La crisi econ\u00f2mica persisteix i al nostre pa\u00eds, i a l’estat que ens acull, ho fa encara de forma ferotge. El creixement econ\u00f2mic no arriba a casa nostra, les empreses no se’n surten, els bancs tenen prou problemes per pensar en ajudar l’economia real i la ciutadania en pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies en forma de p\u00e8rdua de llocs de treball, en increment d’aturats. S\u00f3n moltes i deverses les causes que fan que els nostres \u00edndex d’atur dupliquin la mitjana dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. El nostre sistema econ\u00f2mic i laboral n’\u00e9s una.<\/p>\n
Moltes empreses del nostre pa\u00eds utilitzen de forma fraudulenta els contractes de treball eventuals. Aquests s’utilitzen sovint per ocupar llocs de treball que no tenen un car\u00e0cter temporal i que rotat\u00f2riament s\u00f3n ocupats per persones diferents al llarg dels mesos. L’atur \u00e9s un mal propi del nostre model econ\u00f2mic i social que mai ha arribat a obtenir els est\u00e0ndars europeus. Fins en els millors moments, els nostres \u00edndex d’atur han estat superiors als dels pa\u00efsos avan\u00e7ats de la Uni\u00f3. Calen reformes, s\u00ed, per\u00f2 no pas les que s’han dut a terme. La realitat actual ha donat la ra\u00f3 als sindicats com al que pertanyo en el sentit que era una reforma laboral in\u00fatil, sin\u00f3 negativa pel seu contingut.<\/p>\n
La meva dona s’ha quedat sense feina en una empresa on hi ha feina. Algunes empreses prefereixen fer una rotaci\u00f3 permanent en la seva plantilla abans que fer personal fix. No tenen en compte els costos d’aquesta pol\u00edtica. Costos en formaci\u00f3 b\u00e0sica, experi\u00e8ncia malbaratada, riscos en els nivells de qualitat del seus productes. Feta la llei, feta la trampa. I ning\u00fa controla la trampa.<\/p>\n
Fa uns dies vaig acompanyar-la a tramitar la prestaci\u00f3 d’atur i a fer la demanda d’ocupaci\u00f3. Les oficines de treball de la Generalitat s\u00f3n un lloc ben poc acollidor. Alguns funcionaris no estan preparats per a atendre les persones que el que preferirien no haver d’acudir a aquests llocs. Es respira una fredor sorprenent, gaireb\u00e9 insultant. Hi ha, tamb\u00e9, funcionaris amables, per\u00f2 cal estar de sort. En general hi ha poca empatia en el personal que hi treballa. Qu\u00e8 hi farem! Ara l’ocupaci\u00f3 de la meva dona \u00e9s donar tombs per les empreses de la ciutat per deixar el seu curr\u00edculum. Si la coneguessin l’agafarien amb els ulls tancats. Mai no he vist persona m\u00e9s activa i m\u00e9s implicada en la seva feina. Se’n sortir\u00e0, no en tinc cap dubte. Un moment o altre. En la majoria d’empreses on ha trucat l’han tractat b\u00e9. Hi ha persones que estan a l’al\u00e7ada d’aquest concepte, \u00e9s una sort.<\/p>\n
Tocar\u00e0 ara estr\u00e8nyer el cintur\u00f3 a casa nostra. Refer els nostres comptes, adequar les despeses a uns ingressos m\u00e9s minsos. Tamb\u00e9 en sortirem. Avui vivim una realitat comuna a milions de persones, a milers en el nostre pa\u00eds. El nostre pa\u00eds ha viscut molt de temps amb la filosofia de qui dia passa, any empeny. Hem desaprofitat oportunitats per a dissenyar la nostra realitat econ\u00f2mica. Aquest disseny calia fer-lo en \u00e8poca de vaques grasses, no quan la necessitat apreta. Per\u00f2 durant molts anys nom\u00e9s els sindicats, al menys el meu, han clamat per fer aquest disseny, per\u00f2 era una veu que clamava en el desert. La nostra societat sembla confiar m\u00e9s en els factors externs que no pas en ser protagonista del nostre progr\u00e9s econ\u00f2mic i social. Recordar\u00e9 sempre una entrevista que vaig mantenir amb una primera autoritat del nostre pa\u00eds per reclamar aquest protagonisme en una part del nostre territori que amb anys d’antelaci\u00f3 ja preveia que patiria una crisi social i econ\u00f2mica que li ha arribat. Abans de la crisi general, ja sab\u00edem que es veuria abocat a una crisi pr\u00f2pia. D’aix\u00f2 en fa vuit anys. Els resultats han estat decebedors, molt bones paraules i poca acci\u00f3. No calia ser cap llumenera per preveure aquesta situaci\u00f3. Incapacitat, despreocupaci\u00f3? No ho s\u00e9, per\u00f2 una situaci\u00f3 ben real.<\/p>\n
B\u00e9, casa meva ha entrat en les estad\u00edstiques mensuals decebedores. Per\u00f2 no defallirem, tenim salut, armonia, ganes d’anar endavant. Ja \u00e9s alguna cosa. Cercarem i esperem trobar l’oportunitat. Conec la meva dona. Ella no \u00e9s persona que esperi de forma passiva. No en sap. Necessita activitat, a casa ja la t\u00e9, ara toca cercar-la fora. La resta de la fam\u00edlia hi ajudarem i ens aixecarem les vegades que calgui. Un panorama compartit per moltes persones. Abans de la finalitzaci\u00f3 del seu contracte ja buscava, jo crec en ella, en la seva capacitat i la seva empenta. Reeixir\u00e0.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La crisi econ\u00f2mica persisteix i al nostre pa\u00eds, i a l’estat que ens acull, ho fa encara de forma ferotge. El creixement econ\u00f2mic no arriba a casa nostra, les empreses no se’n surten, els bancs tenen prou problemes per pensar … Continua llegint