D’un temps en\u00e7\u00e0 palpo en la gent un estat d’etern emprenyament. Un emprenyament per tot, contra tot i contra tothom. Alguna cosa ens passa quan vivim instal\u00b7lats en aquest estat. No dir\u00e9 pas que no hi hagi motius per\u00a0a expressar indignaci\u00f3, emprenyament o el que es vulgui, per\u00f2 estar constantment despotricant contra tot el que es relaciona amb la nostra vida, em sembla que no porta cap\u00a0enlloc i ens fa infeli\u00e7os.<\/p>\n
Com he apuntat m\u00e9s d’una vegada, em sembla que les persones\u00a0cada vegada som m\u00e9s ximples i simplistes. No s\u00e9 si tot plegat\u00a0\u00e9s fruit d’un sistema educatiu cada vegada m\u00e9s light que, tot i ser m\u00e9s light, ofereix uns \u00edndex de frac\u00e0s escolar en augment. No \u00e9s d’estrenyar que la ciutadania en general sigui cada vegada m\u00e9s ximpleta. Tot es critica, tot \u00e9s una merda, res no va b\u00e9, etc. Alguna vegada ens hem preguntat si\u00a0tots i cadascun de nosaltres no hi tenim alguna cosa a veure amb aquesta situaci\u00f3? Mai no estem contents i la vida\u00a0s’escola a marxes for\u00e7ades per davant nostre i\u00a0no la gaudim.<\/p>\n
La majoria de nosaltres passem dificultats, molts de nosaltres tenim algun aturat o aturada en el nostre entorn m\u00e9s immediat. Les dificultats augmenten. Tot aix\u00f2 \u00e9s cert. Qui ho pot negar! Per\u00f2 qu\u00e8 fem a part de remugar i de fer acampades, de despotricar a tort i a dret contra la pol\u00edtica i els pol\u00edtics en general. Contra les institucions, els sindicats, etc. Tot \u00e9s una merda. No ser\u00e0 que nosaltres tamb\u00e9 som part d’aquesta merda? El nostre comportament \u00e9s prou coherent i \u00e8tic o es troba en l’\u00f2rbita del que no parem de criticar? Un pa\u00eds que ha estat quaranta anys sense poder expressar la seva cr\u00edtica \u00e9s ara un pa\u00eds en cr\u00edtica constant tan forta com est\u00e8ril.<\/p>\n
El servei que les persones fan\u00a0en l’\u00e0mbit de la cosa p\u00fablica \u00e9s una tasca honorable. Que hi ha gent que no estan a l’al\u00e7ada de les seves funcions, no \u00e9s pas un descobriment que fem ara. El que hem de fer \u00e9s for\u00e7ar aquesta\u00a0gent a marxar. Que hi ha pol\u00edtics corruptes que han d’anar a la pres\u00f3? Doncs\u00a0fotem-los-hi. Que hi ha gent que se n’aprofita\u00a0de la seva posici\u00f3? Foragitem-la. Per\u00f2 no destru\u00efm el benefici que el dedicar-se al servei p\u00fablic reverteix en la ciutadania. Destriem el gra de la palla.<\/p>\n
Que no hi ha proporcionalitat en els sous\u00a0que alguns servidors p\u00fablics reben en relaci\u00f3 a la seva dedicaci\u00f3 i v\u00e0lua, doncs forcem-los a\u00a0guardar aquesta proporcionalitat. Obliguem-los\u00a0quan es presenten a les eleccions a que parlin sobre quina retribuci\u00f3 pensen que han de tenir i si aquesta\u00a0ha d’estar en relaci\u00f3 amb la retribuci\u00f3 mitjana de la ciutadania.<\/p>\n
Que hi ha empresaris mafiosos en el nostre entorn, i que podr\u00edem anomenar, que presenten Expedients de Regulaci\u00f3 de suspensi\u00f3 de contractes per traspassar costos als recursos p\u00fablics i llavors els obliguen a anar a treballar perqu\u00e8 segueixen tenint feina i els paguen amb diner negre sense pagar\u00a0les contribucions a la Seguretat Social? Denunciem-los.<\/p>\n
Que la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i l’horitz\u00f3 que se’ns presenta fa tremolar? Doncs repartim-nos la feina que hi ha. Si ens hem d’empobrir una mica, baixar les nostres expectatives, el nostre nivell de vida, fem-ho perqu\u00e8 tothom pugui gaudir d’una mica de dignitat. Que hi ha bancs i banquers que s\u00f3n responsables de la situaci\u00f3 actual? Demanem-los responsabilitats i engarjolem-los. Fem passar vergonya als poca-vergonyes i mostrem-los el nostre rebuig.<\/p>\n
Hi ha tantes i tantes coses que poden millorar en el nostre m\u00f3n que enlloc de queixar-nos constantment i despotricar, el que haur\u00edem de fer \u00e9s organitzar-nos i actuar de deb\u00f2. No amb frases boniques que penjarem en un llen\u00e7ol, no jaient per les places, sin\u00f3 fent sentir la nostra veu, fent evident el que volem i el que no volem. Amb portantveus honestos que vehiculin aquestes demandes.\u00a0<\/p>\n
Estic d’acord amb l’admirat Arcadi Oliveres quan diu que el moviment\u00a0del 15M no es pot convertir en un partit pol\u00edtic. Per\u00f2 no estic d’acord amb el transfons de les seves paraules perqu\u00e8 seria acceptar que els individus som incapa\u00e7os d’organitzar-nos sense caure en els errors que critiquem. Quina frustraci\u00f3. La culpa no\u00a0prov\u00e9 del fet d’organitzar-nos, sin\u00f3 de la p\u00e8rdua de valors de la nostra societat i dels seus individus\u00a0que impedeix\u00a0organitzar-se sense caure en la corrupci\u00f3 i l’aprofitament personal que qualsevol organitzaci\u00f3 ens oferir\u00e0. Si no tenim valors personals i col\u00b7lectius que ens ajudin a dir no davant una oportunitat d’aprofitament, tenim un futur ben negre.<\/p>\n
Es parla molt d’indignaci\u00f3 i d’indignats. En la seva arrel\u00a0etimol\u00f2gica in-dignat \u00e9s aquella persona que ha perdut la seva dignitat. La dignitat no ens la donen els altres, ens la guanyem nosaltres mateixos amb el nostre comportament i la nostra vida. Amb el nostre comprom\u00eds personal que aboquem sobre la societat. El poder corromp, es diu. Si no hi ha ning\u00fa que tingui la capacitat de situar-se en una posici\u00f3 de poder sense voler-se’n aprofitar \u00e9s que el nostre m\u00f3n no t\u00e9 soluci\u00f3. Llavors \u00e9s que no hi ha autoritat, entesa com a home o dona doctes dotats de cr\u00e8dit pels altres.<\/p>\n
La dignitat col\u00b7lectiva passa irremeiablament per la dignitat personal. Potser haur\u00edem de comen\u00e7ar per preguntar-nos abans d’indignar-nos, si no ser\u00e0 que no som indignes en la nostra vida. Perqu\u00e8 si f\u00f3ssim indignes no tindr\u00edem cap dret en indignar-nos amb els altres sense indignar-nos primer amb nosaltres mateixos. Potser que ens proposem primer com construir abans de destruir. Potser aix\u00ed, l’horitz\u00f3 se’ns far\u00e0 m\u00e9s amable i m\u00e9s prometedor.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
D’un temps en\u00e7\u00e0 palpo en la gent un estat d’etern emprenyament. Un emprenyament per tot, contra tot i contra tothom. Alguna cosa ens passa quan vivim instal\u00b7lats en aquest estat. No dir\u00e9 pas que no hi hagi motius per\u00a0a expressar … Continua llegint