{"id":151,"date":"2011-08-25T19:08:01","date_gmt":"2011-08-25T19:08:01","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=151"},"modified":"2011-08-25T19:08:01","modified_gmt":"2011-08-25T19:08:01","slug":"ascensio-al-matagalls","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/08\/25\/ascensio-al-matagalls\/","title":{"rendered":"Ascensi\u00f3 al Matagalls"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>

Comen\u00e7ant el cam\u00ed, al monument de les guerres carlines<\/p><\/div>\n

El passat dilluns dia 22 d’agost, tota la fam\u00edlia vam anar d’excursi\u00f3 al tercer cim del Montseny, el Matagalls. Aquest era el primer cim que vaig pujar jo mateix als nou anys i que vaig pujar durant molts anys successius estiu i hivern. Em va semblar un cim ideal perqu\u00e8 les meves filles tinguessin un primer contacte amb la muntanya, m\u00e9s enll\u00e0 de les excursions que ja hem fet pels voltants del meu Alt Camp natal. Vaig haver de fer algun pacte amb la Montse, la meva dona, per combinar algun dia de les vacances a la platja i algun altre a la muntanya. De moment, ella se n’ha sortit millor que no pas jo perqu\u00e8 duem m\u00e9s dies de platja que de muntanya, per\u00f2 que ella guanyi les nostres batalles no \u00e9s gaire not\u00edcia. Sigui com sigui, el dilluns, no massa de mat\u00ed, emprenem el cam\u00ed de Valls cap al Montseny. La Montse, la Judit, la X\u00e8nia i l’Ot (el border collie de la fam\u00edlia) vam emprendre\u00a0la ruta\u00a0cap al mass\u00eds. Vam arribar a Collformic a les 11 del mat\u00ed, una hora no massa adequada per a iniciar una ascensi\u00f3, per\u00f2 tenint en compte que no es tracta d’un cim de tres mil metres, doncs la cosa no \u00e9s tan greu.\u00a0Ens tocaria m\u00e9s el sol, per\u00f2 hi est\u00e0vem disposats.<\/p>\n

Despr\u00e9s de posar-nos el cal\u00e7at per a iniciar l’ascensi\u00f3, ens hi posem a un quart de dotze. Ben a l’inici trobem la creu que commemora una matan\u00e7a\u00a0esdevinguda en aquest indret durant les guerres carlines. Pel qu\u00e8 he pogut llegir, sembla que els fets\u00a0van ser a l’inrev\u00e9s del que el monument indica, per\u00f2 per a nosaltres aix\u00f2 no era massa rellevant.\u00a0Segons les guies de muntanya ens esperava un ascensi\u00f3 d’una hora i mitja. Jo ja em donava per satisfet si arrib\u00e0vem al cim en dues hores. Recordava de quan jo era petit que els nens\u00a0\u00e9rem molt pesats i ens queix\u00e0vem constantment de no arribar. Pensava que em trobaria amb una mateixa situaci\u00f3, ara amb les meves filles. Aix\u00f2 va ser aix\u00ed durant els primers instants, per\u00f2 despr\u00e9s tot va ser\u00a0oli en un llum.<\/p>\n

Va ser tot un encert prendre l’Ot amb nosaltres. Va ser tot un est\u00edmul per la X\u00e8nia i la Judit. Sobretot per la petita X\u00e8nia. La seva associaci\u00f3 amb l’Ot va fer que tir\u00e9s com un llamp.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L'Ot i la X\u00e8nia, una associaci\u00f3 perfecta<\/p><\/div>\n

La Montse no era gaire feli\u00e7 amb la idea d’emportar-nos l’Ot, per\u00f2 jo estava conven\u00e7ut que ens faria ben felices les xiquetes i es comportaria de meravella, com aix\u00ed va ser. El Matagalls \u00e9s un cim que per pujar-lo no ens ofereix massa espais d’ombra, pr\u00e0cticament cap. \u00c9s un cim que es puja prou b\u00e9, per\u00f2 que no et regala res. T’ho has de guanyar. Passat el pla de la barraca\u00a0seguim pujant mentre el cim se’ns amaga vergonyosament. Arribats a un punt elevat se’ns apareix lluny. Una breu queixa de la canalla exhala dels seus llavis: All\u00e0 no hi arribarem. Jo els dic que s\u00ed, que no tenim cap pressa i anem prou b\u00e9. Poca estona despr\u00e9s el cim es torna a amagar. Trobem vaques i ovelles pasturant per la muntanya.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L'Ot recordava els seus instints de pastor<\/p><\/div>\n

Despr\u00e9s d’un fort pendent veiem ja el cim. Un darrer esfor\u00e7 i ja hi som. Una hora i tres quarts despr\u00e9s d’haver comen\u00e7at l’ascensi\u00f3 arribem a la meta. Un temps acceptable. Reposem forces amb uns glops d’aigua i una mica de menjar. Mirem al nostre voltant. El dia \u00e9s clar, per\u00f2 la calitja no ens ofereix una gran visibilitat. Al nostre costat el Tur\u00f3 de l’Home, el sostre del Mass\u00eds,\u00a0i les Agudes, al fons de la vall Viladrau. A l’altra banda la Mola i darrera Montserrat. Cap al sud-est intu\u00efm la torra de Collserola i el Tibidabo. El Pirineu l’endevinem al nord sense massa claredat. L’excursi\u00f3 ha pagat la pena.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Els cinc expedicionaris dalt del cim, als peus de la creu<\/p><\/div>\n

Encara no hem acabat, per\u00f2, ens cal retornar a Collformic. Xino-xano emprenem la baixada. Les baixades acostumen a castigar peus, tormells i genolls. Ens ho prenem amb\u00a0filosofia. Passem per la Font Freda i ens refresquem i omplim les cantimplores.<\/p>\n

\"\"<\/a>

El brollador en forma de llibre<\/p><\/div>\n

El Montseny, concretament el Matagalls,\u00a0\u00e9s una muntanya amb forta pres\u00e8ncia de figures\u00a0de la naci\u00f3 catalana, Antoni Ma Claret, Jaume Balmes i Jacint Verdaguer. Arribem a Collformic i despr\u00e9s de posar-nos un cal\u00e7at m\u00e9s c\u00f2mode enfilem mass\u00eds avall amb el cotxe per dinar.<\/p>\n

Ha estat una sortida completa. Un retrobament per mi de la muntanya que m\u00e9s cops dec haver pujat al llarg de la meva vida. Un retrobament per la Montse amb la muntanya, a la qual es va introduir amb cims de tres mil metres i un inici per la Judit i la X\u00e8nia i tamb\u00e9 per l’Ot. Tots han donat la talla i s’ho han passat b\u00e9, que \u00e9s del que es tractava.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dilluns dia 22 d’agost, tota la fam\u00edlia vam anar d’excursi\u00f3 al tercer cim del Montseny, el Matagalls. Aquest era el primer cim que vaig pujar jo mateix als nou anys i que vaig pujar durant molts anys successius … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-151","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-personal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/151","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=151"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/151\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=151"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}