La diada de Sant Jordi d’enguany feia patir una mica. La coincid\u00e8ncia en cap de setmana, la coincid\u00e8ncia amb el dissabte de gl\u00f2ria, era un fet que no es donava des de fa desenes d’anys. Llibreters i venedors de roses no les tenien totes. Com afectaria aquesta coincid\u00e8ncia a la diada? Tot sembla indicar, per les cr\u00f2niques que he pogut llegir, que les pors eren infundades. Sant Jordi \u00e9s una diada que sembla que resisteix contra qualsevol amena\u00e7a exterior. \u00c9s un s\u00edmptome d’arrelament de la festa. Una festa amb un fort component comercial, per\u00f2 arrelat en\u00a0la ciutadania. I la ciutadania porta la festa all\u00e0 on es troba. Aquesta \u00e9s realment una festa nacional. Vagis\u00a0on vagis, pots celebrar Sant Jordi. Vagis on vagis, pots comprar una rosa, un llibre, pots regalar un bes. \u00c9s extraordinari.<\/p>\n
Sant Jordi \u00e9s una festa en qu\u00e8 el protagonista \u00e9s\u00a0una altra persona. No \u00e9s una festa gens ego\u00efsta, encara que esperem que alg\u00fa pensar\u00e0 en nosaltres. Per\u00f2 el nostre\u00a0capteniment \u00e9s fer un present a les persones que estimem. Ni la pluja no ha pogut amb Sant Jordi. Clar, si el drac dolent no va poder amb Sant Jordi, qui ha de poder? Jo tinc moltes simpaties pels dracs, per aix\u00f2 afegeixo que aquell\u00a0drac de la llegenda era dolent, ho havia de ser per for\u00e7a, pobret. Per\u00f2 els dracs em cauen molt simp\u00e0tics. Formen part de nombroses llegendes i contes, sempre amb algun simbolisme.<\/p>\n
Sant Jordi \u00e9s un dels sants m\u00e9s populars i universals. Molts pa\u00efsos el tenen per patr\u00f3, molts pa\u00efsos el tenen en el seu nom. En el meu bloc antic ja vaig explicar l’origen de la nostra festa de Sant Jordi relacionada amb el llibre i la rosa. \u00c9s una festa que d\u00f3na esperan\u00e7a a la nostra naci\u00f3. Li d\u00f3na categoria\u00a0 i autoestima. Sant Jordi ha superat un repte important. L’any qye ve ser\u00e0 any de trasp\u00e0s. Sant Jordi recuperar\u00e0 el seu marc de\u00a0jornada laborable plena. Sant Jordi pensava en la princesa en la llegenda universal. Nosaltres pensem en els altres, en aquells que estimem. Tant de bo tothom tingui alg\u00fa a qui estimar. \u00c9s important que t’estimin, per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s molt que estimem alg\u00fa.<\/p>\n
Travessem un per\u00edode de pen\u00faries i d’incerteses en el futur de les nostres societats. Augmenten les desigualtats i les persones que sofreixen. No sentir-nos sols, sin\u00f3 acompanyats per alg\u00fa que ens doni un tros del seu amor \u00e9s important. La solidaritat humana pot arribar a cotes alt\u00edssimes. \u00c9s necess\u00e0ria. Sant Jordi \u00e9s\u00a0una diada de gestos. Petits gestos que aspergeixen felicitat. Aquesta no es troba en les grans coses, en les grans gestes, simplement en saber i notar que alg\u00fa ens t\u00e9 en el seu pensament, en la seva vida. Molts no saben que alg\u00fa els t\u00e9 en el seu pensament. Tenim capacitat per a no limitar-nos a una sola persona. Podem regalar somriures, una paraula amable, de consol, d’estima. I quan ho fem descobrim que no \u00e9s gens dif\u00edcil. Tu i jo, on \u00e9s la difer\u00e8ncia! Tots som tu i jo. Sant Jordi ha passat la prova amb nota.\u00a0Podem trobar cada dia una rosa o un llibre per regalar, nom\u00e9s ens cal trobar la forma que en cada moment han d’adoptar. Podem descobrir que el drac no \u00e9s un enemic, sin\u00f3 un aliat que ens d\u00f3na oportunitats de fer aflorar la nostra humanitat.<\/p>\n
\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La diada de Sant Jordi d’enguany feia patir una mica. La coincid\u00e8ncia en cap de setmana, la coincid\u00e8ncia amb el dissabte de gl\u00f2ria, era un fet que no es donava des de fa desenes d’anys. Llibreters i venedors de roses … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/04\/drac-siurell.jpg\")
<\/a>\u00a0\u00a0<\/p>\n