He escrit altres vegades que un pa\u00eds que pretengui tenir ciutadans de primer nivell necessita tenir una columna vertebral que sigui l’eix sobre el qual basar aquest objectiu. Un d’aquests eixos \u00e9s l’educaci\u00f3, el sistema educatiu. Ha quedat \u00e0mpliament demostrat que ni el nostre pa\u00eds, ni l’estat que ens engloba, tenen un eix esquerdat pel qu\u00e8 fa al seu sistema educatiu. Ens omplim la boca de\u00a0bones paraules relatives a la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 per a excel\u00b7lir com a pa\u00eds davant del m\u00f3n. Ens omplim la boca\u00a0dient que volem ciutadans preparats, formats, amb capacitat d’aportar els seus coneixements i el seu esfor\u00e7 en benefici de\u00a0tota la societat. Per\u00f2 els fets contradiuen les paraules. A aix\u00f2 se’n diu manca d’autenticitat. Quan es diu una cosa per\u00f2 se’n fa una altra.<\/p>\n
El canvi de govern a les institucions del nostre pa\u00eds ha comportat una nova revisi\u00f3 de punts importants en el nostre sistema educatiu. Sempre estem visquent en la provisionalitat. No hi ha res que duri cent anys. Ben cert, per\u00f2 que duri alguns anys s\u00ed que seria aconsellable.<\/p>\n
Fa uns anys es va\u00a0presentar un pacte nacional per a l’educaci\u00f3. Tot sembla\u00a0indicar que era un pacte de conveni\u00e8ncia, ef\u00edmer. El nou canvi de govern ha comportat, una vegada m\u00e9s,\u00a0que el nou govern posa en q\u00fcesti\u00f3 decisions de l’antic govern. Tornem a fer marxa enrere en temes com la sisena hora, la implantaci\u00f3 dels ordinadors a les aules, la setmana blanca justificada per una diferent distribuci\u00f3 del calendari escolar en benefici de la canalla ara es distribueix en benefici dels mestres, etc. Fins i tot veiem en aquests moments que alguns que abans van criticar la implantaci\u00f3 d’aquestes mesures ara en s\u00f3n defensors i a la inversa.<\/p>\n
Som incapa\u00e7os de crear coses perdurables. No cal que siguin per tota la vida, per\u00f2 seria convenient que les apostes que fem poguessin ser valorades i avaluades al cap d’alguns anys d’aplicaci\u00f3. Si els resultats no s\u00f3n bons, llavors \u00e9s normal que rectifiquem. No fa massa vaig sentir la consellera d’educaci\u00f3, perdoneu si no es diu aix\u00ed ja, que no ho s\u00e9, va dir que era aviat per poder valorar la introducci\u00f3 dels ordinadors personals a l’escola. B\u00e9, ara ja tenim la primera modificaci\u00f3. El mateix podr\u00edem dir d’altres q\u00fcestions relatives a l’educaci\u00f3 i l’ensenyament.<\/p>\n
Un pa\u00eds que \u00e9s incapa\u00e7 de mantenir un sistema educatiu durant uns quants anys, sense sotmetre’l a constants variacions \u00e9s un pa\u00eds amb poc futur. Cada nou govern sembla voler deixar el seu segell perqu\u00e8 el pr\u00f2xim el pugui esborrar del mapa. Tan incapa\u00e7os som de bastir un sistema educatiu que estigui immunitzat de canvis constants en funci\u00f3 del governant de torn?<\/p>\n
El m\u00f3n canvia depressa, ja ho s\u00e9, per\u00f2 el sistema educatiu catal\u00e0 canvia encara m\u00e9s depressa. Hi hauria d’haver aspectes vitals per a les societats que haurien de perman\u00e8ixer fora de l’abast del governant de torn. En el sistema democr\u00e0tic del nostre entorn hi ha coses que semblen inavomibles davant el pas del temps. El nostre ordenament jur\u00eddic demana unes majories qualificades per a modificar constitucions, estatuts o altres institucions. L’educaci\u00f3 no hauria de formar part d’aquest conjunt? Jo crec que m\u00e9s que algunes d’aquestes altres coses s\u00ed. El marc educatiu, en la meva opini\u00f3, necessita un entorn estable. Ha de ser din\u00e0mic per all\u00f2 dels canvis constants de les societats modernes, per\u00f2\u00a0em sembla que no hi ha res\u00a0de tan ef\u00edmer al nostre pa\u00eds com el nostre sistema educatiu. Em fa sentir una certa vergonya i tot. Orgull\u00f3s com s\u00f3c del meu pa\u00eds, tot i les nostres limitacions, els canvis permanents i sobtats en la forma d’organitzar el nostre sistema educatiu em fa sentir vergonya. Cadasc\u00fa sembla sentir-se en poder de la veritat absoluta. D\u00f3na la sensaci\u00f3 que no ens prenem massa seriosament l’educaci\u00f3 com a eix central de la construcci\u00f3 de la nostra naci\u00f3. Una ll\u00e0stima. Deambulem d’aqu\u00ed cap all\u00e0 donant cops de cec. Convindria no tenir pressa per construir un sistema consensuat per una majoria de la ciutadania que don\u00e9s estabilitat a la manera com eduquem els futurs ciutadans del nostres pa\u00eds. Marcant\u00a0clarament els objectius que volem aconseguir i apostant per unes eines que necessiten temps per a donar els seus resultats.<\/p>\n
Em sembla, per\u00f2, que no tenim remei. Seguirem aixecant parets per tal que el seg\u00fcent responsable les torni a tirar a terra. S\u00ed, a la vista dels fets aquest \u00e9s el nostres sistema. L’educaci\u00f3 dels nostres fills \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 massa important per deixar-la en mans del governant de torn. Aix\u00ed no aconseguirem l’excel\u00b7l\u00e8ncia, aix\u00ed no aconseguirem que el nostre pa\u00eds sigui refer\u00e8ncia com ho \u00e9s Finl\u00e0ndia, per exemple. Haurem de concloure que no en sabem m\u00e9s; que queda molt de recorregut per convertir el nostre pa\u00eds en un referent per a tothom. Mentrestant, haurem d’aguantar tot esperant que persones de nivell\u00a0convencin la nostra societat que la formaci\u00f3 i l’educaci\u00f3 han d’estar per damunt de partidismes\u00a0caducs. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He escrit altres vegades que un pa\u00eds que pretengui tenir ciutadans de primer nivell necessita tenir una columna vertebral que sigui l’eix sobre el qual basar aquest objectiu. Un d’aquests eixos \u00e9s l’educaci\u00f3, el sistema educatiu. Ha quedat \u00e0mpliament demostrat … Continua llegint