Penso que la not\u00edcia que ha aparegut avui a la premsa en la que es donava a con\u00e8ixer la baixa del senyor Carod d’ERC a trav\u00e9s d’una carta a Joan Puigcerc\u00f3s i Joan Ridao era una cosa anunciada. El senyor Carod s’havia apartat ja fa temps d’ERC, en el mateix moment que l’actual direcci\u00f3 el va apartar de tot protagonisme dins el partit. La responsabilitat d’aquest ostracisme cal atribu\u00efr-lo a la direcci\u00f3 d’ERC, per\u00f2 en Carod\u00a0no n’\u00e9s ali\u00e8.<\/p>\n
Vaig con\u00e8ixer el senyor Carod fa molts anys, essent ell el meu professor de catal\u00e0 quan jo\u00a0estava estudiant a l’escola normal de Tarragona. No vull expressar aqu\u00ed la meva opini\u00f3 sobre l’aportaci\u00f3 de Carod a ERC. Tampoc sobre els seus errors. Com tothom, Carod ha com\u00e8s errors i ha tingut encerts. Tampoc vull expressar quins considero que s\u00f3n els seus encerts, ni quins els seus errors. El fet, per\u00f2, \u00e9s que amb ell, ERC va arribar al seu millor moment de l’\u00e8poca actual\u00a0i amb ell va iniciar el seu declivi. He llegit la seva carta. La veritat \u00e9s que tot i recon\u00e8ixer la capacitat del senyor Carod com a escriptor i orador, la seva carta\u00a0no m’agrada. No m’agrada no tant pel qu\u00e8 s’hi diu, sin\u00f3 pel qu\u00e8 no s’hi diu. No m’agrada el que s’hi llegeix entre l\u00ednies. Endevino en la carta un fort egocentrisme. Un egocentrisme que Carod ha exhibit en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 al llarg de la seva vida pol\u00edtica. Recordo m\u00e9s d’un episodi en el qual es manifestava aquest egocentrisme.\u00a0 No m’agrada el to de la seva carta. S’hi endevina una profunda\u00a0animadversi\u00f3 cap\u00a0als actuals dirigents d’ERC. Puc entendre\u00a0el seu ressentiment, per\u00f2 aquest domina massa el to general de la carta. Carod no para de recordar que amb ell va arribar l’expansi\u00f3 d’ERC. Reconeix que ha com\u00e8s errrors, com tothom que pren decisions, per\u00f2 ho fa de forma gen\u00e8rica i no apunta quina responsabilitat\u00a0t\u00e9 ell en el viacrucis que ha patit ERC en els darrers temps. M’hauria agradat que hagu\u00e9s dit quins van ser els errors d’ERC imputables a ell mateix. No ho fa.<\/p>\n
Tinc la sensaci\u00f3 que Carod no \u00e9s un personatge que caigui simp\u00e0tic en general. Penso que el punt d’egocentrisme al que m’he referit abans li traspua massa sovint. Recordo quan ERC va treure els millors resultats de l’actual \u00e8poca democr\u00e0tica. Sempre m’he preguntat si els resultats van ser conseq\u00fc\u00e8ncia dels encerts del propi partit o van ser conseq\u00fc\u00e8ncia de les circumst\u00e0ncies. Recordo\u00a0quan despr\u00e9s de ser crucificat pel govern central del PP i de ser foragitat del govern catal\u00e0 omplia pabellons arreu del pa\u00eds. Recordo el Centre\u00a0Cultural de Valls ple a vessar. Era m\u00e8rit seu o un regal dels altres? Sempre he tingut la sensaci\u00f3 que bona part li venia regalat. Les circumst\u00e0ncies van\u00a0tenir molt a veure en els resultats d’ERC en les eleccions a les Cortes i al Parlament de Catalunya. \u00c9s cert que abans ja havia fet un salt important, per\u00f2 les circumst\u00e0ncies el van catapultar.<\/p>\n
Desitjo que les coses li vagin b\u00e9. Vagi on vagi. Per\u00f2 desitjo encara m\u00e9s que ERC pugui encarar el seu futur amb tranquil\u00b7litat. Amb maduresa. Comen\u00e7aria ser hora de demostrar al pa\u00eds que ERC est\u00e0 ple de centenars de persones \u00edntegres, honestes, valuoses. Comen\u00e7aria a ser hora que els futurs dirigents\u00a0fossin la veritable expressi\u00f3 de la seva milit\u00e0ncia. Una milit\u00e0ncia que no mereix haver de passar per tot el que ha passat. Tinc el convenciment que si encaren el futur amb aquest esperit, els ciutadans de Catalunya tornaran a valorar l’important instrument que ERC \u00e9s per al futur nacional de Catalunya i per la construcci\u00f3 d’una societat progressista i avan\u00e7ada. Si s\u00f3n capa\u00e7os de superar els egocentrismes i els messianismes, si s\u00f3n capa\u00e7os de deixar de mirar-se el melic i posen les seves energies encaminades a\u00a0oferir al poble de Catalunya un instrument v\u00e0lid per a bastir un horitz\u00f3 nacional\u00a0i social engrescador, la ciutadania tornar\u00e0 a posar les seves esperances i la seva confian\u00e7a en el partit de Maci\u00e0 i Companys. Desitjo que ho s\u00e0piguen fer. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Penso que la not\u00edcia que ha aparegut avui a la premsa en la que es donava a con\u00e8ixer la baixa del senyor Carod d’ERC a trav\u00e9s d’una carta a Joan Puigcerc\u00f3s i Joan Ridao era una cosa anunciada. El senyor … Continua llegint