, com l’educaci\u00f3, com la formaci\u00f3 integral com a persones. Crec que una colla hauria de ser, en certa manera, una extensi\u00f3, de la fam\u00edlia i l’escola. Si avui parlem de valors castellers, la colla ha de ser transmissora d’aquests valors i qu\u00e8 millor que comen\u00e7ar amb els m\u00e9s petitons. Alguns diran que\u00a0aquests no s\u00f3n els objectius d’una colla respecte de la seva canalla. Ho respecto, per\u00f2 crec que si la relaci\u00f3 colla-canalla s’ha de reduir al fet de pujar als castells,\u00a0aquesta \u00e9s una visi\u00f3 molt reduccionista i\u00a0utilitarista. Repeteixo que \u00e9s la meva opini\u00f3. Tamb\u00e9 s\u00e9 que algunes colles ja fan un treball\u00a0seri\u00f3s en aquest sentit, per\u00f2 crec que l’exig\u00e8ncia ha de ser molt clara.<\/p>\n

L’estructura t\u00e8cnica d’una colla demana una relaci\u00f3 intr\u00ednseca entre el cap de colla i el seu\u00a0equip i\u00a0el cap de\u00a0la canalla i el seu equip. \u00c9s imprescindible. En aquesta relaci\u00f3 hi ha d’haver una entesa perfecta entre els dos equips. \u00c9s indispensable. Per\u00f2 la canalla necessita un envoltori m\u00e9s potent al seu voltant que vagi m\u00e9s enll\u00e0 que la preparaci\u00f3 purament t\u00e8cnica. Per fer aquesta funci\u00f3, no veig tan\u00a0necess\u00e0ria aquesta interrelaci\u00f3 que hi ha d’haver entre els diferents equips t\u00e8cnics. Fins i tot diria que aquest equip de la canalla pot\u00a0estar format per persones que no necess\u00e0riament comparteixin formes de fer, simpaties, etc amb els equips t\u00e8cnics. Crec en aquest sentit, que en certa manera, haurien de gaudir d’una autonomia important. Els seus objectius haurien de ser cohesionar el grup, donar-los un entorn de confian\u00e7a, tranquil\u00b7litat\u00a0i seguretat. Un entorn estable que els permet\u00e9s desenvolupar la seva activitat castellera i desenvolupar-los com a persones, amb valors. La canalla de les colles passen moltes hores assajant i amb persones de totes les edats. Haur\u00edem de donar-los valors, pautes de comportament, etc.<\/p>\n

Seria bo comptar amb la implicaci\u00f3 dels pares. A vegades, aquests no saben ben b\u00e9 quina ha de ser la seva funci\u00f3 i el seu paper. Caldria tenir protocols d’acolida tant de la canalla, com dels pares. L’objectiu hauria de ser una r\u00e0pida integraci\u00f3 en la colla que els acull. I aix\u00ed com en l’\u00e0mbit de l’escola parlem de la comunitat educativa, formada per pares, mestres i estudiants, en l’\u00e0mbit dels castells haur\u00edem de parlar de comunitat castellera, de colla en un sentit molt m\u00e9s ampli.<\/p>\n

No hauria de fer por provar noves coses, noves maneres de gestionar una part tan important, i fr\u00e0gil alhora, del fet casteller. La solidesa d’una colla v\u00e9 caracteritzada tamb\u00e9, i entre altres coses, per la manera com aquesta afronta el repte de donar a la seva canalla un entorn adient a la seva edat, al seu creixement personal i al seu gaudi. Si una colla no sap donar la import\u00e0ncia que t\u00e9 dotar-se d’uns equips\u00a0forts i potents de la canalla, potser caldria que es dediquessin a altres activitats i no als castells. No els poden deixar orfes. Tenim una responsabilitat davant d’ells i de les seves fam\u00edlies i cal correspondre-hi. Crec que en aquest aspecte hi ha molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer. Intercanvis d’experi\u00e8ncies, debats interns i externs dels objectius i les eines a utilitzar per a\u00a0dur-los a terme. De la mateixa manera que hem avan\u00e7at molt en els temes de la seguretat en els castells, haur\u00edem d’avan\u00e7ar en la descripci\u00f3 de la responsabilitat de les colles envers la canalla que se’ls confia. Amb els tipus de castells que avui es fan no \u00e9s estrany que h\u00e0gim progressat en el camp de la seguretat. Imagineu si no ho hagu\u00e9ssim fet. Si, molt\u00a0de tant en tant, hem de fer front a accidents no desitjats, imaginem-nos quina seria la realitat si no hagu\u00e9ssim avan\u00e7at en aquest aspecte.<\/p>\n

Haur\u00edem de treballar amb la canalla aspectes relatius a la seva seguretat, com donar-los un entorn de confian\u00e7a i\u00a0estabilitat, com afrontar l’exit i el frac\u00e0s, com educar-los en la cooperaci\u00f3 i en l’acceptaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia. Crec que les colles en general haurien de fer algun pas m\u00e9s en aquesta direcci\u00f3. Si m\u00e9s no, aquest\u00a0\u00e9s el meu punt de vista. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n

\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el darrer apunt vaig parlar per primer cop sobre tem\u00e0tica castellera en el meu bloc, tant l’actual, com l’antic, i avui segueixo amb aquesta tem\u00e0tica. Parlar de castells des de Valls sempre ha estat una mica pelut, els castells … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6,7],"tags":[],"class_list":["post-176","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-personal","category-valls"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}