Un cop m’he expressat amb contund\u00e8ncia sobre el qu\u00e8 opino del qu\u00e8 est\u00e0 passant a Barcelona amb les manifestacions i concentracions il\u00b7legals dels anomenats indignats, ara vull anar m\u00e9s enll\u00e0. Un cop deslegitimat, des del meu punt de vista, tota reacci\u00f3 al carrer d’aquesta gent, em sembla adient intentar demanar responsabilitats a totes les institucions i organitzacions de caire internacional, estatal, nacional o local. Unes responsabilitats que passen per donar respostes als milions d’indignats que no ens hem instal\u00b7lat a la pla\u00e7a p\u00fablica, als que hem seguit anant a treballar cada dia, als que cada dia s’han ocupat en anar a buscar feina perqu\u00e8 no en tenen, o a formar-se per a trobar-ne, o als indignats que cada dia han anat a l’escola o a la universitat preocupats per un dem\u00e0 que miren desesperen\u00e7ats. Perqu\u00e8 no ens hem d’enganyar. Una cosa \u00e9s aix\u00f2 que alguns han intentat monopolitzar a trav\u00e9s dels autoanomenats indignats i una altra \u00e9s la realitat social, econ\u00f2mica i pol\u00edtica que estem vivint i que ha causat desenc\u00eds, desesperan\u00e7a, indignaci\u00f3 i\u00a0impot\u00e8ncia en\u00a0milions de persones arreu del m\u00f3n. \u00c9s a aquestes persones que es compten per milions que les institucions han de donar resposta<\/p>\n
A nivell mundial s’ha de donar resposta a la situaci\u00f3 econ\u00f2mica que els grans poders financers i els anomenats mercats que especulen enlloc de crear riquesa ens han portat. Molts dirigents pol\u00edtics a nivell internacional van fer declaracions grandiloq\u00fcents; ens van dir que calia reformar el sistema capitalista, recuperar les regnes de l’economia, tornar a les regulacions que la pressi\u00f3 poderosa d’aquests elements van obligar a desregular. Ens deien que els mercats ja es regulaven sols. Tot un frac\u00e0s. Els governs mundials han de donar resposta a tot aix\u00f2. Fins ara no han fet res, pur maquillatge. L’\u00fanic que la ciutadania ha vist \u00e9s que s’han desviat recursos p\u00fablics per salvar el que s’hauria\u00a0hagut de deixar caure. Uns recursos que els hem sostret de necessitats b\u00e0siques de la poblaci\u00f3. Uns recursos que\u00a0els que els han rebut els han utilitzat per\u00a0a seguir especulant, per a seguir enriquint-se i per salvar les\u00a0institucions que ells mateixos van dur al desastre. Cap dels recursos que els hem deixat han anat a parar a l’economia productiva. Les empreses s’han vist sense opci\u00f3 d’obtenir recursos. L’atur s’ha disparat, moltes empreses han tancat davant la negativa a la demanda de liquidesa. Els que ens han dut a aquest desastre s\u00f3n els grans beneficiats de la crisi i dels recursos p\u00fablics que els hem posat a les mans. El deute s’ha disparat. I ara ens manquen diners per\u00a0a sostenir el nostre model social. \u00c9s normal que ens sentim enganyats, estafats. No els de la pla\u00e7a de Catalunya, sin\u00f3 un bon nombre de la ciutadania mundial. Els nostres representants pol\u00edtics no han estat a l’al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies. Al nostre pa\u00eds l’atur est\u00e0 a uns nivells gaireb\u00e9 insostenibles. La nostra joventut no pot engrescar-se davant un horitz\u00f3 ple d’entrebancs.<\/p>\n
A nivell social la gent que ho est\u00e0\u00a0passant malament necessita veure cobertes les seves necessitats vitals b\u00e0siques. Necessita recuperar la seva dignitat.\u00a0Els ho hem de fer possible.<\/p>\n
A nivell pol\u00edtic hi ha molta feina a fer. Defensant el que hem guanyat despr\u00e9s d’anys de dictadura i de lluita democr\u00e0tica, cal seguir avan\u00e7ant i millorant. Els partits pol\u00edtics no poden fer cas om\u00eds a les demandes de la ciutadania i als seus propis compromisos. Ells tenen l’obligaci\u00f3 de fer una\u00a0llei electoral al nostre pa\u00eds des de fa trenta anys, en n\u00fameros rodons. Una llei electoral que millori l’actual que utilitzem i que acosti la representaci\u00f3 pol\u00edtica als seus representats. Ells tamb\u00e9 han d’augmentar la transpar\u00e8ncia de les seves organitzacions. Posar-les al servei del pa\u00eds. Aclarir les seves\u00a0finances. Millorar els instruments de participaci\u00f3 pol\u00edtica de la ciutadania, tot acostant la presa de decisions en alguns aspectes a la ciutadania. Allunyant de les seves organitzacions als corruptes, enlloc de situar-los en llocs de representaci\u00f3. Tot aix\u00f2 i m\u00e9s ho\u00a0deuen a la\u00a0ciutadania. Per\u00f2 ja. Ells tamb\u00e9 han d’actuar per recuperar la seva credibilitat.<\/p>\n
Els sindicats tamb\u00e9 han de revisar algunes coses. La f\u00e0cil acusaci\u00f3 de ser sindicats subvencionats cal revisar-la. Revisar els serveis que presten en formaci\u00f3 i pels qual reben aquestes subvencions. Potser abandonant alguns d’aquests serveis\u00a0perqu\u00e8 els facin uns altres o simplement gestionant l’oferta sense encarregar-se ells mateixos d’impartir-los. Explicant de forma transparent el seu finan\u00e7ament. Alguns ja ho fan, com CCOO de Catalunya que cada any passa els seus comptes per\u00a0la Sindicatura de Comptes, cosa que no fan moltes de les administracions locals del nostre pa\u00eds. Retornant al vertader sindicalisme que significa retornar a la seva acci\u00f3 a la base de la pir\u00e0mide, o sigui a les empreses, tot disminuint les seves estructures que potser han crescut\u00a0desmesuradament.<\/p>\n
Tamb\u00e9 cal demanar als mitjans de comunicaci\u00f3 responsabilitat. Responsabilitat que han d’exercir en els seus mitjans. Recuperant el vertader periodisme. No poden ser simples transmissors dels poders f\u00e0ctics pol\u00edtics o econ\u00f2mics. No haurien de ser altaveus d’all\u00f2 que sense la seva pres\u00e8ncia serien fen\u00f2mens sense rellev\u00e0ncia. Fent periodisme d’investigaci\u00f3, de den\u00fancia, d’an\u00e0lisi.<\/p>\n
S\u00f3n molts els reptes que la nostra societat t\u00e9 per endavant. Reptes que necessiten respostes. Les demandes de la majoria de la ciutadania haurien de ser satisfetes. Ells, a trav\u00e9s de les seves institucions, que s\u00f3n nostres, han de respondre. Les diferents organitzacions han de resituar les coses. Milions de ciutadans que no s’apropien de l’espai p\u00fablic ho demanen. La ciutadania situar\u00e0 els que es volen mantenir en la marginalitat al marge, l’estat de dret situar\u00e0 els que es volen fer amos de l’opini\u00f3 p\u00fablica al seu lloc, els violents no trobaran cap espai per fer proselitisme. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no passar\u00e0 per si sol. La ciutadania empeny i els representants de la ciutadania farien b\u00e9 d’escoltar i donar resposta. Hi ha recorregut per a\u00a0millorar. Cadasc\u00fa ha d’assumir la seva\u00a0responsabilitat individual i col\u00b7lectiva. Molts ja ho fan cada dia, cadasc\u00fa que\u00a0ho faci des del lloc que li correspon. \u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un cop m’he expressat amb contund\u00e8ncia sobre el qu\u00e8 opino del qu\u00e8 est\u00e0 passant a Barcelona amb les manifestacions i concentracions il\u00b7legals dels anomenats indignats, ara vull anar m\u00e9s enll\u00e0. Un cop deslegitimat, des del meu punt de vista, tota … Continua llegint