Seguint amb l’entrada anterior, vull desenvolupar una mica m\u00e9s el tema amb indignaci\u00f3 tranquil\u00b7la. Com ja he apuntat anteriorment, aquesta fase incipient d’indignaci\u00f3 corre el risc de quedar-se en un foc d’encenalls. Cal tenir molt clar qu\u00e8 es vol. Sense tenir aix\u00f2 clar tot ser\u00e0 in\u00fatil. Un cop sapiguem qu\u00e8 volem, haurem d’afrontar com ho fem realitat. Aqu\u00ed \u00e9s on poden n\u00e9ixer les dissensions. Alguns voldrien una revoluci\u00f3 a l’estil cl\u00e0ssic. Jo crec que aquesta opci\u00f3 \u00e9s inviable. Caldria combinar reforma i ruptura. O el moviment d’indignaci\u00f3 es prou potent i transversal per obligar al status quo actual a fer-lo seu o caldr\u00e0 crear una eina que el faci possible i l’amplifiqui.<\/p>\n
Tot plegat \u00e9s prou dif\u00edcil, per\u00f2 alhora apassionant. I aqu\u00ed \u00e9s on es pot frustrar tot plegat. Si bastim aquest moviment d’antisistema es quedar\u00e0 com una cosa residual, marginal. El status quo actual ens t\u00e9 acostumats a assumir algunes de les coses que la societat demanda, per\u00f2 ho fa de tal manera que procura que res d’essencial no canv\u00efi. L’alternativa, doncs, passa per construir una eina \u00fatil que faci realitat els anhels de bona part de la societat i la ciutadania de ser protagonista del seu present i de la seva realitat. \u00c9s\u00a0en la concreci\u00f3 i creaci\u00f3 d’aquesta eina que es poden frustrar de nou les aspiracions ciutadanes. Els partits pol\u00edtics actuals s’han apoltronat en la democr\u00e0cia\u00a0representativa. El pas a la democr\u00e0cia participativa dif\u00edcilment la protagonitzaran ells. Per\u00f2 cal un instrument que vehiculi aquestes\u00a0aspiracions. Aspiracions diverses i diferents. Cal un aglutinador.\u00a0Les societats no avancen i progressen sense organitzar-se. Aqu\u00ed comencen les dificultats. Les organitzacions i les persones sovint ens veiem sotmeses a la instrumentalitzaci\u00f3 dels poderosos. Necessitem organitzacions que facin dels seus anhels la guia i la pr\u00e0ctica organitzativa de\u00a0baix a dalt.\u00a0Les seves organitzacions han d’actuar i ser model de com volen que sigui la societat. Plenament participatives, per\u00f2 amb lideratges. Que impedeixin la possibilitat d’apoltronament dels seus l\u00edders. Ambuna organitzaci\u00f3 interna mod\u00e8lica. Caldria tenir ben present alguns exemples hist\u00f2rics. Em ve al cap el cas dels Verds alemanys. Un moviment que va saber engrescar bona part de la ciutadania alemanya per\u00f2 que va sucumbir a les poderoses temptacions que el sistema pol\u00edtic i social actual ofereix. La democr\u00e0cia particpativa s’ha de dur a la pr\u00e0ctica com una inundaci\u00f3, de baix cap dalt, que penetri en tots els\u00a0estrats de la societat. I aix\u00f2 no s’aconsegueix quedant-se a casa. Tancant-nos en la nostra bombolla. O nosaltres ens fem protagonistes o altres agafaran el protagonisme per a perpetuar el seu\u00a0status. Cal jugar\u00a0la partida, sin\u00f3 ens seguiran deixant al marge. La democr\u00e0cia representativa no \u00e9s ni bona ni dolenta, nom\u00e9s perd el seu sentit quan deixa de sostenir-se en la democr\u00e0cia participativa. L’una ha d’estar amarada de l’altra. Per\u00f2 per fer-ho possible, els ciutadans ens hem de fer valer. Trobar les f\u00f3rmules m\u00e9s enll\u00e0 de mostrar la nostra indignaci\u00f3. Hem de deixar de mirar-nos el nostre melic i veure en el nostre melic el del nostre ve\u00ed, del que treballa i del que no t\u00e9 feina, del que t\u00e9 una posici\u00f3 benestant i del que voreja el risc de l’exclusi\u00f3, del nouvingut i\u00a0el del terr\u00f2s de tota la vida.<\/p>\n
Hi ha uns valors que la immensa majoria de la ciutadania pot compartir. Valors que ens han portat al progr\u00e9s social i econ\u00f2mic\u00a0per\u00f2 que en oblidar-los els hem corrumput. Trobem els\u00a0indignats i ajuntem-nos. Compartim la indignaci\u00f3 i veiem com podem recompondre els valors que ens han fet progressar individualment i social i reintroduim-los en la nostra forma de viure. Tenim un planeta fabul\u00f3s, un m\u00f3n que se’ns ha fet petit, per\u00f2 en\u00a0el qual encara hi podem viure. Un m\u00f3n sense dist\u00e0ncies on \u00e9s tan important vetllar pel que viu a uns centenars de metres de casa com pel que viu a milers de quil\u00f2metres. \u00c9s una utopia? Potser s\u00ed, per\u00f2 el progr\u00e9s\u00a0s’ha aconseguit a base de perseguir utopies. Diuen que voler \u00e9s poder. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, cal compartir el qu\u00e8 volem. Tot seguit podrem compartir com aconseguir-ho. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Seguint amb l’entrada anterior, vull desenvolupar una mica m\u00e9s el tema amb indignaci\u00f3 tranquil\u00b7la. Com ja he apuntat anteriorment, aquesta fase incipient d’indignaci\u00f3 corre el risc de quedar-se en un foc d’encenalls. Cal tenir molt clar qu\u00e8 es vol. Sense … Continua llegint