![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/04\/sant_jordi-300x225.jpg\")
<\/a><\/p>\nAvui fa disset anys, s\u00ed. Fa disset anys que la diada de Sant Jordi, patr\u00f3 de Catalunya, tamb\u00e9 va caure en dissabte.\u00a0Aquell dia a l’esgl\u00e9sia de Santa Magdalena del Pont d’Armentera vaig donar un si i em\u00a0van donar un s\u00ed. Ho f\u00e9iem davant de tota la fam\u00edlia i de tots els amics i amigues. No era un comprom\u00eds privat. Va ser un comprom\u00eds p\u00fablic, no fet d’amagat. No era un simple contracte entre dues persones, era\u00a0l’expressi\u00f3 d’un desig mutu. Un comprom\u00eds per a tota una vida, no pas ef\u00edmer i temporal. Malgrat aquest desig de perdurabilitat, ning\u00fa \u00e9s capa\u00e7 d’assegurar que aquell comprom\u00eds perdurar\u00e0. Per\u00f2 el vam prendre amb aquest objectiu.<\/p>\n
Amb aquell s\u00ed donat i anunciat arreu f\u00e9iem p\u00fablic el nostre amor apassionat de joves amb tota una vida per endavant. Era la r\u00fabrica a un temps de tempteig. Un temps en qu\u00e8 sense pensar massa en el futur\u00a0ens hav\u00edem anat coneixent poc a poc,\u00a0amb les pors de qui no t\u00e9 l’experi\u00e8ncia assumida, sin\u00f3 que\u00a0just la comen\u00e7a a escriure. Ara, disset anys despr\u00e9s, crec que aquest amor s’ha renovat. Ja tenim una experi\u00e8ncia adquirida, un bagatge important. Sabem que la vida, i l’amor, no \u00e9s un cam\u00ed de roses. Les roses neixen d’un petit capoll, que es converteix en una ponzella i esclata amb\u00a0una bellesa admirada. Despr\u00e9s la flor madura i es merceix. Per\u00f2 fructifica. Res no \u00e9s perenne, es transmuta. Amb l’amor passa el mateix. Ens coneixem les nostres virtuts, per\u00f2 tamb\u00e9 les nostres mancances. L’amor ho pot tot. S\u00ed. L’amor no \u00e9s un regal que se’ns d\u00f3na, sin\u00f3 un present que hem d’abonar. Canvien les formes, per\u00f2, si perdura, \u00e9s m\u00e9s incombustible. Ni les ventades, ni les\u00a0tempestes poden abatre’l. El poden trasbalsar, fer tambalejar. Per\u00f2 si la tija aguanta no es trenca.<\/p>\n
Disset anys s\u00f3n anys, per\u00f2 en poden ser molts m\u00e9s.\u00a0La voluntat de caminar junts es mant\u00e9, no \u00e9s cap suplici. Feli\u00e7 recordo que fa disset anys vam donar-nos un s\u00ed. Feli\u00e7 perqu\u00e8 segueixo volent donar felicitat a qui estimo. No en s\u00e9 gaire, ho he d’admetre, per\u00f2 ella supleix la meva poca tra\u00e7a. Ella \u00e9s el meu puntal. Tant de bo ho vulgui seguir sent durant molts anys m\u00e9s, els que la vida ens doni. Sant Jordi m’ho recorda cada any. Hem d’anar apartant els dracs que ens volen entrebancar. Pot ser que ens deixin alguna ferida, per\u00f2 les ferides guareixen i fins i tot curteixen. Disset anys amb un bon balan\u00e7. Gr\u00e0cies Montse.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00a0 Avui fa disset anys, s\u00ed. Fa disset anys que la diada de Sant Jordi, patr\u00f3 de Catalunya, tamb\u00e9 va caure en dissabte.\u00a0Aquell dia a l’esgl\u00e9sia de Santa Magdalena del Pont d’Armentera vaig donar un si i em\u00a0van donar un … Continua llegint