Mentre els diaris i les televisions ens parlen dels problemes econ\u00f2mics de la zona euro, no parlem de la vergonyant situaci\u00f3 de milions de persones que moriran de gana per no poder alimentar-se o no poder-ho fer correctament.<\/p>\n
Mentre la ind\u00fastria armament\u00edstica segueix fent negoci de forma legal arreu del m\u00f3n, milions de persones no saben si dem\u00e0 tornaran a veure sortir el sol.<\/p>\n
Mentre injectem recursos cont\u00ednuament per a salvar bancs i especuladors que no volen admetre que l’avar\u00edcia els va portar a c\u00f3rrer un risc massa elevat, mentre el risc ha deixat de ser tal perqu\u00e8 tots correm a premiar la seva cobd\u00edcia irrefrenable, el problema de la fam al m\u00f3n segueix vigent plenament i esgarrifosa.<\/p>\n
Quan jo era petit recordo que al col\u00b7legi recoll\u00edem paper de plata i en f\u00e9iem boles immenses pensant que amb aquest acte posar\u00edem remei a una de les situacions m\u00e9s vergonyants per a la humanitat. Passats for\u00e7a anys, el problema persisteix i ning\u00fa sembla voler-hi posar remei. Podem consultar la situaci\u00f3 de la fam al m\u00f3n a trav\u00e9s de diverses fonts. Hi trobarem dades esgarrifoses. La situaci\u00f3 \u00e9s especialment greu a l’\u00c0frica subsahariana i a la banya. No \u00e9s un escenari nou.<\/p>\n
No hi ha prou aliments per a tothom? S\u00ed que n’hi ha, per\u00f2 mal repartits. No hi ha prou recursos econ\u00f2mics per a resoldre d’una vegada per totes aquesta vergonya que nom\u00e9s gosem mirar de re\u00fcll? S\u00ed que n’hi ha, per\u00f2 quan l’especulaci\u00f3 ha arribat als aliments i s’ha creat un mercat mundial de futurs que especula amb el pa del dem\u00e0, el que sembla que no t\u00e9 remei \u00e9s la poca voluntat de la\u00a0humanitat per a evitar que\u00a0avui en dia alg\u00fa pugui morir per no\u00a0poder nodrir-se adequadament.<\/p>\n
Aquella sent\u00e8ncia evang\u00e8lica que diu que de “pobres sempre en tindrem entre nosaltres” sembla que ens ha fet m\u00e9s mal que ve. Ens ha servit\u00a0com a excusa i justificaci\u00f3 d’una cosa inevitable. La sent\u00e8ncia, m\u00e9s aviat, feia una descripci\u00f3 de la nostra mis\u00e8ria humana que permet que alg\u00fa mori per no poder menjar. Les persones que moren de gana no s\u00f3n pobres. Un pobre, fins i tot, encara es pot permetre de menjar. La nostra llengua ha acumulat moltes expressions que ho confirmen. Un menjar de pobre, a vegades diem. O un bistec de pobre. Quan jo era petit, hi havia menges que\u00a0es consideraven de pobre, com el bacall\u00e0, un aliment que avui dia no se’l pot permetre un pobre. Els milions de persones que avui moren de gana no s\u00f3n pobres, han deixat de ser persones.<\/p>\n
Quan veiem imatges de\u00a0persones grans i petites que es troben al llindar de la mort per inanici\u00f3, apartem la mirada perqu\u00e8 veiem en els seus rostres el dit\u00a0acusador que ens assenyala com a autors o c\u00f2mplices de la seva mort immediata. Ells moren a causa de la nostra abund\u00e0ncia. Ells s\u00f3n el barem de la nostra dignitat, no pas les nostres classes mitjanes.<\/p>\n
Les dades s\u00f3n esgarrifoses, per\u00f2 si ens quedem en les dades nom\u00e9s, d’aqu\u00ed cinquanta anys els nostres fills seguiran visquent en un m\u00f3n que permet que milions de persones morin de gana. La fam al m\u00f3n t\u00e9 soluci\u00f3, per\u00f2 necessita que posem les mesures per a\u00a0solucionar-la entre les nostres prioritats. Els governs\u00a0en s\u00f3n responsables, per\u00f2 nosaltres som responsables i actors necessaris perqu\u00e8 aquests governs situ\u00efn la soluci\u00f3 d’aquesta vergonya entre les prioritats de les seves agendes. \u00c9s un objectiu possible, \u00e9s un objectiu que ens retornar\u00e0 a nosaltres la dignitat d’\u00e9ssers humans i a ells, als que no els espera cap\u00a0dem\u00e0,\u00a0tamb\u00e9.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mentre els diaris i les televisions ens parlen dels problemes econ\u00f2mics de la zona euro, no parlem de la vergonyant situaci\u00f3 de milions de persones que moriran de gana per no poder alimentar-se o no poder-ho fer correctament. Mentre la … Continua llegint