Fa temps que vaig crear aquest bloc. Fa ja alguns anys, diria que uns quatre. Si alg\u00fa m’hagu\u00e9s dit que hauria estat capa\u00e7 d’aguantar-lo quatre anys no m’ho hagu\u00e9s cregut. Primer en un bloc\u00a0encap\u00e7alat amb el meu nom i ara amb un encap\u00e7alament que vol ser tota una declaraci\u00f3 d’intencions.<\/p>\n
Sempre m’ha agradat escriure. Imagino que \u00e9s una afecci\u00f3 que neix d’una altra afecci\u00f3, la lectura. La lectura m’ha portat al gust per l’escriptura. Escriure \u00e9s una mena de b\u00e0lsam que em relaxa. M’obliga a pensar i a traslladar els meus pensaments cap als meus dits que es posen a teclejar davant d’una pantalla en blanc. No tinc ni idea si el que escric interessa ning\u00fa. Diria que no m’importa gaire.\u00a0He de confessar que ho faig\u00a0amb un p\u00e8l d’ego\u00efsme. Com que m’\u00e9s plaent, no m’\u00e9s cap\u00a0esfor\u00e7 insuperable. Intento ser exigent. S\u00e9 que escriure no \u00e9s f\u00e0cil, sobretot no \u00e9s f\u00e0cil si hom vol que qui et llegeixi entengui el que vols expressar. Corregeixo, rectifico, intento posar-me a la banda\u00a0del possible lector, veure si el text \u00e9s comprensible, si el llenguatge \u00e9s l’adequat al to que pretenc donar en cada un dels apunts, etc.<\/p>\n
Escriure m’obliga a formar-me una opini\u00f3. Em funciona prou b\u00e9. Davant de qualsevol tema que m’atreveixo a tractar em cal analitzar-lo des de tots els punt de vista de que s\u00f3c capa\u00e7. Un cop\u00a0tinc l’opini\u00f3 formada la puc traslladar\u00a0a trav\u00e9s del teclat i llen\u00e7ar-la a la xarxa. Formar-se una opini\u00f3 de les coses \u00e9s una condici\u00f3 indispensable per poder contrastar les pr\u00f2pies opinions amb les dels altres. Aix\u00f2 em permet modificar les meves idees originals amb les aportacions dels altres. Generalment acostumo a aprendre’n for\u00e7a de ls opinions dels altres,\u00a0tant si hi estic d’acord, com si no. Sempre m’enriqueixen.<\/p>\n
A l’hora d’escriure intento fer-ho el m\u00e9s b\u00e9 que puc i que s\u00e9.\u00a0Em fixo en l’estil, consulto sovint el diccionari, repasso l’ortografia i malgrat tot encara se m’escapa alguna errada. Me n’adono que em queda molt per aprendre. Per tot aix\u00f2 mantinc aquest bloc. Per aix\u00f2 mateix no m’agraden gaire altres eines que es troben per la xarxa. Els twiters i els facbooks, per exemple. Segur que tenen la seva utilitat. Potser\u00a0trobo m\u00e9s \u00fatil el facebook i menys el twiter. No s\u00f3c gaire amant de les simplificacions. El twiter em sembla m\u00e9s una eina per a llen\u00e7ar esl\u00f2gans. Aquests dies he vist frases enginyoses llen\u00e7ades per aquestes eines. Frases que semblen qui sap qu\u00e8, per\u00f2 que trobo sovint buides de contingut.<\/p>\n
Escriure \u00e9s un exercici que em funciona,\u00a0t\u00e9 alguna cosa de ter\u00e0pia que em d\u00f3na tranquil\u00b7litat fins i tot a l’hora d’escriure sobre alguna cosa que m’indigna. Sovint penso en aquella persona que per accident pot treure el nas en el meu bloc. Qu\u00e8 deu pensar? Imagino que molts passen de llarg a les primeres de canvi. Altres em deuen psicoanalitzar. Altres deuen compadir-me o\u00a0compadir els que m’envolten. Segurament tots tenen part de ra\u00f3. Molts dels que em coneixen deuen\u00a0fugir cames ajudeu-me. A sobre d’aguantar-me en persona nom\u00e9s els falta haver de llegir-me. Segurament fan b\u00e9. Abans, en el meu antic bloc, podia controlar el nombre de visites que tenia. En aquest ja no m’he preocupat d’aix\u00f2. Aix\u00ed m’escapo de la frustraci\u00f3 si s\u00f3n pocs els que em llegeixen, o de la vanitat si en s\u00f3n uns quants.<\/p>\n
El gust per l’escriptura m’ha portat a preguntar-me avui perqu\u00e8 ho faig. No s\u00e9 si he descobert totes les raons. Segur que se me n’escapen, per\u00f2\u00a0n’he trobat algunes.\u00a0S\u00f3c conscient que escrivint en el bloc em despullo una mica davant del m\u00f3n. Potser hauria de tenir una mica de vergonya o m’hauria de\u00a0posar vermell. Per\u00f2 arriba un moment en la vida de les persones que res ja no et fa por. Potser\u00a0 fer el rid\u00edcul encara me’n fa una mica. Espero no fer-lo massa sovint.\u00a0Aquests dies que m’he indignat amb altres indignats em feia falta una mica de relax. M’haur\u00e0 ajudat\u00a0escriure aquest apunt? De fet, descobreixo que em costa instal\u00b7lar-me en un estat concret durant massa temps, per tant la indignaci\u00f3 ja l’he deixat enrere fa estona. I el que ha quedat enrere ja no compta. Mentre escric aquestes ratlles, el meu cap ja est\u00e0\u00a0teclejant les paraules que formaran part del nou apunt que no s\u00e9 quan es traslladar\u00e0 a aquest bloc. Ser\u00e0 en el moment indicat, quan ho necessiti. Com ha de ser. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa temps que vaig crear aquest bloc. Fa ja alguns anys, diria que uns quatre. Si alg\u00fa m’hagu\u00e9s dit que hauria estat capa\u00e7 d’aguantar-lo quatre anys no m’ho hagu\u00e9s cregut. Primer en un bloc\u00a0encap\u00e7alat amb el meu nom i ara … Continua llegint