A les portes d’una nova festa nacional el pa\u00eds torna a afrontar un nou repte, ja massa vell, per a conservar la llengua nacional com a llengua vehicular a l’ensenyament. Quan ens acostem a la commemoraci\u00f3 dels tres-cents anys de la nostra derrota contra els ex\u00e8rcits castellans i francesos ens adonem que res no ha canviat al llarg de tots aquests anys.<\/p>\n
Un dels problemes de la nostra naci\u00f3 \u00e9s que sempre anem a salt de mata. Sempre anem condicionats per la conjuntura. Aix\u00f2 ens fa tenir una actitud reactiva permanent. Aix\u00f2 ha estat aix\u00ed perqu\u00e8 al llarg de tots aquests anys no hem sabut buscar solucions estables per al nostre pa\u00eds. \u00c9s normal que en els primers anys despr\u00e9s de la derrota el que hav\u00edem de fer era resisitir per a no ser aniquilats. L’adversari era poder\u00f3s i calia enginy i convicci\u00f3 per a sobreviure com a poble. Ara, en una etapa democr\u00e0tica, tot ens feia pensar que podr\u00edem assolir una certa estabilitat en tot all\u00f2 que ens defineix com a naci\u00f3. Res m\u00e9s lluny de la realitat. Als problemes conjunturals del moment hi hem d’afegir uns problemes eterns, estructurals. Els catalans mai podrem viure tranquils dins una Espanya que repetitivament toca a la c\u00e0rrega. Una Espanya que ja ens ha pres el n\u00famero i que no es neguiteja gens quan els catalans avisem que ve el llop. Saben que el llop no acaba de venir mai perqu\u00e8 nom\u00e9s existeix en el nostre imaginari.<\/p>\n
Hem intentat buscar solucions dins el marc actual de l’estat espanyol, per\u00f2 totes han fracassat. L’\u00faltim intent va ser el del nou estatut. Espanya, animada per la divisi\u00f3 catalana, se’ns ha pixat a la boca. Encara s’ha envalentonat m\u00e9s. En Villatoro ens recorda avui en un article al diari ARA que la majoria de pol\u00edtics que a la d\u00e8cada dels 90 van portar als seus pa\u00efsos a convertir-se en nous estats europeus no eren independentistes. Van ser les ganes d’assimilaci\u00f3 dels ve\u00efns poderosos el que els va dur a conv\u00e8ncer-se que no hi havia cap altra soluci\u00f3 que la independ\u00e8ncia de les seves nacions. La conjuntura ja no servia, calia resoldre el problema de forma estructural i per sempre.<\/p>\n
La nostra naci\u00f3 no sobreviur\u00e0 si es vol recolzar en la conjuntura.\u00a0Tot all\u00f2 que ens d\u00f3na identitat no ho salvarem amb actituds voluntaristes personals. Que un entrenador de futbol hagi aconseguit fer-se respectar el seu dret a fer una part de les seves rodes de premsa en la seva llengua, amb tot el m\u00e8rit que aix\u00f2 suposa, no salvar\u00e0 la nostra llengua. Que un sindicalista hagi demostrat que les relacions laborals i l’acci\u00f3 sindical poden fer-se en la nostra llengua no deixa de ser una an\u00e8cdota. Quan es fan passos massa clars de normalitzaci\u00f3 nacional, per exemple la t\u00edmida llei del cinema, ens seguen el cap, ja siguin les estructures de l’estat, ja siguin els poderosos lobis del sector. Si no ho fan els uns,\u00a0ho fan els altres.<\/p>\n
Catalunya no pot fer com si tingu\u00e9s una estructura estatal perqu\u00e8 quan ho vol fer ens recorden instant\u00e0niament que no ho som. Catalunya necessita ser un estat real perqu\u00e8 sin\u00f3 no ens en sortirem. O perqu\u00e8 ens decapitaran o perqu\u00e8 morirem d’esgotament i inanici\u00f3. No ens serveixen ja els herois individuals. Si creiem que som un pa\u00eds, una naci\u00f3, ens pertoca un estat. Despr\u00e9s ja decidirem amb quines altres estructures compartim la nostra sobirania. \u00c9s rid\u00edcul que amb les lli\u00e7ons que ens ha donat la hist\u00f2ria ara posem les nostres esperances en qu\u00e8 el Mariano no tregui majoria absoluta el proper novembre. Aix\u00f2 nom\u00e9s serviria a la vanitat dels Duran de torn, per\u00f2 seria pa per avui i fam per dem\u00e0, a l’espera de la pr\u00f2xima ofensiva, al pr\u00f2xim canvi de conjuntura.<\/p>\n
Als catalans ens domina massa la por a perdre. Ens diuen que no hem de fer passos i accions fins que no estiguem segurs de guanyar. Aquesta \u00e9s la millor recepte per no guanyar mai. A ells no els tremola mai el pols. Reformes constitucionals, sent\u00e8ncies dels tribunals, totes elles encaminades a reconduir una involuci\u00f3 que ja est\u00e0 en marxa i que tan sols espera el moment propici. La cojuntura, a mig i llarg termini, sempre ens derrotar\u00e0. Nom\u00e9s la confrontaci\u00f3 directa i decidida ens pot dur a l’\u00e8xit. Que hi podem perdre? Ja hi estem perdent, al menys ho far\u00edem amb dignitat.<\/p>\n
A les portes d’una nova festa nacional el pa\u00eds torna a afrontar un nou repte, ja massa vell, per a conservar la llengua nacional com a llengua vehicular a l’ensenyament. Quan ens acostem a la commemoraci\u00f3 dels tres-cents anys de … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/09\/Descarregueu-imatge-vostre-perfil-Facebook_ARAFIL20101222_0004.jpg\")
<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"