Que tenim una crisi de campionat \u00e9s una evid\u00e8ncia que ja no discuteix ni el mateix president del govern espanyol. Fa pr\u00e0cticament quatre anys que els que encara podem esmorzar, dinar, berenar i sopar ho fem acompanyats d’una crisi permanent. Una crisi que quan se’n faci un relat des de la perspectiva hist\u00f2rica servir\u00e0 per a explicar l’evoluci\u00f3 miserable de la nostra civilitzaci\u00f3. Fa la impressi\u00f3 que els dirigents pol\u00edtics del nostre m\u00f3n no se n’han adonat de les caracter\u00edstiques de la crisi que vivim.<\/p>\n
En la meva modesta opini\u00f3 estem davant una crisi estructural que s’intenta remeiar amb mesures conjunturals. Des del m\u00f3n occidental, el nostre, estem acostumats a veure crisis permanents en pa\u00efsos desenvolupats com alguns del continent afric\u00e0 i altres parts del m\u00f3n. Nosaltres estem acostumats a un altre tipus de crisis m\u00e9s de car\u00e0cter conjuntural. La que estem patint en l’actualitat no em sembla que tingui aquesta caracter\u00edstica. M\u00e9s aviat em sembla que t\u00e9 totes les\u00a0caracter\u00edstiques d’una crisi estructural que demana remeis estructurals. Els l\u00edders pol\u00edtics i econ\u00f2mics occidentals, per\u00f2, sembla que no\u00a0la volen recon\u00e8ixer. Creuen que amb mesures parcials, amb peda\u00e7os, resoldrem els problemes de la nostra societat. Crec que no se’n sortiran.<\/p>\n
A\u00a0tall d’exemple, em fixo\u00a0amb el terratr\u00e8mol continu de la Uni\u00f3 Europea. Un terratr\u00e8mol europeu que intenten delimitar com a una sacsejada que afecta nom\u00e9s a pa\u00efsos com Gr\u00e8cia,\u00a0Irlanda, Portugal i amena\u00e7a Espanya i It\u00e0lia. Amb aquesta premissa \u00e9s evident que no trobaran cap mena de soluci\u00f3 definitiva. La crisi \u00e9s una crisi d’abast europeu i mundial que necessita solucions globals. El que est\u00e0 en crisi \u00e9s un model de societat que ha perdurat molts anys. Un model\u00a0de societat que tenia una cara oposada durant la guerra freda i que ha deixat de ser viable des del mateix moment que es va esfondrar el\u00a0tel\u00f3 d’acer. Per\u00f2 nosaltres hem seguit fent com si res no hagu\u00e9s canviat.<\/p>\n
Fins que no fem una correcta lectura del qu\u00e8 est\u00e0 passant serem incapa\u00e7os de resoldre el problema i els problemes. Uns problemes que no s\u00f3n nom\u00e9s dels mercats i del deute dels\u00a0estats i pa\u00efsos, sin\u00f3 que s\u00f3n i seran problemes de les persones, dels individus i fam\u00edlies. Com diu Leonardo Boff, el m\u00f3n t\u00e9 dos problemes principals, un de mediambiental, en qu\u00e8 l’explotaci\u00f3 dels recursos naturals i el malbaratament del medi ambient posa en risc el nostre planeta i un altre\u00a0relatiu al factor treball. Un m\u00f3n capitalista en qu\u00e8 les m\u00e0quines han anat substituint les persones en el proc\u00e9s productiu i que condemna cada vegada m\u00e9s gent a un atur estructural. Fa uns dies un conseller de la Generalitat, crec que era el senyor Mena, deia que bona part dels actuals aturats no tornaran a treballar mai m\u00e9s. Tothom se li va tirar a sobre. Jo penso que el seu diagn\u00f2stic no \u00e9s del tot equivocat, sobretot si, com estem fent, no apliquem mesures estructurals que hi posin remei.<\/p>\n
Un altre gran problema que amena\u00e7a la nostra societat i la conviv\u00e8ncia \u00e9s que l’economia productiva ha anat perdent pes davant l’economia especulativa. Avui en dia es mouen milers de milions d’euros cada dia que viatgen d’un pa\u00eds a un altre, de borsa en borsa, de compra i venda de deute, d’especulaci\u00f3 en mercats de futurs d’aliments, etc que no aporten res a la riquesa dels pa\u00efsos i les societats i que nom\u00e9s serveixen per a l’enriquiment dels ja rics. I les autoritats pol\u00edtiques i econ\u00f2miques s\u00f3n incapaces de frenar aquesta economia especulativa. Salvem bancs i condemnem pa\u00efsos sencers, ciutadans de tot el m\u00f3n. Diem que salvem Gr\u00e8cia quan el que volem dir \u00e9s que salvem bancs alemanys i francesos cobdiciosos que van prestar a l’espera d’un guany que ara veuen perillar.<\/p>\n
El capitalisme est\u00e0 en crisi per\u00f2 sembla que tots plegats no som capa\u00e7os de trobar alternatives.\u00a0Apliquem peda\u00e7os per mantenir un sistema que no es pot sostenir de cap manera, o que nom\u00e9s es pot sostenir a costa de milions i milions de ciutadans arreu del m\u00f3n. Aix\u00ed estem abocats a una crisi permanent. I el poble aguanta i aguanta. Uns quants s’indignen i desapareixen en la seva indignaci\u00f3. Uns altres es comprometen a diari i s\u00f3n titllats de vividors. Al final res no canvia.<\/p>\n
El m\u00f3n necessita repensar-se. No n’hi ha prou indignant-se. No n’hi ha prou essent antisistema. El que cal es que alg\u00fa sigui la veu dels que voldr\u00edem\u00a0ensorrar aquest sistema per bastir-ne un altre. Un sistema econ\u00f2mic i social m\u00e9s just,\u00a0que persegu\u00eds i castigu\u00e9s l’especulaci\u00f3, radicalment democr\u00e0tic, solidari. Menys pretenci\u00f3s, que don\u00e9s un m\u00ednim de dignitat per a tothom, en qu\u00e8 els que avui tenim com a models d’ascensi\u00f3 social fossin vexats p\u00fablicament, en qu\u00e8 els que maltracten el nostre planeta fossin bandejats, en qu\u00e8 els que vivim a costa de la pobresa de la meitat de la humanitat ens caigu\u00e9s la cara de vergonya per la nostra indignitat. Un m\u00f3n en qu\u00e8 ning\u00fa pogu\u00e9s triomfar sense haver assegurat abans\u00a0un m\u00ednim de dignitat per a tota persona. Un m\u00f3n al rev\u00e9s del que coneixem.<\/p>\n
S\u00ed, estem davant una crisi estructural que ens volen vendre com a conjuntural. Una crisi que correm el risc de convertir en cr\u00f2nica. Les crisis no poden ser cr\u00f2niques per definici\u00f3. Una\u00a0bona governan\u00e7a hi posaria remei, seria bo de tenir-ho en compte perqu\u00e8 sin\u00f3 podria ser que torn\u00e9s aquell crit de “mori el mal govern” i que ho fes amb for\u00e7a i descontroladament. Diuen que les crisis obren oportunitats, per\u00f2 aquestes no arriben si hom no les persegueix. Els responsables mundials hi hauran de posar remei o altres els en faran responsables. Si l’oportunitat passa de llarg, nom\u00e9s ens quedar\u00e0 l’esclat i ja se sap que quan el m\u00f3n esclata, tots, absolutament tots, hi sortim perdent. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Que tenim una crisi de campionat \u00e9s una evid\u00e8ncia que ja no discuteix ni el mateix president del govern espanyol. Fa pr\u00e0cticament quatre anys que els que encara podem esmorzar, dinar, berenar i sopar ho fem acompanyats d’una crisi permanent. … Continua llegint