Ahir\u00a0es va\u00a0confirmar la not\u00edcia que representants empresarials i sindicals han trencat les negociacions que duien a terme des de fa mesos relativa a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. La negociaci\u00f3\u00a0col\u00b7lectiva per resumir-ho r\u00e0pidament \u00e9s el sistema de negociaci\u00f3 i estructura dels convenis col\u00b7lectius, dit d’una forma molt\u00a0simplificada.<\/p>\n
Avui en dia ha deixat de ser not\u00edcia que empresaris i sindicats fracassin en les negociacions que duen a terme. Tot plegat no fa sin\u00f3 afegir m\u00e9s desprestigi i descr\u00e8dit a ambdues institucions. Dues institucions econ\u00f2miques i socials prou dignes que els seus representants semblen entestats a ajudar que el descr\u00e8dit\u00a0d’uns i altres segueixi incrementant. Jo com a persona que es dedica a les funcions sindicals ho lamento. Sembla que ning\u00fa no s’adona de la pobra imatge que tots plegats estan donant i el mal que aix\u00f2 fa a les seves respectives organitzacions. Ara sentirem com els uns responsabilitzen als altres del frac\u00e0s de la negociaci\u00f3. Una mica m\u00e9s d’espectacle lamentable. I com es pot comprendre a mi em dol\u00a0en l’\u00e0nima. Jo encara crec\u00a0en la\u00a0noble funci\u00f3 sindical. Intento fer una\u00a0tasca amb tota la dignitat de qu\u00e8 s\u00f3c capa\u00e7 al nivell m\u00e9s b\u00e0sic, o sia, al de l’empresa.<\/p>\n
Em fa la impressi\u00f3 que domina massa el tacticisme. La curta mirada. Tot semblava indicar que les negociacions no anaven\u00a0mal encaminades fins fa uns dies. Qu\u00e8 ha pasat perqu\u00e8 la cosa es trenqu\u00e9s? Una de les coses que crec que ha condicionat la no consecuci\u00f3 d’un acord de llarga volada \u00e9s el resultat electoral del passat 22 de maig. Alg\u00fa ha pogut pensar que valia la pena no tancar cap acord i esperar que en uns mesos hi hagi un canvi de govern que sintonitzi millor amb\u00a0els seus interessos. Si fos aix\u00ed, estar\u00edem davant d’un nou argument per dir que els negociadors no estan a l’al\u00e7ada. El curt pla\u00e7 impedeix mirar l’horitz\u00f3 n\u00edtidament per intentar canviar la realitat, la miserable realitat que estem vivint.<\/p>\n
Segurament uns s\u00f3n m\u00e9s responsables que altres, per\u00f2 el frac\u00e0s de la negociaci\u00f3 perjudica tothom. Als mateixos negociadors, per\u00f2 sobretot als milions de persones actives del noster pa\u00eds, tant als que estan treballant actualment, com els que no tenen feina. A vegades sembla que els negociadors vulguin donar la ra\u00f3 a tots els que diuen que\u00a0empresaris i sindicats nom\u00e9s es preocupen d’ells mateixos i no de qui s’haurien de preocupar,\u00a0la ciutadania\u00a0en general.<\/p>\n
Tot plegat em fa molta r\u00e0bia. All\u00f2 que molts fem a nivell m\u00e9s pr\u00f2xim, a les empreses, sembla que altres s\u00f3n incapa\u00e7os de fer-ho a nivells m\u00e9s elevats. Com he dit, crec que hi ha una part que t\u00e9 m\u00e9s responsabilitat\u00a0en el frac\u00e0s. Personalment crec que un sector de l’empresariat, el m\u00e9s carca i immobilista, ha pressionat\u00a0Rossell perqu\u00e8 no signi cap\u00a0acord, conscients que d’aqu\u00ed uns mesos la conjuntura pol\u00edtica els pot ser m\u00e9s favorable amb un govern del PP. Per altra banda, el president del\u00a0Banc Central espanyol, segueix donant receptes, des del meu punt de vista, totalment\u00a0equivocades i in\u00fatils. Ni la legislaci\u00f3 laboral, ni\u00a0el sistema de negocicaci\u00f3 col\u00b7lectiva s\u00f3n les causes que el Regne d’Espanya dupliqui les taxes mitjanes d’atur\u00a0d’Europa. La causa \u00e9s el nostre sistema econ\u00f2mic que s’ha arrepenjat en el totxo i l’economia especulativa mentre, per exemple, Alemanya anava consolidant el seu teixit econ\u00f2mic i industrial. \u00c9s aquest teixit el que marca el diferencial entre la situaci\u00f3 alemanya i l’espanyola. Canviar aix\u00f2 no es fa\u00a0en quatre dies. Es fa apostant a mig i llarg pla\u00e7 per una economia que s\u00e0piga enfortir els seus punt forts i abandonar all\u00f2 que nom\u00e9s ens d\u00f3na\u00a0pa per avui i fam per dem\u00e0. Fa desenes d’anys es va afrontar una reconversi\u00f3 de tot el sector sider\u00fargic. Va ser una reconversi\u00f3 dura, com la\u00a0de l’anomenada l\u00ednia blanca, per\u00f2 va permetre reconvertir part de la nostra economia i\u00a0de la ciutadania cap a nous sectors de m\u00e9s futur. Mentre\u00a0alguns\u00a0s’omplien la boca amb all\u00f2 de l’Espanya “va bien”, hi havia qui estava fent els deures per a afrontar el seu futur.\u00a0Mentre alguns xulejaven dient que creix\u00edem el doble que la mitjana de la UE, hi havia qui seguia posant les bases de la seva economia que els han perm\u00e8s afrontar una crisi amb una major estabilitat econ\u00f2mica. Mentre aqu\u00ed constru\u00efem el doble que\u00a0Fran\u00e7a i Alemanya juntes i els pocavergonyes especulaven, altres\u00a0consolidaven els fonaments de la seva economia amb uns guanys m\u00e9s modestos a curt pla\u00e7.<\/p>\n
Qui digui que t\u00e9 les claus per a resoldre la situaci\u00f3 econ\u00f2mica a Catalunya o Espanya a curt pla\u00e7 menteix. Ara cal\u00a0dissenyar una estrat\u00e8gia nacional i estatal que s’hauria d’haver fet fa molts anys, en temps de vaques grasses. Per\u00f2 enlloc d’aix\u00f2, hi ha qui s’empenya en entabanar-nos dient que la soluci\u00f3 es troba amb una major desregulaci\u00f3 laboral i social. Que no tenim mem\u00f2ria per veure on ens ha portat una desregulaci\u00f3 internacional del sistema financer? Que no n’aprendrem mai?<\/p>\n
Jo desconfio de tota aquesta gent que des de les seves poltrones diuen que\u00a0tenen la f\u00f3rmula per resoldre el problema. No hi ha una f\u00f3rmula m\u00e0gica. Cal treballar m\u00e9s i millor, cal treballar en all\u00f2 que com a pa\u00eds podem excel\u00b7lir, que no \u00e9s poc. Cal apostar per la formaci\u00f3 en aquells sectors de futur. No oblidar la ind\u00fastria, donar suport al sector terciari,\u00a0a tot all\u00f2 que doni servei a les necessitats de la ciutadania, al turisme, diversificant entre turisme de gran qualitat i un turisme\u00a0m\u00e9s popular, en sectors com el farmac\u00e8utic en\u00a0el qual tenim una bona posici\u00f3, en la recerca i innovaci\u00f3. \u00c9s tot un pa\u00eds que s’ha de posar en marxa si volem ser protagonistes del nostre futur i no deixar-lo en mans de les in\u00e8rcies d’altres pa\u00efsos perqu\u00e8 llavors perdrem el tren i ens arribar\u00e0 tard.<\/p>\n
Empresaris i sindicats es troben a la corda fluixa, per\u00f2 si alg\u00fa em pregunta qui est\u00e0 donant m\u00e9s la talla i encertant m\u00e9s en les receptes, m’inclino clarament per els segons. Com he dit en altres apunts, alguns d’aquests han estat sols defensant un canvi\u00a0radical del model econ\u00f2mic del nostre pa\u00eds. Hi ha qui ja ha obert els ulls, per\u00f2 els governants\u00a0i els poder f\u00e0ctics segueixen posant les esperances en velles receptes que s\u00f3n i seran del tot in\u00fatils. La reforma laboral \u00e9s un cas paradigm\u00e0tic. La millor legislaci\u00f3 laboral seria incapa\u00e7 de crear un sol lloc de treball. Una bona legislaci\u00f3 pot ajudar sempre que hi hagi una base\u00a0econ\u00f2mica s\u00f2lida. Sense aquesta base tot \u00e9s in\u00fatil. Hem perdut molts anys, no ens entestem a perdre’n m\u00e9s. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ahir\u00a0es va\u00a0confirmar la not\u00edcia que representants empresarials i sindicals han trencat les negociacions que duien a terme des de fa mesos relativa a la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. La negociaci\u00f3\u00a0col\u00b7lectiva per resumir-ho r\u00e0pidament \u00e9s el sistema de negociaci\u00f3 i estructura dels convenis … Continua llegint