{"id":167,"date":"2011-09-13T17:16:19","date_gmt":"2011-09-13T17:16:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=167"},"modified":"2011-09-13T17:24:15","modified_gmt":"2011-09-13T17:24:15","slug":"que-li-passa-a-la-colla-joves-xiquets-de-valls","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/09\/13\/que-li-passa-a-la-colla-joves-xiquets-de-valls\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 li passa a la Colla Joves Xiquets de Valls?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquest no est\u00e0 essent un bon any per a la Colla Joves Xiquets de Valls. Crec que no descubreixo res\u00a0amb aquesta afirmaci\u00f3 tan contundent.\u00a0Els n\u00fameros canten. Passada la diada nacional de Catalunya, la colla vallenca no ha aconseguit encara descarregar cap castell de nou pisos. \u00c9s una dada inusual per a una colla com la Joves, per\u00f2 \u00e9s ben real. En la passada diada de Sant F\u00e8lix hi haurien pogut posar remei si haguessin descarregat aquell quatre de nou amb folre que va acabar el gas quan ja el tenien a l’abast. D’haver-ho aconseguit, no hagu\u00e9s canviat gaire cosa. La forma en qu\u00e8 no es va descarregar aquell castell evidencia d’alguna manera el conjunt de problemes que pateix la colla. Alguns poden ser conjunturals, per\u00f2 altres, des del meu punt de vista, s\u00f3n m\u00e9s estructurals i gaireb\u00e9 consubstancials a la mateixa colla. El problema m\u00e9s greu que ha de solucionar la colla en aquests moments \u00e9s recuperar la fe en si mateixa. Creure en les seves possibilitats. Aix\u00f2 que \u00e9s tan f\u00e0cil de dir, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d’aconseguir. Aquesta fe en si mateixa necessita arguments per a ser una realitat. Uns arguments que nom\u00e9s es trobaran si hom s’imposa un seri\u00f3s treball d’introspecci\u00f3 i autocr\u00edtica. Aquest \u00e9s un exercici que a les colles vallenques sempre els ha costat de fer. Quan hom l’ha volgut exercir, sovint ha estat acusat d’opositor. En tinc experi\u00e8ncia d’aix\u00f2 que dic.<\/p>\n

Fa m\u00e9s de trenta anys que s\u00f3c de la Joves. Durant m\u00e9s de vint anys llargs he estat dels fidels que complien al llarg de cada temporada. Els darrers anys m’he retirat una mica per problemes amb la meva esquena, per\u00f2 els meus sentiments han rom\u00e0s inalterables. Els meus sentiments s\u00f3n vermells com la sang que corre per les meves\u00a0 venes. Durant alguna breu \u00e8poca vaig tenir alguna petita responsabilitat en l’organigrama de la colla. En la gesti\u00f3 de l’asseguran\u00e7a quan aquesta es gestionava encara des de cada colla, amb un episodi molt dolor\u00f3s que vaig viure. Anys m\u00e9s tard,\u00a0amb la responsabilitat de recuperar la revista de la colla que feia anys que havia deixat de publicar-se. Va ser una experi\u00e8ncia estimulant. Formar un equip de persones competent i comprom\u00e8s. Crear una nova presentaci\u00f3 de la revista, introducci\u00f3 del color a les seves p\u00e0gines, autosufici\u00e8ncia econ\u00f2mica. Vam aconseguir que fer la revista fos econ\u00f2micament rendible per a la colla, \u00e9s a dir, a la colla no li va suposar cap p\u00e8rdua econ\u00f2mica, sin\u00f3 al rev\u00e9s, vam tenir sempre guanys. Ning\u00fa, per\u00f2, no ens va regalar res. Vam haver de defensar a capa i espasa la nostra autonomia. No vam acceptar de cap manera la tutela ni la censura de la junta, cosa que\u00a0van intentar. Malgrat aquestes dificultats vam aguantar dues temporades en qu\u00e8 es van publicar tots els n\u00fameros que ens hav\u00edem proposat per temporada. Al final, per\u00f2, vam llen\u00e7ar la tovallola, pod\u00edem\u00a0admetre la cr\u00edtica, per\u00f2 no els pals a les rodes. Vam deixar la revista en una situaci\u00f3 envejable per tal que altres persones se’n fessin c\u00e0rrec, per\u00f2 la revista va deixar de sortir.<\/p>\n

En general, la revista crec que va tenir una bona acceptaci\u00f3, per\u00f2 les altes esferes no estaven contentes. Preferien una revista amb caire de patufet per a consum intern. Nosaltres vol\u00edem una revista de qualitat que fos valorada per tot el m\u00f3n casteller. No vol\u00edem un butllet\u00ed que present\u00e9s una realitat imagin\u00e0ria, no ens feia por l’autocr\u00edtica perqu\u00e8 enten\u00edem que era la forma de cr\u00e9ixer i millorar. Celebr\u00e0vem els \u00e8xits, per\u00f2 mir\u00e0vem de penetrar en les mancances de la colla. Alhora ofer\u00edem articles de prestigi i entrevistes de marcat car\u00e0cter hum\u00e0 dels nostres castellers. Alguns no compartien el nostre punt de vista. Per\u00f2 no volia parlar d’aix\u00f2 ara. Volia intentar d’aprofundir en les causes que\u00a0estan impedint a la colla Joves desenvolupar tot el seu potencial.<\/p>\n

El primer problema t\u00e9 a veure amb la foto que il\u00b7lustra aquest apunt. La foto que es va fer enguany amb molta de la gent que ha format part de la colla al llarg dels anys. La foto \u00e9s una mostra d’un dels problemes que hist\u00f2ricament arrossega la nostra colla. A la foto hi ha centenars de persones. Ens mostra un fet important. La colla s’ha anat renovant. Molt. Per mi que ja s\u00f3c un carrossa, \u00e9s dif\u00edcil\u00a0de con\u00e8ixer molta\u00a0de la gent que forma part de la colla actualment. \u00c9s\u00a0un bon senyal. Significa que en els darrers anys hi ha molta gent que s’ha incorporat a la colla. Aix\u00f2 haria de ser una bona not\u00edcia. Hi ha renovaci\u00f3 i, per tant, futur. El problema, per\u00f2, \u00e9s que no hi ha creixement. No aconseguim sumar. Les noves incorporacions no aconsegueixen sumar perqu\u00e8 tenim fugues per l’altra banda. Algunes fugues s\u00f3n degudes a gent que fa molts anys que fan castells i se n’han cansat, Seria bo poder sumar aquesta gent, ni que sigui amb un nivell de comprom\u00eds diferent al que han mantingut durant desenes d’anys. A alguns assajos i a les sortides importants de la temporada, les m\u00e9s emblem\u00e0tiques.<\/p>\n

N’hi ha d’altres que no han marxat per cansament. A alguns se’ls ha\u00a0convidat a marxar. Se’ls ha emp\u00e8s a fer-ho. Hi ha castellers que pugen a qui no\u00a0hem sabut explicar que mica a mica han de deixar pas a altres persones que tenen ganes de comen\u00e7ar i que necessiten oportunitats. Aix\u00f2 ha de ser compatible amb la concurr\u00e8ncia i la complicitat dels que han d’anar deixant pas. El ventall de castells d’avui dia donen m\u00e9s oportunitats que mai perqu\u00e8 hi hagi castells per tothom. Els nous necessiten els veterans per a aprendre’n i els veterans necessiten als nous per a poder descansar una mica. Cal tenir habilitat per poder fer possible aquesta conviv\u00e8ncia que interessa a tota la colla. Tant als que pugen, com als que van als folres, com als que formen part de la pinya. Els que formem part de la pinya ho podem il\u00b7lustrar molt b\u00e9. Molts hem passat per llocs de major protagonisme. Mica a mica, per\u00f2, hem anat deixant pas a saba nova, m\u00e9s fresca i vigorosa. Hem anat reculant. \u00c9s llei de vida. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que h\u00e0gim de ser menys valorats. Alguns, com jo mateix, no estem ja en condicions d’aportar la nostra for\u00e7a f\u00edsica, ja sigui\u00a0perqu\u00e8 estem\u00a0tocats o perqu\u00e8 l’edat ens fa quedar en un segon terme. Per\u00f2 seguim essent \u00fatils d’una manera o altra. Per tant, els responsables de la colla han de tenir l’habilitat per transmetre a tothom, ocupi la posici\u00f3 que ocupi, que la seva aportaci\u00f3 segueix essent \u00fatil. Reubicant-nos. Es tracta d’un simple reciclatge. No tothom ha de pujar en tots els castells. Els uns ho haurien de poder fer en el quatre i descansar en un tres, per exemple. \u00c9s una manera d’estimular m\u00e9s gent, alhora que tothom pot anar m\u00e9s descansat.\u00a0A ning\u00fa, per tant, se li ha de dir que no cal que vingui perqu\u00e8 no es compta amb ell. Aix\u00f2 nom\u00e9s ha d’estar reservat als\u00a0professionals de portar problemes.<\/p>\n

Un altre aspecte que, des del meu punt de vista, caldria millorar \u00e9s l’organitzaci\u00f3. Ara que jo em miro els castells m\u00e9s de fora, ho puc fer amb una certa dist\u00e0ncia. Talment com un observador. Veig molt moviment de gent sense\u00a0gaire esma. Fa bastants anys hav\u00edem aconseguit crear equips de persones que solien treballar sempre juntes en alguna posici\u00f3 del castell. Hi havia una persona que liderava\u00a0cada grup i tot un equip de gent que l’acompanyaven sempre. Ara em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que molta gent no sap on posar-se i veig alg\u00fa que va posant gent a la babal\u00e0 tot tapant forats que queden a la pinya.\u00a0Crec que cal buscar una major efici\u00e8ncia de les persones de\u00a0la que tenim, d’aquesta manera tamb\u00e9 donem una responsabilitat individual a cadascun de nosaltres.<\/p>\n

Una altra q\u00fcesti\u00f3 que crec que ens cal revisar \u00e9s l’estrat\u00e8gia. Hi ha d’haver una estrat\u00e8gia\u00a0global del qu\u00e8 volem aconseguir durant la temporada i del proc\u00e9s que ens ha de dur a aconseguir aquests objectius. Una estrat\u00e8gia adequada a la realitat de la colla i prou flexible per anar-se adaptant a les circumst\u00e0ncies, \u00e9s a dir a la consecuci\u00f3 o no dels objectius al llarg de la temporada i\u00a0als recursos de qu\u00e8 disposem en cada actuaci\u00f3 i assaig.\u00a0Despr\u00e9s hi ha una altra estrat\u00e8gia m\u00e9s concreta a cada actuaci\u00f3. Pot ser que ens hagu\u00e9ssim proposat un castell d’inici que el nombre de gent o les garanties que ens surti b\u00e9 facin aconsellable de modificar. Per exemple, en la darrera sortida, la de la diada nacional, vol\u00edem sortir de dos de vuit amb folre. A l’hora d’iniciar l’actuaci\u00f3\u00a0crec que era objectivament raonable modificar aquesta sortida.\u00a0Ho escric aix\u00ed perqu\u00e8 ho vaig comentar a la mateixa pla\u00e7a, no pas perqu\u00e8 ara ja s\u00e0piga que les coses no van anar b\u00e9. An\u00e0vem justos de gent Crec que amb perspectiva de les nostres actuacions anteriors, el raonable era sortir de quatre de vuit, el millor castell que tenim\u00a0enguany. Tamb\u00e9 crec, i aix\u00ed ho vaig comentar amb anterioritat a la pla\u00e7a, que un cop caigut el dos de vuit amb folre, no hav\u00edem d’haver tirat el tres de vuit. El tres enguany no ens ofereix garanties. Crec que el quatre hagu\u00e9s estat una opci\u00f3 m\u00e9s raonable. I despr\u00e9s un tres ben assegurat. A vegades actuem amb in\u00e8rcia. Hist\u00f2ricament el tres\u00a0ha estat el nostre castell, per\u00f2 enguany hi hem tingut problemes seriosos. No el podem donar per fet. Menys despr\u00e9s d’una caiguda.<\/p>\n

Voldria que tots aquests comentaris ning\u00fa no els vegi com una cr\u00edtica agra contra els actuals dirigents de la colla. M\u00e9s aviat s\u00f3n comentaris i reflexions oberts que volen tendir a un debat entre tots els que volem el bo i millor per la nostra colla, que crec que som la majoria. Jo no s\u00f3c ni de Pau, ni de Pere. S\u00f3c de la Joves. Imagino que aquesta afirmaci\u00f3 us resultar\u00e0 cre\u00efble si us dic que enguany la meva\u00a0filla petita ha comen\u00e7at a assajar amb la colla. Per tant, no desitjo el frac\u00e0s de ning\u00fa a costa de posar en risc la marxa de la colla. Entre altres coses perqu\u00e8 no tinc cap ganes que la meva filla es foti una garrotada. Per\u00f2 crec que valdria la pena pensar en totes\u00a0aquestes i altres coses.<\/p>\n

En un altre ordre de coses, em\u00a0sembla que enguany anem\u00a0justets de canalla. Tenim problemes al pom de dalt. Aquesta manca de fe en les nostres possibilitats, crec que s’ha encomanat a tot el pom de dalt. Caldria fer-hi alguna cosa. La canalla \u00e9s m\u00e9s llesta del qu\u00e8 sovint pensem. I la poca fe que tenim la palpen. I se’ls encomana. Dubten, se senten insegurs, s’atabalen a la sortida. Els hi hem de donar confian\u00e7a. Tot aix\u00f2 no es fa per si sol. Tots hi tenim responsabilitat, comen\u00e7ant pels actuals dirigents de la colla. Per\u00f2 els problemes els hem d’arranjar entre tots. I tots\u00a0vol dir tots. Amb un di\u00e0leg franc i sincer, deixant de banda enveges, ranc\u00fanies, buscant consensos amb l’aportaci\u00f3 de tothom.<\/p>\n

No s\u00e9 qui llegir\u00e0 aquestes l\u00ednies, per\u00f2 si ho fa alg\u00fa a qui l’importi la colla Joves, m’agradaria que hi rumi\u00e9ssim. Els capdavanters i tota la resta. Tots podem ajudar si mirem endavant, reconduint el que calgui reconduir, per\u00f2 sense fixar-nos massa en el passat, en les picabaralles i gelosies. Pensem que la colla la formem majorit\u00e0riament gent que mai no sortirem a les fotos, ni mai tindrem un protagonisme en les p\u00e0gines d’hist\u00f2ria. En canvi\u00a0s\u00ed que passaran a la hist\u00f2ria els nostres encerts o els nostres desencerts. Parlem, parlem i fem castells que \u00e9s el que ens agrada. I si cal fer un pas endarrera per poder-ne fer dos endavant, fem-ho. Els castells s\u00f3n una activitat de grup que requereix const\u00e0ncia, perseguir objectius i posar-hi tots els elements necessaris\u00a0per a aconseguir-los.\u00a0\u00a0<\/p>\n

No vull acabar aquestes l\u00ednies sense desitjar als nombrosos lesionats que tenim una bona recuperaci\u00f3 i que s\u00e0piguen que pensem en ells. Fem net i bon vent i barca nova. Pit i amunt.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest no est\u00e0 essent un bon any per a la Colla Joves Xiquets de Valls. Crec que no descubreixo res\u00a0amb aquesta afirmaci\u00f3 tan contundent.\u00a0Els n\u00fameros canten. Passada la diada nacional de Catalunya, la colla vallenca no ha aconseguit encara descarregar … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-167","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-valls"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=167"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/167\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=167"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=167"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}