Amb aquest comentari no pretenc valorar la intervenci\u00f3 policial a la pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona, ni a la ciutat de Lleida. Cadasc\u00fa tindr\u00e0 la seva opini\u00f3 respecte a l’oportunitat i la conveni\u00e8ncia de l’actuaci\u00f3 policial. Les imatges televisives s\u00f3n colpidores, com sempre, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que mostren una part de la realitat. No, no vull parlar de l’actuaci\u00f3 policial. Vull parlar del que medi\u00e0ticament s’han anomenat “els indignats”. Estic conven\u00e7ut que moltes persones no compartiran la meva opini\u00f3, per\u00f2 com que estem en un pa\u00eds on encara tenim llibertat d’opini\u00f3, espero que ning\u00fa no em crucificar\u00e0 per tenir la\u00a0 meva opini\u00f3.<\/p>\n
Primer de tot he de confessar que no m’agrada l’adjectiu amb que s’ha conegut les persones que porten dies concentrats en diferents places del nostre pa\u00eds. Encara que jo no s\u00f3c dels que s’han concentrat enlloc. Jo tamb\u00e9 em sento indignat, per\u00f2 no m’agrada que em qualifiquin permanentment d’indignat. Com ja he ressaltat en altres apunts d’aquest bloc, Hessel no reclama un estat permanent d’indignaci\u00f3 per a instal\u00b7lar-s’hi. Hi ha qui ha escrit que n’hi ha prou amb indignar-se, jo no ho comparteixo. M\u00e9s aviat m’alineo amb Hessel en el sentit que la indignaci\u00f3 pot ser un motor, una causa que ens dugui a l’acci\u00f3, a la participaci\u00f3. Els concentrats a les places del pa\u00eds porten dies d’estada en aquestes places, molts dies, per\u00f2 encara no he sentit res d’interessant que proposin a la societat. Unes directrius o unes conclusions a les que hagin arribat per a canviar all\u00f2 que els ha portat a indignar-se. Cap proposta, des del meu punt de vista, interessant. Jo estic indignat per la poca qualitat democr\u00e0tica de la nostra societat, per les defici\u00e8ncies del nostre sistema pol\u00edtic de representaci\u00f3, pel nostre sistema econ\u00f2mic injust i que juga a favor dels especuladors i poca-vergonyes. Alg\u00fa diu que amb la indignaci\u00f3 n’hi ha prou i que s\u00f3n uns altres els que hi han de posar remei. Mala soluci\u00f3. Aquest \u00e9s el motiu de la meva indignaci\u00f3, el fet de qu\u00e8 qui havia de resoldre les desigualtats i cercar mesures per millorar la qualitat democr\u00e0tica de la nostra societat no ho ha fet. Per aix\u00f2 cal fomentar la participaci\u00f3 ciutadana en la presa de decisions.\u00a0Dotar-nos d’instruments de participaci\u00f3 democr\u00e0tica que no deixin exclusivament en mans de la democr\u00e0cia representativa\u00a0la configuraci\u00f3 d’una societat m\u00e9s igualit\u00e0ria i justa, pol\u00edticament i social.<\/p>\n
Avui sentia el respectat Arcadi Oliveres, president de Just\u00edcia i Pau i catedr\u00e0tic d’economia, explicant que havia aconsellat als concentrats que sortissin cap als barris a explicar les seves propostes. No \u00e9s un mal consell, el compartiria si hi hagu\u00e9s propostes.<\/p>\n
Les concetracions em recorden aquelles persones que en petits grups semblen estar m\u00e9s per passar-s’ho b\u00e9 que no pas per aportar quelcom a la societat. No tinc res en contra dels moviments assemblearis. De fet he militat desenes d’anys en un partit de caire assembleari. Per\u00f2 el car\u00e0cter assembleari pur fa inviable l’assumpci\u00f3 de responsabilitats individuals. Tot queda dilu\u00eft en la massa. Alg\u00fa ha de poder liderar i executar les decisions assemble\u00e0ries. Alg\u00fa ha de poder actuar com a portantveu o interlocutor de l’assemblea.<\/p>\n
M\u00e9s de deu dies de concentracions al carrer no han servit per a assolir concrecions del qu\u00e8 es pret\u00e9n. Els concentrats a les places tunisianes i eg\u00edpcies sabien qu\u00e8 volien, tenien objectius, hi havia compromisos personals. Les concetracions no eren una finalitat, eren un mitj\u00e0. Les concentracions d’aqu\u00ed no em semblen un mitj\u00e0, sin\u00f3 una pres\u00e8ncia m\u00e9s o menys festiva sense objectius clars. Una ocupaci\u00f3 d’un espai p\u00fablic sense finalitat a la qual semblava no saber posar fi sense ser un frac\u00e0s. Si la finalitat era mostrar la indignaci\u00f3, aquesta simplement es pot expressar amb una manifestaci\u00f3. Si es pretenia fer alguna proposta concreta i viable, hi ha hagut temps per fer-ne alguna. Potser els objectius no eren prou clars.<\/p>\n
La intervenci\u00f3 policial d’avui haur\u00e0 donat aire a una cosa que estava en vies de dissoluci\u00f3. Crec que finalment estarem davant d’una cosa que podia ser i que es va desinflar. Dif\u00edcilment des de quatre places es pot millorar un sistema democr\u00e0tic. Aqu\u00ed no hav\u00edem d’enderrocar cap r\u00e8gim dictatorial, hav\u00edem de proposar un model que super\u00e9s un model d’organitzaci\u00f3 social i democr\u00e0tic \u00fanic que s’ha imposat despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn. I aquesta feina no es fa ni en un dia, ni en una setmana, ni en\u00a0un mes. Es fa amb un treball permanent i constant, amb la participaci\u00f3 activa en barris, sindicats, ajuntaments, etc. \u00c9s un proc\u00e9s progressiu\u00a0que necessita feina, comprom\u00eds i esfor\u00e7. \u00a0<\/p>\n
La indignaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil si \u00e9s un punt de partida, no pas un punt on instal\u00b7lar-se.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb aquest comentari no pretenc valorar la intervenci\u00f3 policial a la pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona, ni a la ciutat de Lleida. Cadasc\u00fa tindr\u00e0 la seva opini\u00f3 respecte a l’oportunitat i la conveni\u00e8ncia de l’actuaci\u00f3 policial. Les imatges televisives s\u00f3n … Continua llegint